Una recerca internacional publicada a ʻNatureʼ analitza 500 anys dʼinundacions a Europa

La recerca mostra que, dins de lʼúltim mig mil·lenni, les tres últimes dècades estan entre els períodes més importants quant a freqüència i magnitud dʼinundacions a Europa. A més, en aquestes tres dècades han canviat característiques com la distribució geogràfica, la temperatura de lʼaire i lʼestacionalitat de les inundacions, amb un percentatge més alt dʼepisodis a lʼestiu. Pel que fa a la temperatura de lʼaire, entre el 1500 i el 1900 les inundacions solien ocórrer amb més freqüència en les fases climàtiques fredes, mentre que a partir del 1990 lʼaugment dʼinundacions té lloc en un context dʼescalfament global.

Lʼanàlisi de dades ha identificat nou períodes dʼinundacions més abundants del que és habitual, així com les regions associades a cadascun. Entre els períodes més notables cal destacar-ne els següents: 1560-1580 (Europa occidental i central), 1760-1800 (la major part dʼEuropa), 1840-1870 (Europa occidental i meridional) i 1990-2016 (Europa occidental i central). Segons les anàlisis, lʼetapa actual és la tercera més severa pel que fa a inundacions. No obstant això, aquesta dada depèn del temps que duri lʼactual fase dʼinundacions abundants, que encara no ha acabat. En lʼactualitat, les inundacions causen danys anuals per valor de més de 100.000 milions dʼeuros, i la tendència general dʼinundacions abundants continua augmentant.

Dades històriques de mig mil·lenni

En lʼestudi internacional, coordinat per Günter Blöschl, director de lʼInstitut dʼEnginyeria Hidràulica i Gestió de Recursos Hídrics de la TU Wien, hi han participat 34 grups de recerca de tot Europa, entre els quals també figuren investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC Madrid) i de la Universitat dʼAlmeria (UAL).

Per a lʼestudi, es van analitzar desenes de milers de documents històrics que contenen informació directa i contemporània sobre esdeveniments dʼinundacions de tot Europa des de lʼany 1500 fins al 2016. Els equips de recerca de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat dʼAlmeria van aportar la totalitat de les dades històriques dʼEspanya i una part de les sèries de Suïssa. Tant aquest país com Espanya disposen de registres extraordinàriament detallats en el context europeu.

Mariano Barriendos, investigador del Departament dʼHistòria i Arqueologia de la UB, coincideix amb Andrea Kiss (TU Wien) en el fet que «el desafiament particular dʼaquest estudi ha consistit a fer comparables fonts i textos molt diversos dels diferents segles i de cada regió cultural». Aquesta comparabilitat es va aconseguir posant tots els textos en els respectius contextos històrics amb una atenció minuciosa als detalls i una revisió creuada entre els episodis de diferents tipus de documents, localitats i conques. Per exemple, en el cas de les dades de la vessant mediterrània espanyola, aquesta revisió va incloure 4.500 casos dʼinundacions.

Diferències en les inundacions actuals dels rius

«Les nostres investigacions anteriors, particularment aquelles centrades en les conques alpines amb presència de glaceres, ens havien revelat que en el passat existia un nombre elevat de períodes dʼinundacions severes que coincidien amb anomalies climàtiques fredes», explica Lothar Schulte, coordinador del Grup de Recerca Consolidat en Paleoecologia, Riscos Naturals i Gestió Ambiental (PaleoRisk) del Departament de Geografia de la UB. La comparació amb les reconstruccions de temperatura de lʼaire per a tot Europa permet afirmar que els períodes històrics dʼinundació més notables han estat substancialment més freds que les fases intermèdies.

Aquest resultat sembla contradir lʼobservació que, en algunes àrees, com el nord-oest dʼEuropa, el clima més càlid recent està alineat amb inundacions més severes. «El nostre estudi mostra per primera vegada que els mecanismes subjacents han canviat: mentre que, en el passat, les inundacions van succeir amb més freqüència en condicions més fredes, el cas ara és lʼoposat», assenyala Maria del Carme Llasat, coordinadora del Grup de Recerca Consolidat de Meteorologia del Departament de Física Aplicada de la UB. «Les condicions hidrològiques del present són molt diferents de les del passat», afegeix Fernando Sánchez Rodrigo, físic de la Universitat dʼAlmeria. «La covariabilitat de temperatures i precipitacions, i les seves modificacions, així com la seva intensificació o debilitament causats per la dinàmica atmosfèrica, poden ser aspectes clau per entendre aquests processos», continua.

Lʼestacionalitat de les inundacions dins de lʼany també ha canviat. Anteriorment, el 41 % de les inundacions de lʼEuropa central eren a lʼestiu, en comparació amb el 55 % actual. Aquestes tendències estan relacionades amb canvis en la precipitació, lʼevaporació i el desglaç, i són un indicador important per distingir entre el paper del canvi climàtic i altres factors de control, com la desforestació i la gestió dels rius.

Aquests resultats han estat possibles gràcies a una nova base de dades compilada pels autors de lʼestudi que inclou la datació exacta de gairebé tots els esdeveniments dʼinundació recollits en fonts documentals i bibliogràfiques. Gerardo Benito, professor dʼinvestigació de Ciències de la Terra del CSIC, explica que aquesta base constitueix una evidència directa del nivell de les inundacions durant períodes de crisi climàtica, amb un alt potencial per als estudis de risc. El nou treball és el primer al món que avalua els períodes històrics dʼinundació per a tot un continent amb tant detall durant els últims 500 anys.

Millors dades, millors pronòstics

A causa del canvi en els mecanismes de generació dʼinundacions, Günter Blöschl advoca per lʼús dʼeines per avaluar el risc dʼinundacions que capturin els processos físics involucrats, i per estratègies de gestió que incorporin els canvis recents en lʼanàlisi de risc. Lʼequip dʼautors ressalta que la gestió dʼinundacions sʼha dʼadaptar a aquestes noves realitats perquè, independentment dels esforços necessaris per mitigar el canvi climàtic, els efectes dʼaquest fenomen es continuaran veient en les pròximes dècades.

Podeu veure un vídeo sobre la recerca en aquest enllaç.

Blöschl, G., Kiss, A., Viglione, A. et al. Current European flood-rich period exceptional compared with past 500 years. Nature 583, 560-566 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2478-3