Exhibitions
In the showcases on the first floor, materials related to the Faculty's specialties are often displayed.
Sometimes it is the result of work carried out by students, or they are linked to an activity that takes place at the school, or on the occasion of a commemoration.
Below you can see the information related to exhibitions already made.
Aquest any, per Sant Jordi 2024, el CRAI BIMA (Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals) ha presentat una exposició que porta per títol «Petits bibliotecaris: recull de contes infantils sobre biblioteques, llibres, llibreries i lectoescriptura». L'exposició es podrà visitar fins a final de curs a la primera planta de la Facultat.
Una gran quantitat de contes que pots veure formen part de la col·lecció privada del professor Pedro Rueda, comissari de l'exposició i a qui volem agrair la seva col·laboració. S'hi mostra també la col·lecció del CRAI BIMA en contes il·lustrats i llibres sobre literatura infantil i animació a la lectura.
Pots veure més informació i fotografies a l'article del seu blog.
La Biblioteca de la Facultat ha organitzat l'exposició «Documentalista audiovisual, una professió polièdrica» amb la col·laboració dels professors Jorge Franganillo i Javier Guallar, autors del pròleg i coordinadors del contingut.
L'exposició defineix el perfil del documentalista audiovisual, com també les tasques, responsabilitats i beneficis que existeixi aquesta figura en els equips de rodatge. Inclou la importància dels bancs d'imatges i quines diferències hi ha entre les característiques de bancs d’imatges comercials i bancs d’imatges oberts, llicències i exemples. També inclou exemples de les experiències de Sònia Lillo, documentalista audiovisual i antiga alumna de la Facultat, a dues produccions: Foodie Love i This is Art.
L'exposició es mostra en format presencial a l'entrada de la biblioteca durant tot el curs 2022-2023. També pots consultar l'exposició virtual i el trivial sobre drets d'autor, una activitat lligada a l'exposició. Més informació a l’entrada del Blog del CRAI BIMA.
El professor de la Facultat Jesús Gascón ha creat i coordinat l'exposició «S.R. Ranganathan 1892-1972. La felicitat del prestatge buit» amb el suport del CRAI BIMA en el disseny gràfic i el muntatge.
Traspassat ara fa cinquanta anys, S. R. Ranganathan és un dels grans noms de la biblioteconomia del segle XX i una de les personalitats més influents en el desenvolupament de la disciplina. La seva teoria de la classificació i la recuperació de la informació està en la base, per exemple, de la construcció de sistemes hipertextuals, d'esquemes terminològics, eines de representació com tesaurus i ontologies, el mapatge de dominis de coneixement o la navegació facetada.
L'exposició es mostra en format presencial al primer pis de la Facultat fins al 23 de desembre del 2022. També pots consultar l'exposició virtual i més informació a l'entrada del Blog del CRAI BIMA.
Des del primer de juny i fins al 15 de juliol del 2022, es pot visitar a la primera planta de la Facultat l'exposició bibliogràfica «L'exili republicà i l'edició: amb lletres i paper». La mostra és un recorregut a través de l'obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans arran de la Guerra Civil espanyola, a França i Mèxic, principalment, però també a l'Argentina o Xile.
S'hi poden veure llibres que descriuen l'obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, i obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d'altres gèneres populars com ara l'autoajuda; diaris i revistes fetes a l'exili, per a l'exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya.
El dia 20 de juny a les 18:00, en el marc de les V Jornades d'Història de l'Edició que tindran lloc a la Facultat, hi haurà una visita guiada de l'exposició a càrrec d'un dels seus comissaris, Javier Campillo, cap de la Biblioteca Manuel Azaña de l'Instituto Cervantes de Tolosa.
Els exemplars en exposició provenen de la Biblioteca Manuel Azaña de Tolosa, de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i de fons particulars.
La Biblioteca de la Facultat ha organitzat l'exposició «Fake news, fake science», que es pot visitar al primer pis de la Facultat. L'exposició es va preparar inicialment el març del 2020, però a causa del confinament es va transformar d'exposició física al format virtual. En aquest fil de Twitter se'n fa un resum del contingut.
L'exposició s'estructura en dos grans eixos, amb un apartat d'eines i recursos a cadascun:
- Com combatre les notícies falses: el paper dels bibliotecaris és clau per combatre la desinformació
- Com combatre les notícies falses sobre ciència
L'exposició inclou un pròleg del professor Ernest Abadal i també proposa la participació en un qüestionari, en el qual els visitants poden descobrir les seves habilitats per diferenciar si una notícia és falsa o verídica. Us animem a participar-hi!
Més informació sobre l'exposició i algunes fotografies a l'entrada del blog del CRAI BIMA.
El mes de novembre trobaràs l'exposició «Les marques de propietat als llibres» al primer pis de la Facultat (del 8 al 30 de novembre del 2021). L'exposició presenta peces originals dels segles XVI al XX seleccionades i comentades pels professors Jesús Gascón i Pedro Rueda Ramírez, i amb la col·laboració en el muntatge d'Àngels Alorda (restauradora i alumna del màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials).
A les vitrines pots veure un recorregut per les tipologies de marques de propietat dels llibres. L'exposició forma part del projecte I+D Sabers connectats: xarxes de venda i circulació d'impresos a Espanya i Llatinoamèrica (HAR2017-84335-P), i serà visitada pels participants en el seminari «Les procedències al llibre antic: estudis i projectes» (17 de novembre, de 16:00 a 19:30).
L'exposició itinerant «#noemratllis. No soc teu, soc de tothom» vol conscienciar sobre l'ús responsable dels materials de la biblioteca.
Pots veure l'exposició al vestíbul del primer pis o entrar al fil de Twitter del CRAI de la Facultat, on s'expliquen les vitrines amb detall.
Dates: des de final d'agost fins al 8 d'octubre del 2021
A partir del dia 8 de gener del 2020, pots visitar l'exposició «Difonem la nostra identitat», que ha estat elaborada pels estudiants de l'assignatura Biblioteques, arxius i centres de documentació del grau en Gestió d'Informació i Documentació Digital i el doble grau Infocom, una assignatura impartida per les professores Anna Rubió i Maite Comalat.
«Difonem la nostra identitat» vol mostrar els diversos mètodes de difusió que poden utilitzar les unitats d'informació i consta de diversos materials, objectes, fotografies i textos disponibles al fons de la Facultat, de forma que els alumnes han pogut organitzar l'exposició com a part d'una activitat en grup.
Pots visitar l'exposició fins al 31 de gener a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, al vestíbul de la 1a planta.
- Fotografies de l'exposició.
Amb motiu dels congressos que tindran lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació aquest juliol la biblioteca ha organitzat dues exposicions al primer pis de la Facultat i dues guies de lectura centrades en les temàtiques dels congressos:
IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación e Investigación en Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe (EDICIC), del 9-11 juliol amb el lema «Datos abiertos e inclusión digital en la era del Big Data».
L'exposició «El cicle de gestió de les dades de recerca» és una selecció de documents del nostre fons relacionat amb el món del big data i l'accés obert. Descriu els diferents estadis de la gestió de dades: crear, processar, analitzar, preservar, publicar i reutilitzar (veges la infografia). L'exposició conté també un cadenat —símbol de l'accés obert— imprès a la impressora 3D de l'EspaiCrea del CRAI. Biblioteca Campus Clínic.
- Fotografies de l'exposició: Flickr i fil de Twitter
- Guia de lectura: consultable al dipòsit digital i al nostre Issuu
IV Congreso ISKO Espanya - Portugal 2019 (11-12 de juliol), amb el lema «Organización del conocimiento para la explotación de colecciones patrimoniales y archivos audiovisuales».
L'exposició «Història de la recuperació de la informació» fa un recorregut cronològic per tota la història de la recuperació de la informació des del primer terç del segle XIX fins a l'actualitat amb llibres del nostre fons i textos del professor de la Facultat Jesús Gascón.
- Fotografies de l'exposició: Flickr
- Guia de lectura: consultable al Dipòsit Digital i al nostre Issuu
Trobaràs més de seixanta documents originals dels segles XIX-XX del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, del CRAI Biblioteconomia i de col·leccions privades. L'exposició ofereix un recorregut a través de les relacions postals, des de la teoria dels manuals fins a les pràctiques de comunicació amb els agents comercials, els llibreters, els mitjans de comunicació i els lectors. Aquestes fonts epistolars ens ofereixen una panoràmica complementària dels catàlegs, la publicitat o les memòries dels editors i ens descobreixen el conjunt d'estratègies de comunicació de les editorials al món contemporani.
Durant els mesos de novembre i desembre del 2018, s'exposa a les vitrines de la primera planta de la Facultat una mostra sobre Antoni Palau i Dulcet (1867-1954) i la seva obra més important, el Manual del librero hispano-americano, coneguda entre bibliotecaris i llibreters de vell com el Palau.
Aquesta exposició, que coincideix amb el 70è aniversari de la publicació del primer volum de la segona edició (1948), té el seu origen en la cessió que la família Palau feu a la Biblioteca de la Universitat de Girona de les fitxes manuscrites que Antoni Palau i el seu fill Agustí van redactar per a l'elaboració d'aquest repertori bibliogràfic.
L'exposició presenta breument la biografia de Palau, des del naixement a Montblanc (Conca de Barberà), la vinguda a Barcelona i la primera feina com a lampista. L'afició als llibres i l'empenta de la seva muller van propiciar el canvi vers la professió de llibreter de vell.
El caràcter profundament treballador de Palau feu possible que entre el 1923 i el 1927 aparegués la primera edició del Manual, en set volums. Es tracta d'una bibliografia general, selectiva, d'obres impreses a Espanya i Hispanoamèrica o publicades en altres llocs, però referides a qualsevol aspecte de la cultura espanyola.
Tanmateix, ja amb una edat avançada (76 anys), Palau decideix començar la segona edició del Manual amb un canvi de criteri: té la intenció d'elaborar ara un repertori exhaustiu per deixar constància de tots els impresos relacionats amb la cultura hispanoamericana des del principi de la impremta fins al segle XX. El primer volum apareix publicat el 1984, quan Palau té 81 anys. Contínuament recopila informació, la corregeix i la prepara per a la publicació; però ja veu que no podrà acabar ell sol aquest projecte. Per això demana a un dels seus cinc fills, l'Agustí, que el succeixi en aquesta tasca. La mort el sorprèn amb 85 anys, mentre està corregint les galerades del vuitè volum.
En total, la segona edició està formada per cint-i-vuit volums (el darrer, aparegut el 1977), amb un total de 381.897 entrades. Poques cultures disposen d'una bibliografia d'aquestes característiques. Tot i que avui podem consultar fàcilment moltes altres fonts, cap d'elles substitueix globalment l'abast del Manual dels Palau que, com a bibliografia general de l'edició hispanoamericana, almenys fins al 1900, continua sent una obra única i de consulta obligada.
La família Palau ha cedit a la Biblioteca de la Universitat de Girona totes les fitxes originals dels Palau, de les quals oferim una mostra. L'exposició, a cura de Jesús Gascón, ha estat organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat. El material imprès exposat ha estat cedit pel CRAI de la Universitat de Barcelona (biblioteques de Biblioteconomia i de Lletres).
Amb ocasió de la III Jornada d'Història de l'Edició «La publicitat del llibre a Espanya» que tindrà lloc a la Facultat els propers 18 i 19 de maig, s'ha inaugurat una exposició que es podrà visitar fins al 31 de maig.
L’exposició ha estat organitzada per Pedro Rueda i Mònica Baró, amb textos de Lluís Agustí, Isaura Solé i els mateixos Pedro Rueda i Mònica Baró, tots ells membres del projecte «Història de la publicitat del llibre a Espanya (segles XV-XX)». Els materials exposats procedeixen del fons del Pavelló de la República, de la Biblioteca de la Facultat i de col·leccions privades.
Des d'aquesta setmana i fins a final de març, pots veure al vestíbul del primer pis de la Facultat una exposició dedicada a recordar la figura d'Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1951) a cura de la professora Assumpció Estivill i amb la qual la Facultat es vol sumar a les activitats de celebració de l'any Toda.
La mostra té dues parts, i una d'elles consta de cinc plafons, cedits per les Biblioteques Municipals de Reus, on es repassa la seva activitat com a bibliòfil i mecenes de biblioteques i la relació que va tenir amb l'Escola de Bibliotecàries. Toda va ser l'introductor de la matèria Restauració de Llibres en el pla d'estudis de la carrera i la va impartir des del 1927 fins al 1938. En l'imaginari d'unes quantes promocions de bibliotecàries, les estades de les alumnes al castell d'Escornalbou, convidades pel seu senyor, van ser gairebé llegendàries, i allí van començar les primeres classes de Restauració. També han quedat en la memòria de la professió els sojorns a Poblet, on l'ajudaven a catalogar i restaurar la biblioteca del monestir.
A les vitrines, s'hi exposa, gràcies a la col·laboració de les biblioteques del CRAI de la UB, una petita part de la producció bibliogràfica del reusenc i una sèrie de llibres i treballs acadèmics sobre aquest personatge singular. Les vitrines es complementen amb fotografies i altra documentació procedent de l'arxiu de la Facultat que il·lustren el pas d'alumnes i professors per Escornalbou i Poblet. Aquesta mostra bibliogràfica permet fer-nos una idea, encara que només sigui aproximada, de la figura de Toda, una de les personalitats més atractives i interessants de la cultura catalana dels darrers dos segles: una carrera consular que el va portar a l'Extrem Orient (la Xina, el Japó, Corea, Annam i Siam), a Egipte i a Sardenya, i a participar en nombrosos tractats internacionals i en les negociacions de pau amb els Estats Units després de la guerra de Cuba; l'activitat com a egiptòleg —el primer de l'estat—; els treballs sobre el català de l'Alguer, que va redescobrir i difondre; la fortuna que va fer treballant a Londres per a l'empresa Naviera Sota y Aznar, que li va permetre comprar i restaurar el monestir d'Escornalbou; la generositat amb què va alimentar tantes biblioteques, arxius i museus del país amb les seves col·leccions; la dedicació amb què es va consagrar a la protecció del patrimoni arquitectònic de la província de Tarragona des de la Comissió de Monuments i, sobretot, la restauració del monestir de Poblet, que s'havia proposat d'adolescent i a la qual s'aplicaria en cos i ànima els darrers anys de la seva vida.
Si vols saber més coses sobre aquest personatge atraient i polifacètic, pots llegir l'article d'Assumpció Estivill que la revista BiD va publicar el passat mes de desembre o un dels darrers apunts del Blog de Fons Antic. També pots consultar les imatges de les visites de les alumnes al castell d'Escornalbou que formen part de la col·lecció Fotografies de l'Escola de Bibliotecàries allotjada a la Memòria Digital de Catalunya.
El passat mes de desembre es va inaugurar l'exposició «Tal com érem... 5». Igual que en les edicions precedents, l'exposició està formada per fotografies i objectes de la infantesa i joventut dels estudiants —com diuen, amb sentit de l’humor, «d’aquella època, quan totes érem primes i tots dúiem cabells i barbes de hipster». En aquesta quarta edició, però, l’exposició incorpora un element nou: un document de l’arxiu personal de cada estudiant. L'objectiu de l'activitat és, doncs, oferir una mostra dels documents que conformen els arxius personals, i treballar, des de la pràctica, altres continguts de l'assignatura, com ara el paper de les exposicions com a mitjà de difusió dels documents d'arxiu i la utilització dels fons personals com a reflex d'una època.
Amb ocasió de la II Jornada d'Història de l'Edició Exilis, censures i resistències en el món hispànic al s. XX es va inaugurar una exposició que es podrà visitar fins al 30 de novembre.
L’exposició s'ha organitzat entorn de tres blocs —exilis, censures i resistències—, on es mostren llibres de l'exili censurats i publicacions clandestines. L’exposició ha estat organitzada per Lluís Agustí i Isaura Solé, membres del projecte «Història de la publicitat del llibre a Espanya (segles XV-XX)», amb la col·laboració de la Biblioteca del Pavelló de la República. Els llibres exposats procedeixen del fons del CRAI de la UB i de col·leccions privades.
Demà, dijous 17 de desembre, i coincidint amb l'última classe de l'assignatura Documents Personals: Organització, Conservació i Ús del curs Biblioteques i Arxius en l'Era Digital de la Universitat de l'Experiència de la Facultat, tindrà lloc, en presència del degà, la inauguració de l'exposició «Tal com érem... 4».
Igual que en les edicions precedents, l'exposició està formada per fotografies i objectes de la infantesa i joventut dels estudiants —com diuen, amb sentit de l'humor, «d'aquella època, quan totes érem primes i tots dúiem cabells i barbes de hipster». En aquesta quarta edició, però, l'exposició incorpora un element nou: un document de l'arxiu personal de cada estudiant. L'objectiu de l'activitat és, doncs, oferir una mostra dels documents que conformen els arxius personals, i treballar, des de la pràctica, altres continguts de l'assignatura, com ara el paper de les exposicions com a mitjà de difusió dels documents d'arxiu i la utilització dels fons personals com a reflex d'una època.
En el mateix acte, tindrà lloc la presentació de l'àlbum Setmana a Valladolid, un llibre que els exalumnes Jordi Maymó Montesino i Antoni Plans Lladós han editat amb les impressions i les fotografies del viatge que vint-i-sis estudiants de la Universitat de l'Experiència van fer el curs passat amb la professora Maria Elvira com a cloenda de l'assignatura.
Amb motiu de la celebració del centenari i del III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER 2015) que va reunir a la Facultat un gran nombre d'investigadors, professors universitaris i professionals d'arreu del món, hem organitzat l'exposició «Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació: testimoni d'un segle de professió» que ha comissariat el professor Jesús Gascón, amb la col·laboració de la Biblioteca.
Aquesta exposició vol fer una mirada atenta a la biblioteca que ha acompanyat la institució en els nombrosos canvis de nom i d'adscripció, i que ha estat part essencial de la configuració dels estudis. Amb el pas dels anys, hem anat configurant una completa col·lecció que permet resseguir l'evolució de les ciències de les biblioteques, de la documentació i de la informació i que ara pots veure en part al primer pis de la Facultat fins al mes d'octubre del 2015.
Tot i que ha volgut donar rellevància especial a publicacions antigues, com ara les primeres edicions de Dewey, el Traité de documentation d'Otlet, o la CDU del 1907, el professor Jesús Gascón ha fet una selecció dels títols que recorren un segle i que ha agrupat en quatre períodes:
• De les novetats dels anys trenta a la reconstrucció de la postguerra
• Del segle XIX al primer terç del segle XX
• L'aparició de la Documentació i de les aplicacions informàtiques
• Dels vuitanta al final del segle
Programa de mà
(català - castellà - anglès)
Cronologia
(català)
Amb ocasió de la Jornada d'exlibris i col·leccionisme que tindrà lloc a la Facultat el proper 8 de juny, s'inaugura avui una exposició, organitzada pel projecte Història de la publicitat del llibre a Espanya, el grup Exemplar i el màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. L'exposició es podrà visitar fins al 30 de juny.
Els exlibris que s'hi exposen han estat donats a la Facultat per a usos docents i procedeixen de la col·lecció de la bibliotecària Mercè Cardona Navarro (Girona, 23-10-1926). Mercè Cardona es va titular el 1950 a l'Escola de Bibliotecàries i el 1986 obtingué el títol de diplomada en Biblioteconomia i Documentació, després d'haver fet els cursos d'actualització corresponents. Al seu torn, els llibres i revistes que hi podem veure formen part del fons del CRAI de la UB i de biblioteques privades.L'exposició «Exlibris i col·leccionisme» ha estat coordinada per Pedro Rueda i Isaura Solé, amb la col·laboració dels alumnes del curs de postgrau Ephemera: història, anàlisi i catalogació de materials impresos efímers i del màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials.
Del 15 d’abril al 15 de maig de 2015, es podrà visitar al primer pis de la Facultat l’exposició «Minerva a la impremta: les dones al món del llibre». Aquesta exposició ha estat organitzada pel professor Pedro Rueda Ramírez i per Marta Ortega Balanza (UAB) amb motiu de la celebració de la I Jornada d'història de l'edició. Minerva a la impremta: els estudis de gènere al món del llibre que tindrà lloc a la Facultat el 17 d'abril. Hi podrem veure impresos originals dels segles XVIII i XIX i reproduccions d'alguns documents inèdits.
La Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat presenten l'exposició «BiblioTec» amb motiu del centenari de la creació de l'Escola de Bibliotecàries l'any 1915, una mostra que dona a conèixer l'evolució d'aquesta institució d'ensenyament i la transformació d'una professió que s'ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.
L'exposició «BiblioTec: cent anys d'estudis i professió bibliotecària, 1915-2015», que coincideix amb l'Any de les Biblioteques, s'inaugurarà el dia 16 de febrer i es podrà visitar del 17 de febrer al 10 de maig del 2015 a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert. Des del 4 de juny del 2015, una part de l'exposició està instal·lada al tercer pis de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
L'exposició presenta un recorregut cronològic des del 1915, any de creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries, fins a l'actualitat. Els fets més destacats a Catalunya en l'àmbit de les biblioteques, la informació i la documentació s'hi agrupen en tres grans períodes:
1940-1975: la feina callada. Els anys de la postguerra, l'Escola de Bibliotecàries sofreix una regressió total: depuració de professorat, obligació del castellà i assignatures de caràcter humanístic en detriment de les més tècniques. Els primers canvis es produeixen l'any 1974, amb l'acceptació d'alumnat masculí, el canvi de nom a Escola de Bibliologia i un pla d'estudis més professional. Durant els anys foscos del franquisme, les biblioteques públiques, però, mantenen l'esperit de servei que les havia caracteritzat, preserven els llibres en català i, en els anys seixanta, organitzen les primeres activitats de difusió de la cultura catalana.
1976-2015: la recuperació i la normalització. Amb la recuperació democràtica, el món de les biblioteques inicia una gran transformació per posar-se al dia: incorpora noves disciplines, com la documentació i la teledocumentació, i es dota d'un incipient parc informàtic. L'any 1983, l'Escola aconsegueix el reconeixement del rang universitari per als seus estudis, i l'any 1999 s'integra a la Universitat de Barcelona amb el nom de Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Per la seva banda, les biblioteques de tot tipus es multipliquen i es modernitzen. A partir del 1990, comença l'automatització de biblioteques i la creació de biblioteques dels campus universitaris. Els grans canvis tecnològics dels darrers anys s'han incorporat als estudis per poder atendre noves necessitats d'informació i formació dels usuaris.
Ja pots visitar al vestíbul de la 1a planta, l'exposició «Tal com érem... 3», que han preparat els estudiants de l'assignatura Documents Personals: Organització, Conservació i Ús, impartida per la professora Maria Elvira en el curs Biblioteques i Arxius en l’Era Digital de la Universitat de l'Experiència.
L'exposició, que està formada per fotografies i objectes dels alumnes, és el complement d'una activitat individual que els estudiants fan gairebé des de l'inici de curs: la redacció d’una autobiografia documentada. L'objectiu de l'exposició és, doncs, oferir una petita mostra de les imatges i objectes que documenten les autobiografies, i treballar des de la pràctica altres continguts de l'assignatura, com ara el paper de les exposicions com a mitjà de difusió dels documents d'arxiu i la utilització dels fons personals com a reflex d'una època. A més de la professora Maria Elvira, han participat en la preparació de la mostra els estudiants: Júlia Caballero, Antoni Estela, Amado Gené, Rocio Lorenz, Jordi Maymó i Ernest Salinas.
Pots visitar-la durant el mes de febrer a la Facultat.
Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
