Un Museu Virtual per al segle XXI

Manuscrit del Llibre dels feyts, pertanyent al Fons del CRAI Biblioteca de Reserva. 
Manuscrit del Llibre dels feyts, pertanyent al Fons del CRAI Biblioteca de Reserva. 
Report | Culture
(15/11/2022)
El 15 de novembre s’ha inaugurat el nou Museu Virtual de la UB (MVUB), que incorpora un nou programari que millora l’anterior. A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, en una nova interfície més moderna que millora la usabilitat. També s’hi incorporen noves funcionalitats: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’Edifici Històric en català, castellà i anglès.
Manuscrit del Llibre dels feyts, pertanyent al Fons del CRAI Biblioteca de Reserva. 
Manuscrit del Llibre dels feyts, pertanyent al Fons del CRAI Biblioteca de Reserva. 
Report | Culture
15/11/2022
El 15 de novembre s’ha inaugurat el nou Museu Virtual de la UB (MVUB), que incorpora un nou programari que millora l’anterior. A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, en una nova interfície més moderna que millora la usabilitat. També s’hi incorporen noves funcionalitats: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’Edifici Històric en català, castellà i anglès.

El Museu Virtual de la Universitat de Barcelona (MVUB) va ser el primer museu virtual d’una universitat creat a Espanya, i va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer el ric patrimoni material de la UB. Adreçat especialment als estudiants, es va crear amb la voluntat de transcendir la comunitat universitària i donar a conèixer el patrimoni també al públic en general. Una de les seves singularitats principals és l’heterogeneïtat de les col·leccions, que són, de fet, un reflex de la diversitat d’àrees acadèmiques de la Universitat, així com de la diversitat de gènesis, processos de treball i ubicacions que les caracteritzen. Entre les obres que s’hi poden trobar hi ha, des de pintures dels segles XVI al XXI, fins a instruments científics, col·leccions de biodiversitat o fons bibliogràfics de diversos àmbits.

En aquest reportatge volem recollir les opinions dels tres vicerectors que s’han vist implicats en el projecte des de la seva creació.

La impulsora del MVUB va ser la catedràtica emèrita d’Història de l’Art Lourdes Cirlot, que va ser vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona del 2008 al 2016. Cirlot recorda que la motivació que la va dur a impulsar el Museu va ser que cap universitat de l’Estat en tenia cap en aquells moments, i ella havia vist que existien en altres llocs del món: «Coneixia l’existència de col·leccions repartides per moltes facultats, obra de professors que havien dedicat hores a crear-les de manera desinteressada i altruista. Em vaig adonar que el patrimoni de la UB era immens, i que no estava adequadament catalogat, ni tan sols fotografiat, amb el perill que això representava». «La nostra feina, per tant, havia de ser preservar-lo i museografiar-lo», assegura. El procés de creació del Museu va ser extraordinàriament difícil: «No ho hauria pogut fer sense un equip magnífic, format per Isabel Garcia Malet, Oriol Silvestre i Pili Mateo, que en un any i mig va ser capaç d’enllestir la feina», explica. Sempre queden serrells que es poden millorar, i Lourdes Cirlot manifesta que li hauria encantat «poder crear també un museu físic, però per raons pressupostàries, vam haver de renunciar-hi». També palesa que la difusió de la realitat del Museu és clarament millorable, sobretot entre els estudiants: «Tenim estudiants que venen de tot el món, i tinc la percepció que no els hem sabut estimular ni involucrar. Tenim la millor universitat de l’Estat, i l’èxit de la UB podria ser encara més gran si trobéssim la manera d’explotar la difusió del nostre museu», afirma.

El professor del Departament d’Arts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts Salvador Garcia Fortes va ser vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni del 2016 al 2020. Va dedicar el seu mandat a la consolidació i gestió del MVUB. «Les col·leccions són l’element nuclear del Museu Virtual i aquestes col·leccions van ser protagonistes de la política patrimonial del meu vicerectorat, dins del Pla integral per a la gestió, la preservació i l’enriquiment del patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona», explica. Una visió de conjunt que ampliava el concepte de patrimoni més enllà del material, incloent-hi també l’immaterial i l’humà, amb les seves respectives noves col·leccions. «Per tot això —detalla Garcia Fortes—, es va treballar durant aquest temps en un sistema integral d’inventari i catalogació del nostre patrimoni cultural i en una metodologia de descripció i visualització de les col·leccions». Com a resultat d’aquest procés, es va arribar a la conclusió de la necessitat de proveir les col·leccions patrimonials de la UB d’eines de documentació «integrades, versàtils, eficients i normalitzades», que havien de substituir el MuseumPlus RIA, l’aplicació bàsica del Museu Virtual. El canvi definitiu s’havia de fer al llarg del 2021. Per Garcia Fortes, el Museu Virtual ha estat «un espai, una estructura, un concepte, que ha possibilitat construir aquest model integral del patrimoni cultural de la UB, molt necessari per conèixer i reconèixer el nostre patrimoni, material, immaterial i humà». Tot i la feina esmerçada, és conscient que «el Museu Virtual no és prou conegut ni per la comunitat universitària ni per la societat». Segons ell, el futur del Museu hauria de ser «versàtil i adaptat a les noves demandes de gestió i de difusió del nostre patrimoni cultural». L’exvicerector assegura que «hauria de ser l’eina fonamental per al coneixement i reconeixement del patrimoni cultural de la UB, tant per part de la nostra comunitat universitària, com de la societat en el seu conjunt». I conclou que «és una peça imprescindible per acomplir la missió i les obligacions que té la UB envers el seu patrimoni cultural, de protecció, conservació, acreixement, investigació, difusió i foment».

El professor del Departament d’Història i Arqueologia Agustí Alcoberro és l’actual vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals des de l’any passat. Especialista en Història Moderna, va ser també director del Museu d’Història de Catalunya del 2008 al 2014, la qual cosa li dona un perfil altament especialitzat en temes museogràfics a l’hora d’encarar la gestió del MVUB. Segons explica, «el Museu Virtual presenta, a hores d’ara, les peces més emblemàtiques d’un gran nombre de col·leccions de la Universitat de Barcelona, amb una gran varietat de temàtiques i formes. I ho fa amb un llenguatge informàtic plenament actualitzat, que incita a la interacció i que pretén desvetllar la curiositat de l’usuari». Encara hi falten algunes col·leccions, i cal passar també per una «etapa de gimnàstica, és a dir, d’anar comprovant a la pràctica què funciona i què cal millorar». «Però el més important —assegura Alcoberro— és que el Museu ha de ser una eina viva, ha de generar notícia de manera permanent i ha de crear comunitat».

Bon coneixedor del mapa museogràfic del país, Alcoberro creu que el Museu Virtual és l’exposició permanent de les col·leccions de la Universitat de Barcelona. «Tots els museus tenen una exposició permanent, formada per algunes de les peces més emblemàtiques; unes exposicions temporals, que donen a conèixer puntualment alguns dels seus fons, i uns magatzems, que sovint multipliquen en volum les dimensions de l’exposició permanent. El MVUB ha de generar també exposicions digitals i altres iniciatives que han d’esdevenir, alhora, el fons d’exposicions digitals del Museu», descriu Alcoberro. Segons el vicerector, «la relació amb els museus diguem-ne clàssics de Catalunya només pot ser de col·laboració i de simpatia, com ho ha estat sempre». De fet, la Universitat de Barcelona tira endavant projectes conjunts amb grans institucions, com el MNAC, el CCCB, el Museu de Ciències Naturals o el Museu d’Història de Catalunya, i amb fundacions privades com la Fundació Vila Casas. Sobre la projecció social del Museu, autèntica pedra de toc del projecte, ens contextualitza: «Quan retornes sobre el projecte fundacional de l’Edifici Històric de la nostra Universitat, a mitjan segle XIX, t’adones que la institució universitària recolzava sobre tres potes: la biblioteca, el jardí i el museu. Dels tres elements fundacionals, l’únic que no s’ha realitzat com a tal és el museu». Tanmateix, sí que s’han desplegat nombroses col·leccions vinculades a facultats i departaments, que disposen ara d’un abundantíssim patrimoni. Segons Alcoberro, el Museu Virtual és la concreció avui de la idea que havien tingut els fundadors de l’Edifici Històric. «Cal dir —afegeix— que és un èxit compartit, en el qual hem cregut i hem participat els vicerectors responsables del patrimoni cultural de diverses etapes, i per al qual hem comptat amb un equip tècnic preparat i compromès».

La professora de la Facultat d’Educació Tània Martínez Gil, especialista en museografia i noves tecnologies, ens dona les claus per comprendre la importància i la potencialitat educativa i transformadora del gran fons del nostre Museu Virtual.