El Sant Jordi més literari a l’edifici històric
L’antologia Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura, compila fragments literaris que tenen lloc a l’espai més emblemàtic de la UB.
Dijous 20 d’abril, d’11 h a 12 h, al Pati Montserrat Roig de l’Edifici Josep Carner es farà una lectura pública de fragments del llibre Mons secrets, en la que participaran, entre d’altres els poetes Francesc Parcerisas i Javier Velaza, els professors Gemma Marfany, Francesco Ardolino i Marisa Sotelo i els vicerectors Agustí Alcoberro, Jordi Matas i Maria Feliu.
L’antologia Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura, compila fragments literaris que tenen lloc a l’espai més emblemàtic de la UB.
Dijous 20 d’abril, d’11 h a 12 h, al Pati Montserrat Roig de l’Edifici Josep Carner es farà una lectura pública de fragments del llibre Mons secrets, en la que participaran, entre d’altres els poetes Francesc Parcerisas i Javier Velaza, els professors Gemma Marfany, Francesco Ardolino i Marisa Sotelo i els vicerectors Agustí Alcoberro, Jordi Matas i Maria Feliu.
Joan Maragall, Josep Carner, Carmen Laforet, Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig i Maria Barbal, entre molts altres, tenen en comú haver escrit les impressions que els suscitava, com a alumnes de la Universitat, l’Edifici Històric. També van fer-ho, com a professors, Ferran Soldevila, José María Valverde i Maria Àngels Anglada. Mons secrets, amb edició a cura dels professors de la Facultat de Filologia i Comunicació Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach, recopila seixanta-nou passatges, variats tant pel que fa al gèneres com a l’estil, que ofereixen un ampli mostrari dels records que s’amaguen en aquest espai, testimoni d’experiències intenses, divertides i commovedores.
«L’època d’estudiant acostuma a coincidir amb un moment d’obertura al món, de curiositat, de fer front a una realitat que de cop ha ampliat els seus límits. Coincideix sovint, també, amb el moment en què definim, o acabem de definir, el nostre posicionament davant d’aquesta realitat en procés de descoberta», escriuen Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach en el pròleg de l’antologia. «Són records de noves coneixences, d’amics, de troballes i d’assajos no sempre reeixits, d’aprenentatges, amb molta freqüència vinculats als espais on s’han produït», i probablement és per això que el record de la universitat es manté ben viu en la memòria dels que hi han passat.
Enguany se celebren els 150 anys de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que va acollir estudiants per primera vegada el curs 1872-1873. Durant aquest temps, la Universitat —que ha canviat tant com ho han fet la ciutat i el país— ha emmirallat alguns dels esdeveniments històrics més convulsos. Per les seves aules han passat desenes d’escriptors amb una notable presència cultural i cívica i que han recollit moments impactants de les seves vides d’estudiant o que hi han situat les seves obres literàries.
En els textos més antics que s’han aplegat a Mons secrets, de finals del segle xix, l’edifici ja era una realitat, però encara no havia passat prou temps perquè s’hagués creat un vincle consistent amb la societat. No va ser fins als anys vint del segle passat, i sobretot durant la Segona República, que la intel·lectualitat catalana va començar a mirar la Universitat amb uns altres ulls. Però la Guerra Civil ho va trasbalsar tot: les aules van quedar mig buides i l’avenç de les tropes franquistes va forçar a exiliar-se el professorat que s’havia mantingut al costat de la República. A partir de la segona meitat dels anys cinquanta la situació política va afavorir una aproximació entre la societat i la Universitat.
Les novetats de Sant Jordi d’Edicions UB, llibre a llibre
Diumenge 23 d’abril, de 9 a 21 h, Edicions de la Universitat de Barcelona serà al carrer de Rosselló, 222-224 (entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia). La parada aplegarà, les novetats del catàleg i una selecció variada del fons editorial, a més d’un espai per als autors que signaran algunes de les últimes obres publicades.
Una imatge de presseguers florits amb el Canigó al fons il·lustra la coberta d’un dels llibres estrella d’enguany, Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, de M. Carme Barceló i Martí, el catàleg complet de la flora que apareix en la producció literària del poeta de Folgueroles. Verdaguer fou un gran coneixedor de les plantes, i la seva obra, plena de referències al món vegetal, així ho evidencia.
A part del commemoratiu Mons secrets, també s’afegeix la publicació de La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1902-1973). Un gresol d’intel·lectualitat, d’Agustí G. Larios. Guardonada amb el Premi IEC de la Secció Històrico-Arqueològica Jaume Vicens i Vives d’Història Contemporània, 2022, ofereix les claus per conèixer i comprendre les línies de continuïtat i les conjuntures de canvi d’una institució que va contribuir decididament al progrés del saber. Seguint el fil històric, una altra novetat significativa és Esclaus a Empúries. Els batallons disciplinaris de treballadors a les excavacions entre 1940 i 1942, de Francisco Gracia Alonso, que recupera un capítol de la història poc conegut de la repressió franquista a Catalunya, gràcies a la recerca de documentació i testimonis.
El darrer títol de la col·lecció Filosofia UB, Filòsofes de la contemporaneïtat, el signa Núria Sara Miras Boronat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva són les sis pensadores que inclou aquesta genealogia d’utilitat per superar la tradició filosòfica imperant. Pel que fa a la col·lecció Figura, Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura, d’Enric Bou, aborda la poètica del quotidià a partir del retrat d’un món que sembla desaparèixer, a partir de les rutines i la pèrdua d’algunes tradicions, l’experiència diària i l’observació de la proximitat en la literatura, els transports públics, les visites als escenaris de la mort i els sentits de l’alimentació.
Joan Brossa, ara i aquí. Mirades des del País Valencià, amb edició a cura de Glòria Bordons i Jordi Marrugat, demostra que la interdisciplinarietat i la radicalitat de les propostes de l’artista perviuen en tots els àmbits de la cultura contemporània. Finalment, Diario de juventud (1938-1939), d’Antonio Vilanova, amb edició a cura d’Alba Guimerà, reflecteix els aprenentatges intel·lectuals d’un jove que va esdevenir un dels crítics literaris més rellevant de la segona meitat del segle XX, i mostra com la tradició cultural i literària d’una generació va quedar truncada amb la dictadura franquista.