Professors i alumnes de Belles Arts de la UB dissenyen lʼescenografia de lʼòpera ʻLe cantatrici villaneʼ, al Teatre de Sarrià
Tot va començar amb una crida a la ràdio: lʼacadèmia de música Concertante demanava la col·laboració dʼescoles dʼart i disseny per fer les escenografies de les seves òperes. Els professors Jaime de Córdoba i Oriol Vaz-Romero, del Departament dʼArts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la UB, no ho van dubtar i sʼhi van presentar. Sʼiniciava així una fructífera col·laboració, el resultat de la qual veurà la llum aquest divendres, 7 de febrer, quan sʼestrenarà lʼòpera Le cantatrici villane (1799), de Valentino Fioravanti, al Teatre de Sarrià. Han estat prop de cinc mesos dʼintens treball en què cinc estudiants del grau de Belles Arts, tutoritzats pels professors De Córdoba i Vaz-Romero, han dissenyat i creat les tres escenografies de lʼòpera. Per a ells suposa una oportunitat de debutar en el món professional per la porta gran. I és que lʼobra es representa dins el cicle Òpera de Cambra de Barcelona, organitzat per Amics de lʼÒpera de Sarrià amb el suport del Gran Teatre del Liceu, i el director dʼescena és el veterà Constantino Juri, que als 96 anys i després de 175 produccions debutarà a Barcelona amb aquest muntatge.
Tot va començar amb una crida a la ràdio: lʼacadèmia de música Concertante demanava la col·laboració dʼescoles dʼart i disseny per fer les escenografies de les seves òperes. Els professors Jaime de Córdoba i Oriol Vaz-Romero, del Departament dʼArts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la UB, no ho van dubtar i sʼhi van presentar. Sʼiniciava així una fructífera col·laboració, el resultat de la qual veurà la llum aquest divendres, 7 de febrer, quan sʼestrenarà lʼòpera Le cantatrici villane (1799), de Valentino Fioravanti, al Teatre de Sarrià. Han estat prop de cinc mesos dʼintens treball en què cinc estudiants del grau de Belles Arts, tutoritzats pels professors De Córdoba i Vaz-Romero, han dissenyat i creat les tres escenografies de lʼòpera. Per a ells suposa una oportunitat de debutar en el món professional per la porta gran. I és que lʼobra es representa dins el cicle Òpera de Cambra de Barcelona, organitzat per Amics de lʼÒpera de Sarrià amb el suport del Gran Teatre del Liceu, i el director dʼescena és el veterà Constantino Juri, que als 96 anys i després de 175 produccions debutarà a Barcelona amb aquest muntatge.
«Són escasses les ocasions en què els alumnes de Belles Arts tenen la possibilitat de treballar en projectes reals, amb tanta visibilitat en la palestra cultural de Barcelona. És per això que aquesta col·laboració ha estat una oportunitat extraordinària i pionera dʼevidenciar el talent creatiu que batega als nostres tallers de pintura i escultura», afirma el professor i pintor Oriol Vaz-Romero. El disseny i la realització dʼaquest projecte escenogràfic sʼha desenvolupat en el marc del programa dʼaprenentatge servei «Disseny i construcció dʼescenografies per a la representació dʼespectacles musicals» de la Facultat de Belles Arts. Hi han participat un total de cinc estudiants del grau de Belles Arts, de diferents cursos —de cicles superiors i també de primer curs— i especialitats: Carlota Arroyo (direcció, disseny i creació dʼestructures), Josep Vila (construcció dʼestructures i pintura), Belén Domínguez (animació 2D i construcció dʼatrezzo), i Alícia Mascaró i Laura Amezcua (pintura). També hi ha col·laborat lʼestudiant Encarna Caballero, en la fotografia. Per als alumnes participar en aquesta experiència ha estat un aprenentatge esplèndid: han treballat tècniques de fusteria tradicional i de construcció amb nous materials industrials, així com el dibuix dʼanimació en 2D i la luminotècnia amb tecnologia LED, a més de recuperar alguns procediments clàssics de pintura teatral.
El resultat són tres escenografies que aconsegueixen transportar-nos a un poble italià del segle XVIII. Hi ha un gran teló de fons que representa la silueta urbana de Casoria, la vila napolitana on transcorre Le cantatrici villane. Després, han creat lʼescenari dʼuna petita òpera que sʼinterpreta dins de lʼòpera, i que reprodueix un temple romà. I finalment, han dissenyat lʼhabitació dʼuna noia dʼaquest poble napolità, amb elements més barrocs, on es desenvolupa lʼamor i on es vol donar lʼaparença dʼaquesta part més de comèdia de lʼòpera de Fioravanti. «Hem intentat imbuir-nos de tot aquest món de la Itàlia del segle XVIII, de lʼòpera bufa. Hem treballat en grans dimensions i grans escales, entenent que el públic ha de rebre la música, la veu i també la llum. I tot això treballant a gran velocitat, amb la idea de les construccions efímeres», explica el professor i escultor Jaime de Córdoba.
«Tot i que el projecte ha estat més complex del que pensàvem, lʼexperiència ha resultat il·lustrativa i reveladora», destaca Josep Vila, estudiant de 4t curs de Belles Arts. Reconeix que li ha permès descobrir lʼescenografia com una possible sortida professional: «És un llenguatge que sʼha dʼaprendre de mica en mica, i que seguiré investigant amb il·lusió de cara el futur». Per a Carlota Arroyo, amb una carrera consolidada com a cap de projectes en el món de lʼenginyeria i estudiant de Belles Arts com a vocació, aquesta «aventura» lʼha connectada amb la seva professió, amb la qual guarda més elements en comú del que imaginava: «La gestió de recursos, la planificació, la capacitat de resoldre problemes, i sobretot, el treball en equip, han estat fonamentals per tirar el projecte endavant». Tots dos valoren la bona relació amb la gent del teatre: «Ens han fet aportacions molt positives quant al nostre treball». Els professors també destaquen la llibertat creativa que els han ofert per donar curs a aquesta proposta escenogràfica, que pretén renovar lʼantiga versió de lʼòpera estrenada per Constantino Juri al teatre Colón de Buenos Aires el 1975 i, posteriorment, a Viena. «Hem apostat per un diàleg franc entre tradició i contemporaneïtat; una manera de connectar les noves generacions dʼartistes amb el llegat de lʼart europeu que tantes joies ens ha deixat en la nostra memòria cultural», afirma Vaz-Romero.
Le cantatrici villane, lʼòpera més popular de Valentino Fioravanti
Amb lʼòpera Le cantatrici villane (1799) sʼinicia la sisena temporada dʼÒpera de Cambra de Barcelona, una proposta totalment consolidada a la ciutat, amb la qual els Amics de lʼÒpera de Sarrià acosten a la ciutadania un repertori operístic amb títols poc habituals a casa nostra. Es tracta dʼòperes bufes, divertides i curtes, amb les quals volen arribar a nous públics, a més de donar lʼoportunitat a joves talents de treballar en un ambient professionalitzat.
Tot i la reconeguda notorietat de Valentino Fioravanti en vida, actualment és un autor poc programat. De les vuitanta òperes que va compondre, Le cantatrici villane va ser el seu gran èxit. Lʼòpera es va estrenar al Teatro dei Fiorentini de Nàpols lʼany 1799 i va ser aplaudida a tot Europa. A Barcelona va arribar el 1802 al Teatre de la Santa Creu amb tanta fortuna que es va representar assíduament durant més de trenta anys. Ara, més de dos segles després, torna a la capital catalana de la mà dʼAssunto Nese, director de lʼOrquestra Barcelona Concertante, i amb direcció artística de Raúl Giménez. A més, el director dʼescena és lʼargentí Constantino Juri, que debuta a Barcelona als seus 96 anys. Juri va dirigir lʼestrena de Le cantatrici villane a Sud-amèrica.
Le cantatrici villane es podrà veure al Teatre de Sarrià en tres úniques sessions: divendres 7 i dissabte 8 de febrer, a les 20 h, i diumenge 9, a les 18 h. La presentació abans de cada funció serà a càrrec de lʼhistoriador i musicòleg Roger Alier.
Després de les representacions, està previst que la Facultat de Belles Arts organitzi una exposició amb alguns dels elements escenogràfics, juntament amb fotografies, vídeos i animacions, per mostrar com ha estat tot el procés de creació.