Lʼimpacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial
Les universitats públiques catalanes ocupen posicions destacades en producció científica i impacte, en els contextos europeu i mundial, malgrat una despesa en R+D per sota de la mitjana. LʼInforme dʼIndicadors de Recerca i Innovació 2015 elaborat per lʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP), que sʼha presentat avui a l'edifici històric de la UB, revela que lʼimpacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial.
Lʼinforme analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement i esdevé una eina per a la quantificació i lʼestudi de lʼevolució del nostre sistema, alhora que representa un exercici de transparència i retiment de comptes. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a lʼemprenedoria universitària. La presentació ha anat a càrrec del president de l'ACUP i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Fossas, acompanyat pel rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sancho, i presidit per Josep. M. Martorell, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Les universitats públiques catalanes ocupen posicions destacades en producció científica i impacte, en els contextos europeu i mundial, malgrat una despesa en R+D per sota de la mitjana. LʼInforme dʼIndicadors de Recerca i Innovació 2015 elaborat per lʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP), que sʼha presentat avui a l'edifici històric de la UB, revela que lʼimpacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial.
Lʼinforme analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement i esdevé una eina per a la quantificació i lʼestudi de lʼevolució del nostre sistema, alhora que representa un exercici de transparència i retiment de comptes. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a lʼemprenedoria universitària. La presentació ha anat a càrrec del president de l'ACUP i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Fossas, acompanyat pel rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sancho, i presidit per Josep. M. Martorell, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Aquest informe palesa, com ho han fet els informes anteriors, que, quant a producció i a nivell dʼeficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial, malgrat els continuats descensos en la inversió en R+D. En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. Amb lʼavançament de dades del 2014 es veu un canvi de tendència a lʼalça respecte el finançament públic de la recerca i conseqüentment en la captació de fons competitius.
LʼInforme evidencia descensos en les dades de patents i empreses derivades, tot i que encara no es tenen les del 2014. En les conclusions de lʼinforme de 2014 lʼACUP es fixava com a objectiu que les universitats públiques catalanes “sʼapropessin més a la societat per tal de treballar conjuntament per incentivar la societat a ser més innovadora”. El present informe conclou que caldrà redoblar els esforços en aquest sentit si es vol que el sistema català de recerca, i especialment les seves universitats, tinguin la innovació com una prioritat per a transformar la societat i l'economia del país.
Recursos econòmics
Pel que fa al finançament públic de la recerca, després dʼun nou descens lʼany 2013, tant en els competitius com els no competitius, lʼInforme conclou que sʼha tocat fons. Lʼavançament de dades de lʼany 2014 mostra un increment del 37% en els fons competitius i dʼun 10,5% en els no competitius respecte a lʼany 2013. Dʼaltra banda, el finançament competitiu continua sent la principal font de finançament, amb un 65% respecte al no competitiu (35%). En el 7è Programa marc de la Comissió Europea (2007-2013), Catalunya va captar 846 milions dʼeuros, dels quals 341 milions, un 40%, van ser captats per les universitats catalanes. En els darrers anys, els fons competitius europeus i internacionals han estat al voltant de 48 M€. En lʼexercici de 2013 va incrementar-se un 35%, fins a arribar a 64,8 M€.
En el període 2009-2013, els fons no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens del 55%, passant de 176,8M€ lʼany 2009 a 79,1M€ lʼany 2013. Una trajectòria semblant ha seguit el finançament competitiu de les universitats, que sʼha reduït en un 44% en només 4 anys (218,44M€ lʼany 2010, 121,55M€ lʼany 2013).
Producció científica
La producció científica, mesurada com a mitjana de publicacions per investigador equivalents a jornada completa, ha tingut la següent evolució positiva en els darrers anys: 1,18 publicacions (2012), 1,23 publicacions (2013) i 1,33 publicacions (2014). Tot i que la inversió en R+D està per sota de la mitjana de la UE-15 (la inversió en R+D a Catalunya respecte el PIB és del 1,47%, mentre que a la UE és 2,03%), el gran impacte de les publicacions científiques demostra un alt nivell dʼeficiència del sistema de recerca català. Pel que fa a tesis doctorals, sʼha seguit la mateixa tendència a lʼalça, amb un increment del 35% en els darrers cinc cursos. Tot això fa que les universitats públiques catalanes ocupin posicions destacades en producció científica i, sobretot, en impacte, en els contextos europeu i mundial.
Transferència de coneixement
En temes de transferència i innovació, malgrat que hi ha un lleuger descens en les peticions de patents prioritàries (84 sol·licituds lʼany 2013), a nivell qualitatiu es manté el nombre dʼextensions internacionals de patent per la via Patent Cooperation Treaty (PCT) (70 extensions lʼany 2013). Respecte a les empreses derivades, lʼany 2013 nʼhi havia 90 dʼactives. En els darrers anys han tingut un descens important: 156 (2011), 118 (2012) i 90 (2013), probablement a causa de la fragilitat dʼaquestes empreses de nova creació i a les dificultats per a aconseguir finançament. Cal destacar lʼalta capacitat de Catalunya en lʼatracció de fons europeus en la convocatòria europea Proof of Concept, on se situa en 5è lloc en nombre de concessions per milió dʼhabitants, per davant del Regne Unit, França o Alemanya.