La Facultat de Psicologia compleix 40 anys

El dijous 23 de febrer es va celebrar, a la sala de graus de la Facultat de Psicologia, l’acte «40 anys de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona: perspectives de les deganes i els degans», com a obertura dels actes de commemoració de l’aniversari de la creació de la Facultat.

Van presidir l’acte, que es va desenvolupar en una sala plena de docents de diverses generacions, el rector, Joan Guàrdia, exalumne i catedràtic de la Facultat, i el degà actual, Antonio Solanas. Hi van intervenir els vuit degans i deganes que ha tingut la Facultat de Psicologia al llarg d’aquests quaranta anys, per desgranar records personals i acadèmics en un to amè i distès. No van faltar confessions discretes i alguna crítica amable matisada pel pas del temps sobre la creació de la Facultat a finals dels seixanta, en ple tardofranquisme, i al voltant de la seva evolució posterior.

Va obrir el torn d’intervencions el catedràtic emèrit Jaume Arnau, qui va esbossar el «període d’emancipació»: des del 1968, quan la psicologia era una matèria que s’impartia en la llicenciatura de Filosofia i Lletres, fins a la creació de la llicenciatura de Psicologia, el 1977, a la nova Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Així mateix, va evocar la lluita per la creació de la Facultat durant el període 1979-1983, que va culminar amb la publicació d’un reial decret, el 28 de setembre de 1983, pel qual la Secció de Psicologia de la Facultat de Ciències de l’Educació es transformava, finalment, en Facultat de Psicologia.

El deganat d’Antoni Caparrós (1938-2001) va ser recordat per Mari Carmen Giménez, qui va fer una semblança de Caparrós com a mestre i formador d’una generació de psicòlegs i com a gestor universitari, i del qual va destacar els principis directors: autonomia universitària, catalanitat, transferència del coneixement i pensament crític.

Tot seguit, Carme Triadó va recordar la fita més remarcable dels seus dos mandats: el trasllat de la Facultat al Campus Mundet. Va recordar totes les lluites i conflictes que això va provocar en aquell moment, en època del rector Josep M. Bricall.

Va continuar Josep Maria Tous, qui en una breu intervenció va parlar del seu mandat. Va destacar el nivell dels treballs de recerca que s’elaboraven a la Facultat i la feina que es va dur a terme per evitar l’endogàmia universitària.

La intervenció següent va ser a càrrec, de nou, de Mari Carmen Giménez, qui va recordar les vicissituds del seu període i va posar el focus en el projecte fallit de crear una clínica pròpia de la Facultat, projecte que va acabar veient la llum el 2020 a l’edifici Espinalb.

A continuació, Montserrat Freixa va recordar el desmantellament de les divisions i la redacció del Llibre blanc de psicologia, així com l’arribada dels graus i màsters en substitució de les llicenciatures.

Seguidament, Miquel Viader va recordar la feina ingent que va suposar l’entrada a l’espai europeu d’educació superior, amb la consegüent reformulació dels plans d’estudis i dels crèdits i la implementació de l’avaluació continuada, i els conflictes amb els estudiants que això va comportar.

A l’últim, Josep Batista va recordar la implantació de les acreditacions durant el seu mandat i la creació de l’anhelada Clínica Psicològica de la UB.

Va tancar l’acte el rector, qui va posar de manifest la «necessitat d’aquest tipus d’actes de memòria» i va constatar que «el camí fet en aquests quaranta anys ha estat extraordinari». «Hem vist néixer aquesta facultat, amb un equipament escàs i pobre, i actualment som la número u de l’Estat i una de les cinquanta millors del món», va afirmar. En aquest sentit, va fer una defensa encesa de l’ofici universitari tal com l’entenia el rector Caparrós, un dels seus mestres. «La nostra feina és trepitjar territoris ignots i donar resposta a problemes que no en tenen. La universitat, per definició, ha de ser incòmoda i crítica», va cloure.