La delinqüència durant la postguerra
«Crim i delicte» presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.
Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme. Les peces d’aquesta col·lecció parlen d’homicidis, robatoris, estafes i altres delictes habituals de l’època. Aquests delictes, moltes vegades considerats menors, convivien amb d’altres que tenien més ressò a la premsa, que va tenir un paper fonamental en la narrativa de la criminalitat.
En paraules del comissari, «aquest era un país tan desorganitzat que no podia tenir ni crim organitzat». «Va ser arran de dos fets molt importants que van sacsejar l’opinió pública d’aquell moment que es va considerar que el crim organitzat havia arribat, i es va instaurar a les notícies de la premsa del nostre país», explica. L’exposició il·lustra com la premsa, la literatura —sobretot a partir del boom de la novel·la negra— i el cinema han contribuït a mostrar el món de la delinqüència a la societat.
El vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro, ha volgut recordar que la UB és «una universitat amb uns quants segles d’història, en què les diferents facultats han anat generant les seves pròpies col·leccions». «Creiem que aquest patrimoni s’ha de poder exposar; tenim el Museu Virtual de la UB, però vam pensar que valia la pena donar presència física a aquest material», ha explicat. «La col·lecció protagonista d’aquesta exposició, la de Criminalística, es va fer als anys seixanta i té l’origen en un moment en què es començava a considerar que la criminologia havia de tenir una metodologia científica. Els objectes tenien molt d’interès, però calia explicar-los. La peça clau per aconseguir-ho ha estat el comissari de l’exposició, Andreu Martín. Les mostres que triomfen són les que tenen objectes originals i tenen tesi», ha conclòs Alcoberro.
Per la seva banda, la directora del Museu d’Història de Catalunya, Margarida Sala, ha explicat que l’exposició permet «endinsar-se en els conceptes de crim i delicte, en les circumstàncies que els envoltaven, i què s’amagava darrere de tot això durant el franquisme».
Crim i delicte, una aproximació
Crim i delicte, una aproximació és un recurs audiovisual realitzat amb motiu de l’exposició pel càmera i editor audiovisual Guillermo Cruz. Mostra una part de les entrevistes en profunditat fetes a Andreu Martín, comissari de l’exposició, i a Joan Miquel Capell, comissari del cos de Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. El clip sencer es podrà veure al web del Museu i al seu canal de Youtube.
Un llarg camí de col·laboració: projectes expositius comuns
«Crim i delicte» és el resultat d’un acord de col·laboració entre el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona iniciat l’any 2016, que ha permès donar a conèixer diverses de les col·leccions creades per departaments, facultats i centres de recerca de la UB. Aquest camí arriba ara a la seva fi amb aquesta exposició.
Enllaç a l’àlbum de Flickr.