Joana Masó, guanyadora del Premi Serra dʼOr

Aquest premi sʼafegeix a dʼaltres que lʼautora ha rebut recentment per la mateixa obra, com ara el de lʼAssociació Catalana de Crítica dʼArt (ACCA) o el Premi Agustí Duran i Sanpere dʼAssaig, Humanitats i Història. Dʼaltra banda, la recuperació de la figura de Tosquelles va merèixer, fa poc, una exposició al CCCB, que sʼhavia presentat prèviament a Tolosa de Llenguadoc, on va rebre la distinció dʼinterès nacional que atorga el Ministeri de Cultura francès. També es podrà veure al Museu Reina Sofia de Madrid i a lʼAmerican Folk Art Museum de Nova York. A més, sʼestà produint una pel·lícula sobre Tosquelles que sʼestrenarà al festival LOOP el novembre que ve.

La revista Serra dʼOr atorga els Premis Crítica des del 1967. Es concedeixen a la millor obra publicada lʼany anterior, sense presentació a concurs. No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta dʼor de solapa, representativa de la distinció, que lliura el director de Publicacions de lʼAbadia de Montserrat i de la revista Serra dʼOr. El premi sʼatorga en les categories dʼassaig o memorialística, novel·la, contes i narracions, poesia, traducció, teatre, literatura infantil i juvenil, recerca i catalanística.

Joana Masó ha recuperat la figura i lʼobra de Francesc Tosquelles, el psiquiatre de la República que proposava «curar les institucions», una figura fonamental per a la història de la psiquiatria, la psicoanàlisi i la cultura al nostre país. El treball, que revela de manera molt rellevant la comprensió del patiment psíquic en contextos de crisi política, cultural i social, ha estat el resultat del projecte de recerca «El llegat oblidat de Francesc Tosquelles», que Masó coordina des de lʼany 2017. Lʼha finançat la Fundació Mir-Puig i es desenvolupa en el marc del Centre de Recerca de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat (ADHUC) de la UB. 

Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges dʼÒlt, 1994) va estudiar Medicina i Psiquiatria a Barcelona, i va rebre formació mèdica, entre dʼaltres, del psiquiatre Emili Mira. Va treballar abans de la Guerra Civil a lʼInstitut Pere Mata. Catalanista afí al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer dʼUnificació Marxista (POUM), el juliol del 1936 va marxar al front dʼAragó, on va assistir combatents amb psicopaties adquirides a les trinxeres. Exiliat a França al final de la Guerra Civil, es va instal·lar a Saint-Alban fins als anys seixanta, on va dur a terme una pràctica transformadora que responia no solament a unes necessitats terapèutiques, sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la mateixa institució assistencial.

Lʼobertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, lʼexploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i lʼescriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les propostes de Tosquelles al servei de la cura i de la humanització de la vida.

A finals dels seixanta, la Gerència de lʼInstitut Pere Mata de Reus el va contractar com a director i va liderar la reforma de la institució fins a la seva mort. 

Joana Masó (Barcelona, 1978) és llicenciada en Lletres Modernes per la Universitat París Diderot i en Lletres Clàssiques per la Universitat París-Sorbona. És professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, i investigadora del Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat (ADHUC) i de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures. Comissària dʼexposicions i traductora de diversos llibres dʼassaig i de cinema francesos, és també crítica literària. El seu treball se situa en la cruïlla de la literatura, lʼart contemporani i el pensament. Ha editat en diverses llengües els textos sobre art dʼHélène Cixous (Poetas en pintura. Escritos sobre arte: de Rembrandt a Nancy Spero) i els escrits sobre estètica i arquitectura de Jacques Derrida (Artes de lo visible [1979-2004] i Les arts de lʼespace).