Homenatge als represaliats pel franquisme

Ernest Lluch ha estat una de les persones homenatjades. La seva filla Rosa Lluch, professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB, ha recollit la placa.
Ernest Lluch ha estat una de les persones homenatjades. La seva filla Rosa Lluch, professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB, ha recollit la placa.
Report | Institutional
(26/01/2023)
Avui, dijous 26 de gener, la Universitat de Barcelona ha homenatjat, en un acte solemne al Paranimf de l’Edifici Històric, les persones de la comunitat UB que van ser represaliades durant el franquisme (1939-1975), entre les quals hi havia nombrosos noms d’una generació brillant, coneguts per la seva trajectòria posterior com a docents, intel·lectuals, polítics i escriptors. Hi han participat, entre d’altres, el rector, Joan Guàrdia; el ministre d’Universitats, Joan Subirats, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
Ernest Lluch ha estat una de les persones homenatjades. La seva filla Rosa Lluch, professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB, ha recollit la placa.
Ernest Lluch ha estat una de les persones homenatjades. La seva filla Rosa Lluch, professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB, ha recollit la placa.
Report | Institutional
26/01/2023
Avui, dijous 26 de gener, la Universitat de Barcelona ha homenatjat, en un acte solemne al Paranimf de l’Edifici Històric, les persones de la comunitat UB que van ser represaliades durant el franquisme (1939-1975), entre les quals hi havia nombrosos noms d’una generació brillant, coneguts per la seva trajectòria posterior com a docents, intel·lectuals, polítics i escriptors. Hi han participat, entre d’altres, el rector, Joan Guàrdia; el ministre d’Universitats, Joan Subirats, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.

El 26 de gener de 1939, un escamot de soldats franquistes va prendre possessió de l’Edifici Històric. El 3 de febrer, el Boletín Oficial del Estado va anul·lar l’autonomia universitària. Començava un llarg període de repressió a la universitat. Montserrat Fullola, autora del llibre Breu història de la Universitat de Barcelona (Edicions UB), explica que, «entre l’exili, les carreres reorientades cap a altres àmbits fora de la Universitat, i d’altres, la Universitat de Barcelona havia perdut, el curs 1939-1940, el 71,38 % del professorat».

El 1966 va significar un altre punt d’inflexió en la lluita antifranquista a la Universitat: es va crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB (SDEUB) al convent dels Caputxins de Sarrià, fet que va desfermar una altra onada repressiva de l’aleshores rector, Francisco García-Valdecasas.

Avui, 26 de gener de 2023, s’ha homenatjat les persones de la comunitat UB que van ser represaliades durant el franquisme. Ha obert l’acte el rector, Joan Guàrdia, assenyalant la solemnitat i significació especial del moment. «Les parets d’aquest edifici tenen memòria i han estat testimoni de moments gloriosos, però també de repressió i barbàrie», ha manifestat.

Seguidament, el catedràtic del Departament d’Història i Arqueologia Carles Santacana ha pronunciat una ponència en què ha repassat dos moments àlgids de la repressió franquista a la UB. El primer, en la immediata postguerra, amb l’exili dels rectors Jaume Serra Húnter i Pere Bosch Gimpera i la depuració de més de 135 docents, amb què es va fer palesa la voluntat explícita de Franco d’aniquilar la significació de la Universitat Autònoma de Barcelona, per democràtica i catalanista. El segon, amb la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Caputxins el 1966, on la repressió desfermada del règim va propiciar que el franquisme perdés definitivament la universitat. Santacana ha clos la ponència amb un record explícit de Bosch i la citació d’un fragment de l’autobiografia d’aquest rector en el seu exili mexicà, adreçada als joves de Catalunya, amb què s’enllaçaven dues generacions: la de l’exili i la de les esperances de canvi que començaven a néixer als anys seixanta.

Posteriorment, s’han lliurat les plaques commemoratives a la setantena de persones homenatjades. Havien estat estudiants, personal d’administració i serveis i professors de la Universitat, castigats per les seves idees polítiques i pel seu compromís amb la llibertat i la democràcia. En les medalles, que en molts casos han recollit familiars, han brillat noms tan coneguts com els de Ramon Aramon, Guillem Díaz Plaja, Alexandre Galí, Jordi Maragall, Santiago Pi i Sunyer, Ferran Soldevila, Carles Riba, Joaquim i Josep Ramon Xirau, Antoni i Joaquim Trias, Josep M. Bricall, Josep Fontana, Ernest Lluch, Andreu Mas-Colell, Miquel Roca, Jordi Solé i Tura, Manuel Vázquez Montalbán, Anna Sallés, Carme González, Roser Argemí, Maria Cristina Laborda o Josep M. Valverde, entre molts altres.

«Les parets d’aquest edifici tenen memòria i han estat testimoni de moments gloriosos, però també de repressió i barbàrie»

Seguidament ha intervingut Mari Carmen Serra, neta del rector de la UB Jaume Serra Húnter (1931-1933), «el más humilde de los sabios», com ha volgut recordar, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil. Deixeble ella mateixa de Pere Bosch Gimpera, ha recordat la rellevant contribució dels intel·lectuals i acadèmics de la Segona República Espanyola a la universitat mexicana. El catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Robert Rodríguez Roisín, molt emocionat durant tot el seu parlament, ha recordat com va viure en primera persona la creació del SDEUB i, així, ha donat veu als represaliats de la generació dels seixanta de la Universitat de Barcelona durant el franquisme.

En la cloenda de l’acte, la consellera Gemma Ubasart ha palesat el paper de la universitat en la lluita per la recuperació de la democràcia i ha recordat la necessitat de tenir polítiques de memòria com les d’aquest acte per reparar les injustícies comeses en temps de manca de llibertats. Al seu torn, el ministre Joan Subirats ha donat testimoni de la repressió que va patir ell mateix el 1974, llegint una carta del rector de la UB d’aleshores, que li prohibia accedir als recintes universitaris per haver format part d’una reivindicació democràtica. «Aquest acte ens recorda que no tot està guanyat, i ens posa en alerta perquè els temps foscos no tornin», ha finalitzat.

El rector ha tancat l’acte anunciant que, a partir d’avui, cada 26 de gener es farà un record institucional. La d’avui és «la primera pedra per reconstruir la memòria col·lectiva». «Som una institució que no vol ser indiferent i que no vol perdre la memòria. Honor i glòria a tots aquells que porten el nom de la Universitat de Barcelona com a sinònim de compromís, justícia, democràcia i pau», ha conclòs Guàrdia.

Més fotografies en aquest àlbum de Flickr.