Exposició sobre la Fundació Bernat Metge

L’exposició estarà oberta fins al 17 de març.
L’exposició estarà oberta fins al 17 de març.
Culture
(10/02/2023)

Dijous 9 de febrer, a les 18:00, a lʼaula 113 de la Facultat de Filologia i Comunicació, es va presentar lʼexposició «La Universitat de Barcelona i la Fundació Bernat Metge: cent anys de companyia mútua», a càrrec del catedràtic de Filologia Llatina i curador de la mostra, Xavier Espluga. Hi participaran el cap del CRAI Biblioteca de Lletres, Josep Turiel, i el president de La Casa dels Clàssics, professor de la facultat i escriptor, Raül Garrigasait. Lʼexposició estarà oberta fins al 17 de març.

La mostra consta de quatre vitrines dedicades a cadascun dels personatges principals de la Fundació Bernat Metge: Francesc Cambó, Joan Estelrich, Carles Riba i Joaquim Balcells i la seva escola. Endemés, en sis taules expositives sʼapleguen volums, majoritàriament del fons històric de la Universitat de Barcelona, dedicats a il·lustrar les vicissituds dʼaquella «generació perduda», deixebles de Balcells i Riba, que no van poder continuar la carrera acadèmica a la UB després de la desfeta de 1939 i les penalitats de la represa. També hi ha un apartat dedicat als nous col·laboradors que, formats a la UB, es van incorporar a la Fundació a partir dels anys seixanta i setanta. Hi ha dues seccions temàtiques dedicades respectivament als textos filosòfics traduïts per la Fundació i a la participació de traductores en la tasca dʼanostrament dels clàssics. A lʼúltim, el darrer apartat resumeix lʼevolució que ha experimentat la institució en els darrers anys i els primers balanços historiogràfics sobre la seva trajectòria.

El polític, financer i filantrop Francesc Cambó va crear la Fundació Bernat Metge ara fa cent anys, amb la voluntat dʼoferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. Lʼencarregat de portar-ho a terme va ser el polític i escriptor Joan Estelrich, que va dur les regnes de la institució fins a la seva mort, el 1958. Lʼencarregat de les traduccions gregues va ser el poeta i hel·lenista Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells va ser la figura de referència, ambdós professors de la UB.

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, van participar en lʼempresa. També ho van fer els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis als anys vint i trenta. Durant els anys difícils de la postguerra, uns quants docents de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a lʼactualitat, els professors de la UB han col·laborat activament en la institució camboniana.

Lʼexposició ha estat possible gràcies a la participació CRAI Biblioteca de Lletres (Esther Acereda), el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República i el CRAI Biblioteca de Dret, que han cedit en préstec algunes de les obres exposades.

 

L’exposició estarà oberta fins al 17 de març.
L’exposició estarà oberta fins al 17 de març.
Culture
10/02/2023

Dijous 9 de febrer, a les 18:00, a lʼaula 113 de la Facultat de Filologia i Comunicació, es va presentar lʼexposició «La Universitat de Barcelona i la Fundació Bernat Metge: cent anys de companyia mútua», a càrrec del catedràtic de Filologia Llatina i curador de la mostra, Xavier Espluga. Hi participaran el cap del CRAI Biblioteca de Lletres, Josep Turiel, i el president de La Casa dels Clàssics, professor de la facultat i escriptor, Raül Garrigasait. Lʼexposició estarà oberta fins al 17 de març.

La mostra consta de quatre vitrines dedicades a cadascun dels personatges principals de la Fundació Bernat Metge: Francesc Cambó, Joan Estelrich, Carles Riba i Joaquim Balcells i la seva escola. Endemés, en sis taules expositives sʼapleguen volums, majoritàriament del fons històric de la Universitat de Barcelona, dedicats a il·lustrar les vicissituds dʼaquella «generació perduda», deixebles de Balcells i Riba, que no van poder continuar la carrera acadèmica a la UB després de la desfeta de 1939 i les penalitats de la represa. També hi ha un apartat dedicat als nous col·laboradors que, formats a la UB, es van incorporar a la Fundació a partir dels anys seixanta i setanta. Hi ha dues seccions temàtiques dedicades respectivament als textos filosòfics traduïts per la Fundació i a la participació de traductores en la tasca dʼanostrament dels clàssics. A lʼúltim, el darrer apartat resumeix lʼevolució que ha experimentat la institució en els darrers anys i els primers balanços historiogràfics sobre la seva trajectòria.

El polític, financer i filantrop Francesc Cambó va crear la Fundació Bernat Metge ara fa cent anys, amb la voluntat dʼoferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. Lʼencarregat de portar-ho a terme va ser el polític i escriptor Joan Estelrich, que va dur les regnes de la institució fins a la seva mort, el 1958. Lʼencarregat de les traduccions gregues va ser el poeta i hel·lenista Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells va ser la figura de referència, ambdós professors de la UB.

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, van participar en lʼempresa. També ho van fer els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis als anys vint i trenta. Durant els anys difícils de la postguerra, uns quants docents de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a lʼactualitat, els professors de la UB han col·laborat activament en la institució camboniana.

Lʼexposició ha estat possible gràcies a la participació CRAI Biblioteca de Lletres (Esther Acereda), el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República i el CRAI Biblioteca de Dret, que han cedit en préstec algunes de les obres exposades.