Un estudi de la UB relaciona la irregularitat en els horaris dels àpats del cap de setmana amb lʼobesitat

Lʼestudi, liderat conjuntament per Maria Izquierdo Pulido, del Departament de Nutrició, Ciències de lʼAlimentació i Gastronomia de la UB i de lʼINSA-UB, i Trinitat Cambras, del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB, és part de la tesi doctoral de la investigadora María Fernanda Zerón Rugerio, primera autora de lʼarticle. També hi han participat Álvaro Hernáez, de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de lʼObesitat i Nutrició (CIBERobn), i Armida Patricia Porras Loaiza, de la Universitat de les Amèriques Puebla (Mèxic).

La importància del rellotge biològic en lʼalimentació

En els últims anys sʼha demostrat que el cos assimila de manera diferent les calories en funció de lʼhora del dia, de manera que, per exemple, dinar o sopar tard sʼha relacionat amb un risc més alt dʼobesitat. Segons explica Maria Izquierdo Pulido, «aquesta diferència té a veure amb el nostre rellotge biològic, que organitza temporalment lʼorganisme per assimilar i metabolitzar les calories que consumim durant el dia». A la nit, però, «prepara el cos per al dejuni que es produeix mentre dormim».

«En conseqüència —continua la investigadora—, quan la ingesta té lloc dʼuna manera regular, el rellotge circadiari assegura que lʼorganisme posi en marxa les vies metabòliques que ajuden a assimilar els nutrients. No obstant això, quan sʼingereixen aliments en una hora inusual, els nutrients poden actuar sobre la maquinària molecular dels rellotges perifèrics (fora del cervell), alterant-ne lʼhorari i, per tant, modificant les funcions metabòliques de lʼorganisme».

En el nou estudi, realitzat en una població de 1.106 persones joves (de divuit a vint anys dʼedat) a Espanya i Mèxic, els investigadors han analitzat la relació entre lʼíndex de massa corporal i la variabilitat en els horaris dels àpats el cap de setmana respecte a la resta de dies. Per fer-ho, els autors han utilitzat un nou marcador que engloba els canvis en els horaris dels àpats (esmorzar, dinar i sopar) durant els caps de setmana: lʼeating jet lag, que sʼha proposat per primera vegada en aquest treball.

«Els nostres resultats indiquen que canviar els horaris dels tres àpats durant els caps de setmana està associat a lʼobesitat. El major impacte sobre lʼIMC es produiria quan tenim una diferència dʼhoraris de 3,5 hores o més. A partir dʼaquest punt és quan el risc dʼobesitat es podria veure incrementat, ja que hem observat que els individus que presentaven més de 3,5 hores dʼeating jet lag incrementaven lʼIMC en 1,3 kg/m2», explica María Fernanda Zerón Rugerio.

Falta de sincronia entre el temps de lʼorganisme i el social

Per explicar la relació entre lʼeating jet lag i lʼobesitat, els autors suggereixen que cada cap de setmana els individus se sotmeten a una lleugera cronodisrupció, és a dir, a la manca de sincronia entre el temps intern de lʼorganisme i el social. «El nostre rellotge biològic és com una màquina, i com a tal està preparat per desencadenar la mateixa resposta fisiològica o metabòlica a la mateixa hora del dia, cada dia de la setmana. Uns horaris definits dʼalimentació i son ajuden a mantenir lʼorganització temporal de lʼorganisme i a promoure lʼhomeòstasi energètica. Per tant, les persones que tenen una major alteració dʼhoraris serien més propenses a lʼexcés de pes i a lʼobesitat», apunta la professora Trinitat Cambras.

Caldrà fer més recerca per revelar els mecanismes fisiològics i les alteracions metabòliques que hi ha darrere de lʼeating jet lag i la seva relació amb lʼobesitat. No obstant això, els autors destaquen la importància de mantenir la regularitat en els horaris dels àpats i del son per preservar la salut i el benestar. «A més de la dieta i lʼexercici, que són dos pilars en el tractament de lʼobesitat, també sʼhaurien de tenir en compte factors com la regularitat en lʼhorari dels àpats, ja que hem comprovat que té un impacte en el nostre pes corporal», explica Izquierdo Pulido.

Estudiar els efectes a llarg termini de lʼeating jet lag

Lʼestudi també assenyala la importància dʼinvestigar la relació entre la irregularitat horària i lʼevolució del pes al llarg del temps, així com fer-ho en poblacions amb diferents franges dʼedat o amb característiques metabòliques i socioeconòmiques diferents. «La variabilitat en lʼhorari dels àpats durant els caps de setmana respecte als dies laborables es podria produir crònicament durant la vida dʼun individu. Els estudis futurs haurien dʼavaluar lʼefecte dʼaquesta variabilitat crònica, a través de lʼeating jet lag, sobre lʼevolució del pes», conclouen els investigadors.

Referència de lʼarticle:

Zerón-Rugerio, M. F.; Hernáez, Á.; Porras-Loaiza, A. P.; Cambras, T., i Izquierdo-Pulido, M. «Eating jet lag: a marker of the variability in meal timing and its association with body mass index». Nutrients, desembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.3390/nu11122980