Identifiquen un nou mecanisme de reparació del sistema nerviós perifèric mitjançant tècniques de bioenginyeria
Les lesions del sistema nerviós perifèric representen un important problema de salut i el seu tractament és avui dia un gran repte per a la medicina. Bona part dels tractaments actuals es basen en la cirurgia, però aquestes intervencions no són gaire eficients per restablir les funcions perdudes.
Un nou estudi publicat a la revista Cells i liderat pels experts José Antonio del Río i Arnau Hervera, de la Facultat de Biologia, lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i lʼIBEC, presenta un dispositiu per estudiar i reparar lesions del sistema nerviós mitjançant la combinació de dues tecnologies basades en la bioenginyeria: la microfluídica i lʼoptogenètica. En el treball també hi participa el Grup de Nanobioenginyeria de lʼIBEC, liderat per Josep Samitier, director dʼaquest centre i catedràtic del Departament dʼEnginyeria Electrònica i Biomèdica de la UB.
Les lesions del sistema nerviós perifèric representen un important problema de salut i el seu tractament és avui dia un gran repte per a la medicina. Bona part dels tractaments actuals es basen en la cirurgia, però aquestes intervencions no són gaire eficients per restablir les funcions perdudes.
Un nou estudi publicat a la revista Cells i liderat pels experts José Antonio del Río i Arnau Hervera, de la Facultat de Biologia, lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i lʼIBEC, presenta un dispositiu per estudiar i reparar lesions del sistema nerviós mitjançant la combinació de dues tecnologies basades en la bioenginyeria: la microfluídica i lʼoptogenètica. En el treball també hi participa el Grup de Nanobioenginyeria de lʼIBEC, liderat per Josep Samitier, director dʼaquest centre i catedràtic del Departament dʼEnginyeria Electrònica i Biomèdica de la UB.
Amb aquest protocol innovador, els experts han descobert que el múscul envia senyals regeneratius a les neurones per promoureʼn la reconnexió i restablir les funcions i el control de la contracció perduts després dʼuna lesió. «Aquest descobriment permet entendre millor els mecanismes subjacents a les lesions de motoneurones, que són un tipus de cèl·lules encarregades de produir els estímuls que provoquen la contracció dels diferents grups musculars de lʼorganisme. La troballa obre una finestra perquè en un futur es puguin millorar els efectes de les teràpies de rehabilitació actuals», detalla lʼinvestigador postdoctoral Arnau Hervera.
El nou estudi també indica que un augment de lʼactivitat muscular és capaç dʼinduir la regeneració axonal, que és imprescindible perquè es restableixin les funcions perdudes després dʼuna lesió. Els autors subratllen la possible utilització dʼaquesta metodologia per modelitzar lʼestudi dʼaltres malalties del sistema nerviós com lʼesclerosi lateral amiotròfica (ELA), lʼorigen de la qual es relaciona amb la mort de motoneurones.
«La plataforma que hem dissenyat ens permet posar en un mateix dispositiu dos tipus de cèl·lules diferents —les neuronals i les musculars— i modular la seva activitat mitjançant estímuls de llum», apunta José Antonio del Río, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB, cap del Grup de Neurobiologia Molecular de lʼIBEC i membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).
Més informació