Pere Lluís Cabot: «Per impulsar la col·laboració de la universitat amb les empreses, cal potenciar la coneixença mútua»

«Els quatre eixos del pla estratègic són potenciar la recerca capdavantera de la Facultat, millorar la internacionalització, adequar les infraestructures a les necessitats actuals de docència i de recerca i augmentar la transferència de coneixement i tecnologia»
«Els quatre eixos del pla estratègic són potenciar la recerca capdavantera de la Facultat, millorar la internacionalització, adequar les infraestructures a les necessitats actuals de docència i de recerca i augmentar la transferència de coneixement i tecnologia»
Entrevistes
(15/11/2010)

Pere Lluís Cabot Julià (Mataró, 1956), catedràtic del Departament de Química Física, és degà de la Facultat de Química des de l'any 2008. Es va llicenciar en Química el 1979 a la Universitat de Barcelona, on també va dur a terme el doctorat. Va iniciar la seva recerca en el camp de lʼelectroquímica de lʼalumini i actualment treballa en la caracterització i el desenvolupament de catalitzadors per a piles de combustible, així com en el desenvolupament de processos electroquímics dʼoxidació amb aplicacions mediambientals, principalment, per a lʼeliminació de contaminants en medis aquàtics.

El doctor Cabot, que té una patent sobre un procediment per a la reducció de clorofluorocarbonis, ha estat el director de quatre tesis doctorals i ha publicat 122 articles en revistes especialitzades, així com 20 capítols de llibre. Pel que fa al vessant de la gestió acadèmica, va ser vicedegà entre el 2004 i el 2008, i anteriorment, també havia estat secretari del Departament de Química Física.

«Els quatre eixos del pla estratègic són potenciar la recerca capdavantera de la Facultat, millorar la internacionalització, adequar les infraestructures a les necessitats actuals de docència i de recerca i augmentar la transferència de coneixement i tecnologia»
«Els quatre eixos del pla estratègic són potenciar la recerca capdavantera de la Facultat, millorar la internacionalització, adequar les infraestructures a les necessitats actuals de docència i de recerca i augmentar la transferència de coneixement i tecnologia»
Entrevistes
15/11/2010

Pere Lluís Cabot Julià (Mataró, 1956), catedràtic del Departament de Química Física, és degà de la Facultat de Química des de l'any 2008. Es va llicenciar en Química el 1979 a la Universitat de Barcelona, on també va dur a terme el doctorat. Va iniciar la seva recerca en el camp de lʼelectroquímica de lʼalumini i actualment treballa en la caracterització i el desenvolupament de catalitzadors per a piles de combustible, així com en el desenvolupament de processos electroquímics dʼoxidació amb aplicacions mediambientals, principalment, per a lʼeliminació de contaminants en medis aquàtics.

El doctor Cabot, que té una patent sobre un procediment per a la reducció de clorofluorocarbonis, ha estat el director de quatre tesis doctorals i ha publicat 122 articles en revistes especialitzades, així com 20 capítols de llibre. Pel que fa al vessant de la gestió acadèmica, va ser vicedegà entre el 2004 i el 2008, i anteriorment, també havia estat secretari del Departament de Química Física.

En el suplement «50 carreras», publicat el maig del 2010 pel diari El Mundo, es recomanava en primer lloc de tot l'Estat la Facultat de Química de la UB per cursar el grau de Química. Quines característiques creu que té aquesta Facultat en el vessant de lʼensenyament?

Nʼhi ha diverses, però potser una de les característiques més destacables és que es tracta de la Facultat de Química més gran dʼEspanya, tant pel que fa al nombre dʼalumnes com de docents. Això ens permet oferir estudis en tots els camps de la química, i per fer-ho comptem amb professors especialitzats dʼun alt nivell, fet que permet assegurar una bona docència. Dʼaltra banda, el professorat té una gran dedicació a la seva tasca docent i això es nota.

Una altra característica, molt valorada en les carreres de ciències, és la importància que donem a les pràctiques. Els nostres alumnes tenen accés directe a lʼutillatge de laboratori i fan les pràctiques individualment, la qual cosa els dóna unes competències en tècniques de laboratori molt valorades més enllà de la Facultat, quan arriben al món de lʼempresa o es dediquen a la recerca.

També tenim un sistema de tutories per mitjà del qual quan un estudiant entra a la Facultat se li assigna un tutor per a tota la carrera. Aquesta és la persona de referència per a lʼestudiant, que el pot assessorar en tot moment. Dʼaltra banda, oferim als estudiants força activitats orientades a la projecció laboral, com ara pràctiques en empreses. Cada any signem uns 200 convenis amb empreses, la qual cosa dóna als estudiants un bagatge formatiu molt important. Això es complementa amb unes jornades dʼorientació professional i una fira dʼempreses.

Així mateix, fem un acte de benvinguda en què els expliquem la nostra carrera, i els acomiadem amb un acte de graduació. Des del punt de vista internacional, hi ha un bon nombre dʼestudiants Erasmus que vénen dʼarreu dʼEuropa —prop de 40 cada any—, mentre que uns 40 alumnes de la UB marxen fora; i també tenim estudiants amb beques SICUE-Sèneca, un programa de mobilitat de les universitats espanyoles.

La Facultat de Química organitza aquest any un màster Erasmus Mundus, per al qual la Unió Europea proporciona beques als millors estudiants dʼarreu del món.

De quina manera creu que la implantació dels nous graus pot millorar la formació dels estudiants de la seva Facultat?

Amb la implantació de lʼespai europeu dʼeducació superior, considero que lʼaspecte en què s'ha treballat més és en la introducció de les competències transversals. A part dels coneixements, també és important que la formació de lʼestudiant millori en competències com ara habilitats pràctiques, comunicació i idiomes. En el cas de les ciències és claríssim que cal tenir un bon domini de lʼanglès.

En la nova estructura del grau també sʼha incorporat, en el primer curs, un bloc de química bàsica —que de fet són quatre assignatures, dues de química bàsica teòrica i dues dʼexperimentals—, que serveix dʼanivellament dels estudiants que procedeixen de diferents centres, i dʼaquesta manera sʼintenta igualar-los de base. Lʼobjectiu és que el nivell de coneixement bàsic sigui comparable o fins i tot superior al de la llicenciatura. Dʼaltra banda, sʼha implantat el treball de fi de grau, que a la llicenciatura no hi era, en què es poden treballar força les competències transversals desitjades.

Un altre punt important és la incorporació de lʼassignatura Qualitat i Prevenció, que abans tampoc hi era. Vull destacar en aquest sentit que als laboratoris de pràctiques de la Facultat els temes de la seguretat i la recollida selectiva de residus han estat prioritaris des de fa molts anys. Els residus que es generen a les pràctiques els recull una empresa especialitzada encarregada de recuperar-los i reciclar-los. Així fem que el nivell de contaminació es redueixi al mínim.

La seva trajectòria està molt vinculada a la Facultat de Química de la UB, ja que va estudiar aquí i també hi va fer el doctorat. Per què va decidir presentar-se com a degà? Quins són els seus objectius de futur per a la Facultat?

He tingut càrrecs de gestió des de fa anys i la meva trajectòria sʼha desenvolupat dins la Facultat, que crec conèixer. Per això vaig proposar-me el repte de desenvolupar el nostre pla estratègic, que es basa en quatre eixos:

En primer lloc, volem potenciar la recerca capdavantera de la Facultat. En segon, millorar la internacionalització, com ara tots els mecanismes d'intercanvi dʼestudiants i de docents, i també retenir i captar talent. En tercer lloc, adequar les infraestructures a les necessitats actuals de docència i de recerca, i en quart lloc, augmentar la nostra vinculació amb la societat per mitjà de la transferència de coneixement i tecnologia.

En relació amb la transferència del coneixement, la Facultat de Química també té una forta relació amb el món empresarial. Com creu que es pot potenciar la transferència de coneixement?

Molts grups de recerca de la Facultat tenen, des de fa anys, relació amb empreses per la seva capacitat de resoldre els problemes que seʼls plantegen. De fet, es pot dir que tenim una tradició en la transferència de coneixement i tecnologia. No obstant això, pensem que encara s'hi pot incidir més.

Durant molts anys, la universitat i lʼempresa han estat dissociats, fins que es va veure que podíem començar a col·laborar conjuntament. De fet, recentment la Facultat sʼestà potenciant cada cop més, gràcies al fet que pot aportar un gran capital de recursos humans —disposa de 270 membres de personal docent i investigador, agrupats en 33 grups de recerca consolidats— i dʼequipaments. La clau, doncs, és que per potenciar la col·laboració amb les empreses, cal potenciar la coneixença mútua. La Fundació Bosch i Gimpera, en col·laboració amb la Fundació FemCAT, està fent actuacions que permetin contactar i visitar les empreses i que les empreses vinguin a la Universitat.

On també destaca la Facultat en els rànquings internacionals és en l'àmbit de la recerca. El CHE-ExcellenceRanking, per exemple, remarca lʼexcel·lència de la UB en química, entre altres matèries. Quins són els punts forts de la Facultat en recerca?

El fet que a la Facultat es faci recerca en tots els àmbits de la química i que puguem comptar amb investigadors de talent que considero molt compromesos i amb una gran dedicació a la recerca —en aquest sentit, crec que els recursos humans són molt importants—, ens ha permès aconseguir finançament per als nostres projectes, i així dur a terme recerca de valor i reconeguda. Des de lʼany 1990, els grups de recerca de la Facultat han publicat més de 8.200 treballs científics en revistes indexades i ja tenen més de 122.000 cites externes. Això, dʼalguna manera, demostra que la recerca que fem és coneguda i està reconeguda internacionalment. Però voldria insistir en el valor dels recursos humans i la seva implicació, perquè massa sovint els recursos econòmics són escassos.

En aquest sentit, creu que l'empresa és una opció per aconseguir recursos per a la recerca?

Més que per aconseguir recursos, si la tasca que fem es donés més a conèixer, hi hauria segurament més empreses interessades en el nostre potencial i en el que podem arribar a fer per elles. Seria bo aconseguir que hi hagués més empreses que apostessin per fer convenis i contractes amb la Universitat perquè els investigadors els poguessin aportar aquest plus. A la universitat formem doctors, que és personal especialitzat en recerca, capaç de dirigir i promoure la innovació al món empresarial. Des del punt de vista econòmic, això és molt important per al creixement del país.

En la societat, la química sovint té una connotació negativa, associada a allò que és artificial o poc natural. Però dʼaltra banda, és la base de tots els processos de la natura. Creu que cal canviar aquesta visió tan estesa?

Aquesta sensació que la química és una mena de «mala art» per suplantar la naturalesa i que és la causa de molts mals, és una idea en la qual hauríem de reflexionar tots per canviar-la. Encara que la publicitat no hi ajuda gaire, quan destaca que tal producte té menys química i per tant és més natural. Sʼestà donant una visió equivocada de la realitat perquè la química aplega un conjunt de coneixements i procediments que han de permetre —i de fet permeten— que siguem on som actualment des del punt de vista de la tecnologia. A casa tenim molts productes químics: la sal mateixa és clorur de sodi, i lʼaigua també és un producte químic. Són dolents? Tot depèn de lʼús que seʼn faci, perquè el que és dolent no és pas la química, sinó lʼús que seʼn fa.

Per exemple, la quimioteràpia o els fàrmacs són substàncies químiques que tenen una actuació positiva sobre el cos humà, i de fet la química també serveix per descontaminar. Es podria fer una comparació amb la cuina. Quan preparem un bon menjar, potser embrutem la cuina, però cal procurar no embrutar-la gaire, i després netejar-la. En química, per fer un producte dʼinterès i beneficiós, hem de tenir cura de no contaminar lʼambient. La contaminació es pot impedir i fins i tot eliminar mitjançant eines que també aporta la química.