Preguntes freqüents
Preguntes generals
La llengua de la docència és la que el professorat fa servir per impartir classe. En la docència s’utilitzen el català i el castellà, ja que comparteixen la condició de llengües oficials. També l’anglès com a llengua franca acadèmica i, algunes altres llengües que s’utilitzen com a llengua de docència perquè són l’objecte d’estudi de determinats ensenyaments.
El català, a més de ser llengua oficial, té l’estatus de llengua pròpia i històrica de Catalunya. D’acord amb el marc legal, que garanteix als estudiants el dret a rebre l’ensenyament en català, els objectius de política lingüística del sistema universitari català estableixen que, si no es determina que l’ensenyament s’ofereix en anglès o castellà (pràctica habitual sobretot en alguns màsters adreçats a públic internacional), la llengua d’ús normal a la docència a les universitats catalanes és el català. Per tant, les classes s’han d’impartir majoritàriament en aquesta llengua.
El percentatge d’ús de cada llengua en els graus i màsters universitaris pot ser diferent. La UB ofereix cada curs acadèmic informació sobre la distribució de les llengües en la docència dels ensenyaments de les diferents facultats. Vegeu els informes dels cursos més recents de què es disposa de dades: Indicadors lingüístics sobre la llengua de la docència.
El model de gestió de les llengües en la docència de la Universitat de Barcelona es basa en el principi de transparència lingüística. Aquest principi consisteix a fer pública la llengua de la docència perquè l’estudiant pugui estar-ne assabentat abans de matricular-se. Aquest compromís de la UB és vinculant i, per tant, la llengua d’impartició en què es programa un grup classe s’ha de respectar i mantenir durant tot el curs.
Saber en quina llengua s’imparteix una assignatura proporciona seguretat lingüística tant al professorat com a l’estudiantat pel que fa a la situació lingüística que es trobaran a l’aula. El fet que la llengua de la docència estigui prèviament anunciada afavoreix l’organització acadèmica i el bon funcionament de la institució.
En virtut del principi de transparència i seguretat lingüístiques, el professorat té el deure d’anunciar la llengua de la docència abans que comenci el curs i l’estudiantat no té dret a demanar el canvi de la llengua prèviament anunciada
En les assignatures que tenen un únic grup classe és habitual que la docència s’ofereixi només en una llengua. En assignatures amb més d’un grup pot ser que s’ofereixin en llengües diferents. En alguns ensenyaments també és habitual que en un mateix grup classe d’una assignatura hi intervingui més d’un professor i que, per tant, els diferents professors del grup puguin impartir la docència en una llengua diferent.
Per tots aquests motius és important que, en la programació docent, l’anunci de la llengua de la docència es faci de manera molt detallada i vagi lligat, de manera individualitzada, al professor o professors que imparteixin docència en cada grup classe de les diferents activitats que formen part d’una assignatura.
La llengua en què s’imparteixen les diferents activitats d’una mateixa assignatura no ha de ser necessàriament la mateixa, perquè cadascuna d’aquestes activitats pot estar impartida per docents diferents. En la programació acadèmica s’anuncia de manera individualitzada la llengua de la docència de cada activitat.
En la programació docent de les diferents facultats no és habitual que es pugui establir una relació directa entre la llengua en què s’imparteix la docència i la franja horària en què s’ofereixen els diferents grups classe.
La llengua de la docència té implicacions en la tria de la llengua dels materials de suport a la docència elaborats pel professor o professora que imparteix l’assignatura. Com a principi general, el material docent d’elaboració pròpia de suport a l’exposició del professorat (apunts, diapositives, presentacions, etc.) ha de ser, majoritàriament, en la llengua de docència de l’assignatura. També ho han de ser els recursos de suport a l’estudi, tant a l’aula com en el Campus Virtual, com ara exercicis, guions de pràctiques, estudis de cas, etc.
En relació amb l’ús d’altres materials no elaborats pel professorat, procedents de fonts diverses (i, per tant, probablement en llengües diferents), cal tenir present que és habitual respectar-ne la llengua original.
Els criteris per seleccionar la bibliografia d’una assignatura són múltiples i no necessàriament han d’estar vinculats a la llengua de la docència. Ara bé, és una bona pràctica que en aquesta bibliografia hi hagi referències significatives en la llengua en què s’imparteix. En les assignatures impartides en català, sobretot tenint en compte el dèficit d’oferta de bibliografia en aquesta llengua en alguns àmbits de coneixement, és convenient i molt recomanable que la bibliografia inclogui les referències bibliogràfiques disponibles en llengua catalana. En aquest sentit, els serveis editorials de les universitats de la Xarxa Vives fa temps que publiquen manuals universitaris en català.
La UB posa a l’abast del professorat i l’estudiantat una bústia de queixes que permet vehicular qualsevol incidència sobre els drets lingüístics i, per tant, també en l’àmbit de la llengua de la docència.
Podeu utilitzar aquest recull de documents sobre política lingüística i reglamentació lingüística aplicables a la comunitat universitària com a marc de referència de les vostres queixes o també per fer consultes a la bústia de dubtes sobre altres usos lingüístics a la UB.
Preguntes específiques del professorat
Els docents poden utilitzar la llengua oficial que prefereixin per a la docència i, per tant, poden fer servir en les seves exposicions a l’aula, tant oralment com per escrit, qualsevol de les llengües de docència previstes. La llibertat de tria lingüística del professorat, però, s’ha de modular d’acord amb la política lingüística de la Universitat i, concretament, segons la programació idiomàtica prevista en la planificació acadèmica dels graus i màsters universitaris de cada facultat.
Així, doncs, de la mateixa manera que en un màster que s’imparteix íntegrament en castellà o en anglès el professorat s’adapta a la llengua de docència de l’ensenyament, en un grau on s’hagi d’assolir un percentatge concret d’oferta de docència en català, el professorat pot haver-se d’adaptar a aquesta llengua de docència.
En aquest sentit, el Pla d’increment de la docència en català (PIDOC) de la UB determina uns percentatges de referència per a la impartició en català en els ensenyaments de grau i màster que els centres han de garantir a través de mecanismes interns d’organització docent. El dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en llengua catalana, com a usuaris del servei educatiu, està per sobre de la llibertat de tria del professorat, que és qui presta el servei públic.
En virtut del principi de transparència lingüística, el professorat ha d’anunciar la llengua de la docència abans que comenci el curs i l’ha de mantenir durant tot l’any. El professor o professora ha d’informar, a través de l’aplicació GR@D, sobre la llengua de la docència de cada grup classe que imparteix abans de l’inici del període de matriculació, d’acord amb la planificació de la docència a l’ensenyament.
És possible que, en assignatures diferents o en diferents grups classe d’una mateixa assignatura, el mateix professor o professora pugui utilitzar llengües de docència diferents. Per tant, no es demana al professorat que estableixi una única llengua de docència per a tota la seva activitat docent.
En una fase posterior els responsables acadèmics de cada facultat, a través de mecanismes interns d’organització docent, revisen la completesa de les dades perquè la informació sigui acurada i estigui convenientment actualitzada. En definitiva, tenen la responsabilitat que la informació sobre la llengua de la docència es faci pública en els terminis establerts. La Generalitat de Catalunya requereix a la UB informació sobre el bon funcionament d’aquest procediment al final de cada curs acadèmic.
El compromís de transparència lingüística garanteix fer pública la llengua de la docència perquè l’estudiantat pugui estar-ne assabentat abans de matricular-se. Els estudiants poden accedir a aquesta informació des del web de la seva facultat o bé des d’aquesta pàgina web de la UB: www.ub.edu/sl/ca/socio/transparencia.html.
És important que, abans de l’inici del curs, el professorat verifiqui que la llengua anunciada en els grups classe de les assignatures de grau i màster universitari que impartirà és correcta, perquè aquesta informació és vinculant i, per tant, el professor o professora l’ha de respectar i mantenir durant tot el curs.
La llengua de la docència també té implicacions en la tria de la llengua dels enunciats dels exàmens. Els enunciats de les preguntes s’han de facilitar en la llengua de docència anunciada. Així, per exemple, si les classes són en català, els enunciats d’examen s’han d’aportar en català.
Quan una mateixa assignatura té grups amb llengües de docència anunciades diferents (i l’examen és conjunt i, per tant, en el mateix moment, cada docent ha de facilitar l’examen en la llengua anunciada del seu grup.
Quan en la docència d’un mateix grup classe hi intervé més d’un professor i uns utilitzen el català i altres el castellà (en sessions diferents), la llengua de l’enunciat de les preguntes ha de ser només en català perquè els estudiants no poden al·legar dificultats de comprensió d’una llengua que ha estat prevista en la programació de la docència de l’assignatura.
En aquest cas considerem una bona pràctica contestar en la mateixa llengua que s’està fent servir per a la impartició de la docència i que, per tant, ha de tenir continuïtat en l’exposició docent a l’aula.
Quan una classe s’imparteix en llengua catalana, tenint en compte que segons la sociolingüística la norma de convergència al castellà és una de les causes principals del retrocés en l’ús del català, és encara més convenient i recomanable que el professorat mantingui la llengua de docència en la resposta a preguntes d’alumnes fetes en castellà, perquè la resposta es fa per al conjunt del grup i també perquè no hi ha una motivació real que justifiqui un canvi de llengua.
Es recomana al professorat respondre les peticions d’aquest tipus de la manera en què se senti més còmode, però sempre amb assertivitat (és a dir, amb seguretat i evitant possibles conflictes).
Cal, però, mantenir sempre la llengua d’impartició anunciada i no canviar-la. Aquest és el compromís de totes les universitats catalanes amb els principis de transparència i seguretat lingüístiques. Segons aquest compromís, que té com a objectiu respectar els drets lingüístics dels estudiants d’acord amb el marc legal, la informació sobre la llengua és vinculant.
Pot ser convenient informar l’alumne que hagi fet la petició sobre els recursos que té a disposició per aprendre català i també oferir-li diferents possibilitats de suport per ajudar-lo a seguir classes en català.
Els professors poden oferir bibliografia de l’assignatura escrita en altres llengües de comunicació internacional que l’estudiant pugui entendre més bé. També es pot donar informació als estudiants sobre la possibilitat de consultar els vocabularis i diccionaris multilingües perquè la terminologia relacionada amb l’àrea de coneixement de cada assignatura sigui més transparent. Excepcionalment, els docents poden considerar la possibilitat d’oferir resums dels apunts en la llengua dels estudiants d’intercanvi.
A més se’ls pot informar sobre tots els serveis i recursos per aprendre el català (cursos, activitats d’aprenentatge no formal, etc.) que els ofereix el programa d’acollida lingüística de la UB. El professor també pot convidar la resta de companys de classe a participar en l’acollida lingüística dels estudiants nouvinguts. Una altra opció és que l’estudiant de mobilitat aprofiti les hores de tutoria del professorat per fer consultes lingüístiques.
La llengua de docència que el professorat utilitza a l’aula no la decideix l’estudiantat. Només en el cas d’assignatures que tenen més d’un grup i que s’ofereixen en llengües diferents, els estudiants poden triar la llengua de la docència que prefereixin durant el procés de matriculació.
En el cas que es produeixi una petició de canvi de llengua, el professor o professora no ha de preguntar ni consultar mai el grup sobre aquest aspecte, sinó remetre’s a la informació sobre la llengua d’impartició prèviament disponible a la planificació docent.
El professorat de la UB, com la resta de treballadors públics, ha d’acreditar el coneixement de les dues llengües oficials. El nivell mínim de coneixement lingüístic exigible a les universitats, tant en l’expressió oral com escrita, és el que asseguri la competència del professorat per participar amb adequació i correcció a les situacions comunicatives que requereixen les tasques acadèmiques, de manera que quedin garantits els drets lingüístics dels estudiants.
D’acord amb el Decret 120/2010 d’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, aquest nivell mínim és el de suficiència (C1 del MERC). La UB ofereix al PDI durant tot el curs formació específica i convocatòries d’exàmens oficials per acreditar-lo.
Preguntes específiques de l’estudiantat
D’acord amb l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya “Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català i aquesta llengua s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari”. En aquest sentit, el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en llengua catalana, com a usuaris del servei educatiu, està per sobre de la llibertat de tria del professorat, que és qui presta el servei públic.
Els estudiants tenen dret a disposar d’informació detallada sobre la llengua de docència de cada grup classe prèviament a la matrícula i poden consultar-la a través de la planificació docent de l’assignatura. Hi poden accedir per l’apartat d’horaris de classe del web de la seva facultat o bé des d’aquesta pàgina web de la UB: www.ub.edu/sl/ca/socio/transparencia.html
Els estudiants, doncs, poden consultar la llengua en què es cursen els grups classe les assignatures del grau i màster universitari en què es vulguin matricular i aquesta informació és vinculant.
El principi de seguretat lingüística estableix que la informació sobre la llengua anunciada és vinculant i, per tant, es garanteix als estudiants el dret a que aquesta llengua sigui respectada i es mantingui durant tot el semestre o curs acadèmic.
Si la llengua de la docència no es correspon amb la llengua anunciada o bé si es canvia la llengua, abans de l’inici o durant el curs, perquè es produeix una substitució del professor, els responsables acadèmics de l’ensenyament han de vetllar perquè la llengua anunciada inicialment es mantingui durant tot el període de docència. En cas contrari, pots fer arribar una queixa a la Bústia sobre usos i drets lingüístics.
Els estudiants tenen dret a fer les intervencions orals a classe en qualsevol de les dues llengües oficials (català o castellà). Aquest dret es pot exercir independentment de la llengua de docència anunciada. L’estudiant no està obligat a utilitzar la mateixa llengua que el professor i, per tant, la llengua de l’estudiant i la del professor poden no coincidir.
Aquest dret només pot quedar limitat quan la guia docent d’una assignatura preveu que totes les tasques relacionades amb l’aprenentatge s’han de dur a terme en una llengua determinada, amb l’objectiu de garantir la competència comunicativa en l’idioma que és objecte d’estudi de l’assignatura.
Els estudiants tenen dret a respondre les activitats d’avaluació en les llengües oficials de la Universitat de Barcelona, és a dir, català o castellà, amb independència de la llengua que utilitzi el professor per impartir la classe. En la resposta dels exàmens també poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials, independentment de la llengua dels enunciats de les preguntes, que s’han d’oferir en la mateixa llengua en què s’imparteix la docència.
Aquest dret només pot quedar limitat quan la guia docent d’una assignatura preveu que la realització de treballs o d’exàmens en una llengua determinada, amb l’objectiu de garantir la competència comunicativa en l’idioma que és objecte d’estudi de l’assignatura.
En el cas d’estudiants de mobilitat es pot preveure la utilització d’altres llengües com ara l’anglès en les activitats d’avaluació, si prèviament ho han acordat amb el professor o professora de l’assignatura.
Els estudiants de mobilitat, o en general els que provenen de fora de l’àrea de parla catalana, tenen els mateixos drets i deures que la resta d’estudiants de la Universitat pel que fa a l’ús de les llengües. Aquests estudiants, segons l’organització acadèmica de l’ensenyament, poden haver d’assistir tant a classes que s’imparteixen en català com en castellà, encara que d’alguna de les dues llengües tinguin únicament coneixements passius.
Per assistir a una classe que es fa en llengua catalana, doncs, només cal tenir coneixements passius de la llengua, que permetin entendre l’exposició oral del professor. A més, cal tenir en compte que en la docència universitària es fa servir, majoritàriament, un registre formal i un llenguatge cientificotècnic, cosa que fa que no resulti gaire difícil seguir una classe impartida en català si es té un bon coneixement d’alguna altra llengua romànica. En el cas dels exàmens i altres proves o materials d’avaluació es preveu la possibilitat que aquests estudiants puguin acordar amb el seu professor o professora l’opció de lliurar-los en anglès.
Pel que fa als estudiants que provenen de fora del domini de la llengua catalana que puguin tenir dificultats per seguir una classe que es fa en català, la Universitat de Barcelona ofereix un programa d’acollida lingüística que té com a objectiu ajudar-los a adaptar-se a la realitat lingüística de la UB i, per aquest motiu, posa a l’abast d’aquests estudiants una sèrie de recursos per iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua catalana.