Equip investigador
Toc-toc és un projecte que neix amb l’objectiu d’oferir un aparador únic de tots aquells divulgadors de la Universitat de Barcelona disposats a oferir xerrades divulgatives fora de les instal·lacions de la Universitat. A continuació, pots consultar la llista d’investigadors que participen en el projecte i un resum de la sessió que ofereixen. Si t’interessa sol·licitar una sessió, formalitza la reserva.
Si formes part del personal investigador de la Universitat de Barcelona i t’interessa participar en el projecte, emplena aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Secció de Parasitologia
La salut de les nostres mascotes és la nostra salut
Facultat de Química. Departament d'Enginyeria Química i Química Analítica.
Nanotrencadís: modificació de superfícies funcional
Facultat de Biologia. Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia.
Memòria que s'esborra: podem enganyar el cervell que s’oblida?
En aquesta xerrada s’exploraran els principals mecanismes biològics que intervenen en la neurodegeneració i la pèrdua de memòria. Es discutirà el paper dels models animals per estudiar la progressió de diverses malalties, així com la utilitat de les diferents proves conductuals per analitzar les alteracions de la conducta i els dèficits cognitius. També es parlarà de fins a quin punt la ciència actual permet alentir el deteriorament cognitiu, amb exemples centrats en la malaltia d’Alzheimer.
(Xerrada en castellà)
Facultat d'Infermeria.
Salut sexual i reproductiva: cuidar, prevenir i decidir amb responsabilitat
L’objectiu d’aquesta xerrada és oferir informació pràctica i científica que ajudi a prendre decisions responsables sobre sexualitat i salut reproductiva. S’hi tractaran aspectes com l’anatomia i la fisiologia del sistema reproductor, el cicle menstrual i la fertilitat, així com els diferents mètodes anticonceptius, amb els seus avantatges i desavantatges. També s’abordarà la prevenció de les infeccions de transmissió sexual i la importància del consentiment, el respecte i la comunicació en les relacions.
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.
Mitjans, sexualitats i identitats LGBTIQ+
Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Viure (a) la fi del món: territoris extrems i vides quotidianes
Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació. Facultat d'Educació
Reflexions sobre el paper de la dona al cinema com a eina de diversitat i inclusió social
L’objectiu de la xerrada és analitzar críticament la representació de la dona al cinema com a eina cultural capaç de promoure la diversitat i la inclusió social, tot afavorint una mirada reflexiva sobre els models femenins, els estereotips de gènere i el seu impacte en la construcció dels imaginaris socials i educatius. La proposta ofereix un recorregut accessible i crític per diferents representacions de la dona al cinema, des dels models tradicionals fins a narratives contemporànies més inclusives.
A través d’exemples cinematogràfics àmpliament recognoscibles i d’eines d’anàlisi com el test de Bechdel, es convida a qüestionar quines històries s’expliquen, qui ocupa el centre del relat i quins valors socials es reprodueixen o es transformen. El cinema s’hi presenta no només com a reflex de la societat, sinó també com un recurs pedagògic i cultural amb potencial per fomentar la diversitat, la inclusió social i el pensament crític.
S’examinarà el protagonisme femení i la capacitat de les dones per prendre decisions autònomes dins els relats cinematogràfics, observant-ne l’evolució des de narratives centrades en l’amor romàntic fins a d’altres basades en la sororitat, la identitat i l’autodeterminació. Es posarà èmfasi en la diversitat de models femenins, tenint en compte l’edat, la corporalitat, els rols socials i els contextos culturals, així com la representació de les dones en l’espai públic i professional.
Finalment, s’incorporarà una lectura crítica de cartells i elements visuals com a part del discurs cinematogràfic, reforçant la idea del cinema com a estratègia educativa i social per promoure mirades més inclusives i diverses.
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Departament de Bioquímica i Fisiologia
Els horaris poden afectar la salut?
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques
La importància de l’extremitat superior en relació amb la locomoció i, específicament, el paper de la mà i el canell en l’evolució de l’espècie
Per a fer-ho, partirem de diversos enfocaments que permetran entendre la nostra pròpia anatomia, la dels nostres ancestres i la dels nostres parents més pròxims, els primats: des de la importància dels estudis d’anatomia comparada de mans i canells entre primats i humans (per observar semblances i diferències i per comprendre com l'adaptació ha definit l’evolució de l’extremitat superior), fins a les modificacions evolutives d’aquesta articulació clau que han facilitat una major destresa manual en els humans, essencial per a tasques com l’escriptura o la fabricació d’eines complexes.
Facultat de Biologia. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística.
Grup de Recerca en Genòmica Biomèdica
Quins gens tan bonics que tens!
Facultat de Física
Modelitzant la matèria a la nanoescala
Intentarem entendre com s'estructuren els materials i de quina manera podem accedir a l'estructura de la matèria (quins microscopis ens ho permeten?). Farem una petita introducció a què vol dir construir un model i com se'n pot extreure informació similar a l'experimental (com són els ordinadors que ens permeten fer-ho?).
Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB). Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB). Departament de Ciència de Materials i Química Física
La nanotecnologia: la revolució invisible
Facultat de Filosofia. Departament de Filosofia. Grup de recerca LOGOS en filosofia analítica
Ciència, pseudociència, malaciència
(Xerrada en castellà)
Facultat de Física. Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica. Grup de Recerca LENS-MIND-IN2UB
Els ulls de la nanociència
Dones i ciència: on som i on volem arribar?
En aquesta xerrada veurem què fan i on són les investigadores del nostre entorn, parlarem de les seves trajectòries, i veurem exemples de dones científiques que hauríem de conèixer (i que probablement no coneixem).
Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Grup de Recerca 3D Biomaterials
Els biomaterials i la qualitat de vida
Els materials i els nous reptes tecnològics
En aquesta xerrada s’ofereix una visió general dels materials i com ens han ajudat a millorar la nostra qualitat de vida. La sessió també s’enfoca al desenvolupament de nous materials que permeten d’afrontar els nous reptes en què estem immersos, com ara la conquesta de l’espai.
Nanomaterials: aplicacions i processos de fabricació
Parlarem del recorregut de la nanotecnologia des de l’antiguitat fins als nostres dies, amb exemples en què la nanotecnologia de la natura ens ajuda a desenvolupar aplicacions industrials, i també dels procediments per obtenir nanopartícules aplicables industrialment.
Facultat de Psicologia. Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia
Recerca i conservació dels goril·les de muntanya
Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. GR Química Computacional Aplicada
L’aire que respirem
La màgia de l’aigua
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el paper primordial de l’aigua. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i que és abundant, és una substància estranya, de la qual es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid i aquesta propietat permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser una substància molt corrosiva; és un líquid que ho travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors... Voleu saber per què?
Les microones i les ones de ràdio: què són i com ens afecten?
Què són les microones i les ones de ràdio? Com es generen? Quin ús en fem? Com ens afecten la salut? Els mòbils i els microones són un perill? La conferència, en què es presenten les ones electromagnètiques des d’una perspectiva entenedora i lligada al món que ens envolta, dona resposta a aquestes i altres preguntes.
Millor i més petit, impossible: les promeses dels motors moleculars
Imaginem-nos per un instant que poguéssim fabricar cotxes, avions i submarins de la mida d’un bacteri o, fins i tot, de poques molècules. Es podrien dissenyar, per exemple, robots microscòpics que, un cop introduïts en el cos humà, localitzarien i eliminarien l’origen d’una malaltia, com ara la placa de colesterol de les artèries o els dipòsits proteics de l’Alzheimer. I és que, tal com diu Ben Feringa, un dels guardonats amb el Nobel de Química el 2016, «en anys recents s’han dissenyat estructures moleculars sorprenents, on el límit és només la imaginació». Són paraules gairebé premonitòries del que ens espera en un futur pròxim.
L’origen dels elements químics
Com ho fan, les estrelles, per fabricar els elements químics? Hi ha més llocs a l’Univers on funcionin aquestes fàbriques de matèria? Gràcies als grans telescopis, als acceleradors de partícules i als ordinadors més sofisticats, avui podem saber com funciona la síntesi dels components bàsics de la natura. En aquesta xerrada es fa un repàs dels espectaculars esdeveniments còsmics —alguns de sorprenents i insospitats— que produeixen els components de la taula periòdica dels elements químics.
Els colors de l’hidrogen.
L’alternativa neta, eficient i sostenible al subministrament energètic
Us imagineu una central elèctrica de molins de vent, al mar, que permeti extraure l’hidrogen de l’aigua, i distribuir-ho per tot el món? Us imagineu també poder obtindre hidrogen a casa, i tenir així combustible per a la llar i el vehicle? Per què és tan net? Per què és gairebé inesgotable? Què cal perquè esdevingui l’energia del futur? No us perdeu aquesta apassionant incursió al món de l’hidrogen com a vector energètic.
Facultat de Psicologia. Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa. Institut de Neurociència (UBNeuro)
No em trec l’estadística del cap
Facultat de Biologia, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia
Frenar l’envelliment: ciència o ciència-ficció?
(Xerrada en castellà)
Facultat d'infermeria
Saludablement: L’art de menjar amb ciència i consciència
La realitat és que la definició d’una dieta saludable pràcticament sempre es limita al valor nutritiu dels aliments, convertint sovint l’alimentació en merament un tràmit per aportar combustible al cos. No obstant, més enllà de les calories, el que mengem i com ho fem es informació que afecta el cervell, el sistema nerviós, les hormones i la immunitat, modulant així el nostre nivell d’estrès, inflamació, estat d’ànim i son. En aquesta xerrada, descobrirem una mirada més revolucionària i a la vegada profundament natural a la relació entre el que mengem i el nostre benestar integral des de la perspectiva de la psiconeuroimmunologia (PNI). Explicarem com es comuniquen l’intestí, el cervell i el sistema immunològic a través del que mengem, els principis d’una dieta saludable de PNI, la diferència entre gana emocional i gana real i entre un producte i un aliment, el mètode del plat, aliments i estratègies claus per potenciar la salut, vitalitat i equilibri i, finalment, els beneficis del dejú intermitent.
Lliure és completament lliure
Malgrat conèixer-se les conseqüències tan perjudicials del consum de tabac, aquesta conducta segueix essent extensiva entre les persones adolescents i joves. Doncs, la indústria tabacalera focalitza el seu esforç en aquest grup tan vulnerable per promoure el consum precoç, que incrementa la probabilitat d’addició en l’adultesa, i l’ús de productes de tabac i nicotina novells. Així també, hi ha poca consciència i coneixement sobre els prejudicis de l’exposició al fum ambiental del tabac. Tot això fa necessari una companya de conscienciació i sensibilització dirigida a adolescents i joves per explicar els riscos i perjudicis del consum i exposició al consum de tabac, la importància de la influència del seu entorn i les estratègies utilitzades per la indústria tabacalera per captivar-los, així com fomentar conductes de vida saludables. La xerrada girarà entorn el concepte de llibertat: al·ludint a la il·lusió de llibertat que promou la indústria tabacalera versus la pèrdua de llibertat que realment això comporta i la premissa de que estar lliure del consum de tabac inclou estar lliure de la exposició al fum ambiental del tabac. (Xerrada especialment adreçada a públic adolescent i jove).
Facultat de Biologia. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística
L’estadística i la relació que té amb la medicina
L’estadística i el dret
Explorarem els paral·lelismes sorprenents entre l’estadística i el món del dret.
L’estadística com a gramàtica de la ciència
De quina manera l’estadística s’ha configurat com un llenguatge bàsic de la ciència?
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Departament de Ciències Fisiològiques
El sistema vestibular: un sentit important que treballa a l’ombra
En aquesta xerrada parlarem del sistema vestibular de l’orella interna, que respon a les acceleracions que afecten el cap. Amb la informació que rep del sistema vestibular, el cervell regula constantment la nostra posició i moviment, i ordena de manera inconscient i automàtica tot el món: dalt, baix, dreta i esquerra. Els òrgans vestibulars són una delicada meravella de la biologia i poden patir patologies que tenen un impacte important sobre la qualitat de vida del subjecte afectat.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Departament de Patologia i Terapèutica Experimental. Unitat de Farmacologia
Fotofarmacologia: Teràpies farmacològiques innovadores per control remot!
La llum ha estat, des de sempre, un símbol d’esperança i una font d’inspiració per a l’art, la literatura i la ciència. Però, i si la llum també pogués esdevenir una eina terapèutica?
En aquesta xerrada descobrirem com la fotofarmacologia transforma aquesta metàfora en realitat, convertint la llum en una nova via per millorar la salut humana.
La fotofarmacologia és una disciplina emergent que utilitza la llum per controlar, de manera precisa i localitzada, l’activitat de fàrmacs dissenyats per respondre a estímuls lumínics. Aquests fàrmacs, anomenats fotofàrmacs, poden administrar-se en estat inactiu i activar-se només en els teixits diana de forma molt precisa, cosa que permet minimitzar els efectes adversos generals i millorar la precisió del tractament.
En aquesta sessió ens centrarem en un exemple concret: la morfina fotoactivable (photocaged morphine), un compost que només actua sota irradiació de longituds d'ona molt concretes. En combinació amb una tecnologia de micro-LED bio-compatibles, flexibles, portatils, sense cables i sense bateria, implantada a l’espai epidural de la medul·la espinal, s’ha aconseguit activar aquest fàrmac en models animals de dolor.
Aquesta estratègia permet un control remot, precís i mínimament invasiu de la sensació de dolor, superant les limitacions de les tècniques amb cables i reduint els efectes secundaris associats als opioides, tan comunment usats i abusats per la societats humana.
Aquesta innovadora aproximació representa un pas endavant cap a una medicina més precisa, segura i personalitzada, on la llum —com ens recorda J. R. R. Tolkien en la literatura— pot continuar guiant-nos en els moments més foscos.
Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història de l’Art. Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)
Soc historiador de l’art: resolc problemes que no sabies que tenies de maneres que no pots entendre
L’art romànic des de la tauleta
En aquesta xerrada veurem de quina manera les noves tecnologies han canviat la manera com estudiem i gaudim l’art romànic.
Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia. Grup de Recerca del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP)
La recerca en prehistòria al segle xxi: del mite a la realitat
Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Grup de recerca AEPRIM (Anatomia evolutiva i patològica dels humans i altres primats)
Què en sabem de l'evolució del nostre llinatge 50 anys després del descobriment de Lucy?
Després de Lucy: l’origen i expansió dels primers humans
L’origen del gènere Homo es remunta a fa uns 2,5 milions d’anys a l’est d’Àfrica, on trobem les restes més antigues conegudes. Des del Rift Valley, i probablement en relació amb els canvis climàtics, els primers Homo es van expandir i van sortir d’Àfrica, arribant fins a Àsia, Geòrgia i fins i tot la península Ibèrica.
En aquesta xerrada parlarem de l’origen i les expansions d’aquests homínids, de la seva ecologia i capacitat d’adaptació a entorns diversos, de la seva arribada a Europa i Àsia, de l’aparició dels neandertals i dels primers Homo sapiens, de les hibridacions entre espècies i de com l’ADN antic ha transformat la nostra visió de l’evolució humana en els darrers 500.000 anys.
Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Grup d’Estudi de la Variació
Parlem llengües o dialectes?
Facultat de Psicologia. Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació
Feel de beat! La sincronització ritmica amb inputs auditius pot activar el moviment de la marxa
Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
La vida sota els nostres peus
(Xerrada en castellà)
Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Facultat de Física
Forats negres: un viatge a allò desconegut
(Xerrada en castellà)
Facultat de Biologia. Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia
La màgia dels sentits, realitat o ficció
Finalment, em centraré en la recerca que realitzo en neurociència, des de la necessitat de saber com es desenvolupa el cervell i com funciona, fins a aspectes pràctics del dia a dia d'un laboratori. Al llarg de la xerrada es buscarà un clima participatiu i interactiu.
El motor de la ciència: la curiositat intrínseca a investigar
Exposaré diferents motius pels quals investiguem, perquè serveix la ciència i els beneficis que aporta a la societat i introduiré el mètode científic i aspectes relatius a la pseudociència i com ha afectat la revolució científica a la necessitat de l'ésser humà de crear teories per explicar el món on viu. En aquest punt, explicaré els grans canvis científics al llarg dels últims temps, com els antibiòtics, les vacunes, la descoberta de l'ADN o la seqüenciació del genoma per tenir una medicina personalitzada. Finalment, em centraré en la recerca que realitzo en neurociència, des de la necessitat de saber com es desenvolupa el cervell i com funciona, fins a aspectes pràctics del dia a dia d'un laboratori. Al llarg de la xerrada es buscarà un clima participatiu i interactiu.
Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona i codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge
La intel·ligència artificial i els drets dels ciutadans
El nostre dret a l'habitatge
Reflexionar sobre què significa el dret a l'habitatge, els problemes per fer-lo efectiu i les possibles solucions.
Facultat d’Educació. Departament de Teoria i Història de l’Educació
L'escola importa?
Facultat de Dret. Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari
La immigració regular a Espanya: base de drets humans i convivènci
Facultat d’Economia i Empresa. Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial
La globalització: passat, present i futur
Qui és més alt viu millor? L’evolució del nivell de vida de la població a partir de l’estatura física de les persones
Com ha evolucionat el nivell de vida de la població en els darrers dos segles d’existència de la humanitat? Ha tingut el mateix recorregut a tot arreu per igual? Per què? I, potser més important encara: què entenem realment per nivell de vida i com podem mesurar-lo? Aquesta xerrada ofereix una panoràmica general sobre els canvis del nivell de vida a llarg termini al món, però també a Catalunya, a partir de l’ús d’un indicador concret: l’estatura física de les persones. Explicarem per què l’alçada ens hi aproxima i quins són els factors que en determinen la trajectòria.
Facultat de Geografia i Història
El paisatge barceloní: una llarga història de construcció humana
L’arqueologia del paisatge és una disciplina que estudia el procés de construcció humana dels paisatges des d’una llarga durada temporal. L’home, al llarg de deu mil anys, ha anat modificant el seu entorn fins a modelar els paisatges que avui dia vivim i que són el resultat d’un procés cultural que ens permet conceptualitzar, modificar i organitzar la natura.
L’arqueologia del paisatge empra conceptes i mètodes força específics, resultat de la integració de mètodes arqueològics, geogràfics, històrics i biològics. Ens serveix, doncs, per explicar com el coneixement es crea sovint en els espais d’intersecció de diferents disciplines, en aparença tan distants. Un mètode força particular és, per exemple, la palinologia, que a partir dels grans de pol·len conservats en els sediments, permet reconstruir com eren els paisatges del passat i com l’home i el clima ha impactat en l’entorn.
En aquesta xerrada, introduïm la història del paisatge de la plana barcelonina en els darrers vuit mil anys, com a exemple de com l’home ha anat creant el nostre entorn, des dels medis forestals, passant pels espais agraris, per finalment, acabar construint un espai plenament urbà: la ciutat de Barcelona.
La Palinologia: una eina de reconstrucció dels paisatges del passat i dels usos de les plantes
Els grans de pol·len són micropartícules emeses per les plantes en el seu procés de reproducció. Aquestes partícules (gamets masculins) es desplacen per l’atmosfera o són transportats per insectes o animals fins a passar a formar part dels sediments, tant naturals com llacs i torberes, com arqueològics. Una característica d’aquestes partícules és que, per la composició de la seva capa exterior o exina, poden conservar-se llargs períodes de temps.
La paleopalinologia recupera aquests grans de pol·len dels sediments mitjançant protocols de tractament químic i a partir d’aquesta informació, reconstrueix els paisatges del passat, així com els usos de les plantes alimentàries, industrials, simbòliques o funeràries.
Facultat de Física. Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB)
El quiz dels isòtops: un concurs de física nuclear
Estrelles zombi i degenerades: una passejada pel cementiri estel·lar
Quan a l’interior d’una estrella s’acaba el combustible nuclear, deixa de generar energia i diem que l’estrella «ha mort». Ara bé, la mort d’una estrella no és ni única ni definitiva... Les estrelles generen cadàvers molt diferents i interessants en diversos sentits: nanes blanques, estrelles de neutrons i, fins i tot, forats negres. En aquesta xerrada, parlarem d’aquests objectes estel·lars estranys, n’entendrem l’origen a partir de la mecànica quàntica i discutirem les observacions astronòmiques que ens n’han confirmat l’existència.
Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Grup d'Electrodeposició de Capes Primes i Nanoestructures
Catalitzadors Biomimètics: Quan la natura inspira solucions sostenibles!
Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)
Les dones cantades pels trobadors
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic). Departament de Biomedicina
El món mecànic de les cèl·lules: una nova frontera en biologia
Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia
El treball en el capitalisme globalitzat: estudies o treballes?
En aquesta xerrada, a través de l’anàlisi del passat, s’ofereix una visió general i a llarg termini per comprendre millor que el treball és una activitat humana que té una llarga història i, potser, caldria contar-la de nou.
Facultat de Química. Departament de Química Inorgànica i Orgànica
Bateries de liti: són el futur?
En aquesta xerrada explorarem el món de les bateries, des dels fonaments més bàsics fins a les aplicacions més capdavanteres. Ens basarem primer en les bateries de liti i més tard ens centrarem a desxifrar si hi ha altres materials que també podríem fer servir.
L’hidrogen, el combustible del futur
L’hidrogen és l’element més simple que podem trobar a l’univers i precisament per això n’és també l’element més abundant. A l’univers, a l’interior de les estrelles, l’hidrogen es fusiona per generar heli i desprendre una gran quantitat d’energia. A la Terra, l’hidrogen és un element imprescindible per a la vida, ja que és essencial en diferents molècules com l’ADN o les proteïnes. No obstant això, no ha estat fins fa poc que l’hidrogen ha començat a agafar més importància, sobretot després que la Unió Europea s’hagi compromès a destinar bilions d’euros en els propers anys a subvencionar projectes i promocionar tecnologies relacionades amb aquest element.
L’hidrogen esdevindrà, sense cap mena de dubte, el combustible del futur. Per aquest motiu la tecnologia de l’hidrogen suscita molts dubtes: És segur manipular-lo? No provoca efecte hivernacle? Com es pot obtenir? Què són l’hidrogen verd, l’hidrogen blau i l’hidrogen marró?
Durant la xerrada esbrinarem què és l’hidrogen, per què ha estat i és tan important i quin paper tindrà en el nostre futur energètic.
Facultat d’Educació. Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació. Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI)
La formació dels futurs agents socioeducatius davant del diàleg interreligiós i intercultural
Organitzat per
Amb el suport de
