Didalets de botànica és una sèrie de vídeos on Cèsar Blanché, catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i responsable de l’equip de Recerca en Biologia de la Conservació de Plantes, presenta algunes de les espècies vegetals que podem trobar al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric. L’objectiu d’aquest projecte és doble. Per una banda, vol obrir una petita finestra virtual per a totes aquelles persones que desconeguin els tresors botànics que amaga l’edifici. Per una altra banda, vol permetre l’accés puntual a aquest jardí a la ciutadania que, per diverses qüestions, no pugui desplaçar-s’hi per conèixer-lo.
L’espai, dissenyat per l’arquitecte de l’edifici, Elies Rogent, va començar la seva activitat l’any 1871 per a ús docent, exclusivament. Dècades més tard, el 1995, es va obrir al públic perquè tota la ciutadania en pogués gaudir.
Diverses modificacions fetes al llarg dels anys han donat forma a aquest jardí que, actualment, alberga un hivernacle, construït l’any 1965, un estany i alguns dels arbres més antics i singulars de la ciutat, com ara un teix (Taxus baccata) i un ginkgo (Ginkgo biloba), tots dos del 1904, declarats arbres d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona. En total, s’hi poden veure més de 250 espècies vegetals.
Des de l’any 2014 la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB ofereix visites guiades al jardí. Ara, amb aquesta col·lecció de vídeos, es vol fer un pas més enllà i donar-hi accés virtual.
Podeu ampliar la informació de les espècies del jardí al web de la Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila, un projecte d’innovació docent realitzat entre els mesos de gener i juliol del 2015 i coordinat pel Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF), en col·laboració amb l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA) i la unitat de Manteniment de la UB.
L’espai, dissenyat per l’arquitecte de l’edifici, Elies Rogent, va començar la seva activitat l’any 1871 per a ús docent, exclusivament. Dècades més tard, el 1995, es va obrir al públic perquè tota la ciutadania en pogués gaudir.
Diverses modificacions fetes al llarg dels anys han donat forma a aquest jardí que, actualment, alberga un hivernacle, construït l’any 1965, un estany i alguns dels arbres més antics i singulars de la ciutat, com ara un teix (Taxus baccata) i un ginkgo (Ginkgo biloba), tots dos del 1904, declarats arbres d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona. En total, s’hi poden veure més de 250 espècies vegetals.
Des de l’any 2014 la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB ofereix visites guiades al jardí. Ara, amb aquesta col·lecció de vídeos, es vol fer un pas més enllà i donar-hi accés virtual.
Podeu ampliar la informació de les espècies del jardí al web de la Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila, un projecte d’innovació docent realitzat entre els mesos de gener i juliol del 2015 i coordinat pel Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF), en col·laboració amb l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA) i la unitat de Manteniment de la UB.
'Brugmansia suaveolens', trompeta
Les trompetes són unes flors tant tòxiques com boniques i llampants. Es tracta d’una espècie extingida a la natura i que, per tant, només podem trobar en jardins. Inicialment, es va classificar dins del gènere ‘Datura’, però finalment es va incloure dins del gènere ‘Brugmansia’. Així doncs, la trompeta és un bon exemple de com la sistemàtica de les plantes pot canviar en el temps. El seu pol·linitzador és una papallona que, en la fase larvària, pot absorbir una substància que li serveix d’element de defensa contra els predadors. Aquesta substància és un alcaloide del tropà, que pot tenir efectes al·lucinògens en humans i que presenta una elevada toxicitat.
'Aesculus californica', pavia de Califòrnia
La pavia de Califòrnia és un arbre poc freqüent als jardins de Barcelona. Forma part del 10 % de plantes d’origen americà que hi ha al jardí Ferran Soldevila. Aquest exemplar va arribar fruit d’un intercanvi amb el Jardí Botànic de Barcelona i és testimoni de la seva aclimatació a la ciutat. És una espècie que, al Canadà, viu en serralades prop del mar, i que perd les fulles a l’estiu, i no a la tardor. Pot recordar el castanyer d’Índies o castanyer bord. De fet, ambdós fan uns fruits que dins poden tenir una o dues llavors semblants a les castanyes.
'Buxus sempervirens', boix
El boix és una de les espècies vegetals més comunes a Catalunya. A partir de l’exemplar de l’edifici històric, es pot conèixer la problemàtica associada a la plaga de 'Cydalima perspectalis', una papallona que ocasiona la pèrdua de vitalitat i resistència a infeccions o sequeres de les boixedes naturals de tot el sud d’Europa. L’expansió d’aquesta papallona pot ocasionar la pèrdua del boix i, per extensió, de les espècies que viuen dins de l’hàbitat que genera.
'Cneorum tricoccon' ('Rutaceae'), olivella
L’olivella, que s’anomena així per la similitud de les seves fulles amb les de l’olivera, té flors grogues i fruits molt característics compostos per tres peces rodones o cocs, d’on ve el 'tricoccon' del seu nom científic, que vol dir fruit 'amb tres cocs' o 'amb tres parts'. Freqüent en les formacions arbustives del Mediterrani occidental, a Catalunya és una espècie relativament rara i està protegida.
'Convolvulus farinosus' ('Convolvulaceae'), corretjola farinosa
L’exemplar de corretjola farinosa de l’Edifici Històric va ser la primera citació a Catalunya d’aquesta espècie. Trobat durant les tasques de catalogació de l’espai, l’any 2015, segurament va arribar accidentalment amb la introducció controlada d’espècies mediterrànies de tot el món que es va fer amb motiu de la remodelació del Jardí Botànic de Barcelona. Aquesta espècie és una mostra de com el jardí de l’Edifici Històric es fa servir, sovint, com a referent per a l’estudi de l’aclimatació i del procés de naturalització d’espècies vegetals en ambients mediterranis.
Estany central
L’estany central és un dels punts emblemàtics del jardí de l’Edifici Històric. S’hi pot trobar una representació de plantes d’indrets típicament aquàtics com els nenúfars, els paraigüets, el lliri groc o el taro. El conjunt d’espècies vegetals, aigua, so i diferents éssers vius, com peixos, granotes i ocells, constitueix tot un ecosistema aquàtic, exemple de biodiversitat urbana de la ciutat de Barcelona.
'Ginkgo biloba' ('Ginkgoaceae'), ginkgo
El ginkgo és un arbre d’origen asiàtic, típic dels boscos de la regió subtropical de la Xina. L’exemplar del jardí de l’Edifici Històric és el més antic de la ciutat de Barcelona. Tradicionalment s’ha fet servir per produir remeis medicinals i, recentment, s’ha trobat que les seves fulles contenen unes substàncies, els ginkgòlids, que permeten millorar la circulació de la sang i constitueixen un bon aliat per millorar problemes associats a l’envelliment.
'Taxus baccata' ('Taxaceae'), teix
El teix del jardí de l’Edifici Històric, declarat arbre d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona, és un dels exemplars més rellevants de la ciutat. Es tracta d’un arbre lligat simbòlicament a la mort. Té la dualitat de poder produir intoxicacions molt greus, i de ser l’origen natural d’un potent anticancerós, el taxol. Pel que fa a la seva toxicitat, totes les parts d’aquesta espècie són verinoses, excepte la part carnosa del fruit. Pel que fa a l’ús terapèutic, el taxol és un aliat rellevant en el tractament del càncer de mama i d’ovari.
Organitzat per
Unitat de Cultura Científica i Innovació
