Equip investigador
A continuació, podeu consultar el llistat de personal investigador en formació que participa en el projecte i un resum de la sessió que ofereixen.
- Si t’interessa sol·licitar una sessió per a la teva escola o institut, has de formalitzar la reserva omplint aquest formulari.
- Si ets investigador en formació de la Universitat de Barcelona i vols participar en el projecte, emplena aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.
Facultat de Biologia
Com descobrim malalties genètiques?
Molta gent parla de mutacions i malalties genètiques, però, realment, com s’arriba a descobrir aquesta associació? Durant la sessió explicaré què és la genètica i com s’associa a diferents malalties, centrant-me en l’ictus, ja que és el tema de la meva tesi doctoral. També parlaré sobre com vaig acabar escollint aquesta carrera científica i quines altres carreres relacionades amb la genètica hi ha.
Avancem cap a un futur més sostenible?
És normal que a l’hivern no faci fred? O que a Barcelona estiguem a més de 30ºC a l’estiu? Efectivament la resposta és No. Tots aquests fenòmens es deuen al canvi climàtic, provocat per l’activitat de la nostra societat. Actualment, el nostre sistema funciona a partir de fons d’energia fòssil, provocant una gran contaminació, per aquest motiu hem de buscar alternatives, que ens permetin seguir vivint amb les mateixes comoditats, sense haver de destruir el planeta. En aquestes sessions tractarem noves maneres de produir energia i veurem perquè és important la recerca en aquest camp.
Beneficis i aplicacions de la IA
Què és la intel·ligència artificial (IA)? Per mitjà d’alguns dels projectes que he desenvolupat entendrem en què consisteix i com ens afecta en el dia a dia, i la importància de les dades. A continuació us parlaré sobre el meu doctorat: veurem com es fa servir la IA per modelar el territori i quins beneficis ens aporta!
Facultat de Biologia
La connexió genètica oculta: Com Drosophila pot revolucionar el tractament de les malalties respiratòries humanes
Tot i que els humans i les mosques poden semblar éssers totalment diferents, compartim gairebé un 75% dels gens que causen malalties. Som més semblants a les mosques del que ens imaginem! Drosophila melanogaster, la mosca de la fruita, és una de les nostres majors aliades en la investigació, gràcies a la seva riquesa genètica i la seva facilitat de manipulació al laboratori. En aquesta xerrada, explicaré com investiguem el sistema respiratori de la mosca i com aquesta recerca obre noves vies per al tractament de les malalties respiratòries humanes.
Facultat de Física
Descobrirem el món nano!
Explicarem què és el món nanoscòpic i com hi podem accedir. Parlarem de què són els electrons i perquè els fem servir per conèixer aquest món, i veurem amb el microscopi electrònic com són els materials que ens envolten en el dia a dia. També tractarem breument com s’estudien les propietats físiques i químiques d’aquests materials, i com es poden aprofitar per crear-ne de nous.
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació
Quines Drogues consumim, com ens afecten i com reduir els danys?
Quines drogues estan consumint els joves? Què fan al nostre cos? Són pures o estan adulterades? El consum de drogues és un fenomen complex associat a múltiples riscos de salut. Es proposa parlar des de l'horitzontalitat i des d'una perspectiva científica de les substàncies que consumeixen els estudiants de batxillerat per apropar la ciència d'una manera més atractiva als joves a més de reflexionar sobre diferents estratègies de reducció de danys que es poden implantar.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
El càncer des de la història, la biologia i la medicina
Què és el càncer? Quines són les seves causes, etapes i tractaments principals? Acompanyeu-me a entendre de manera didàctica i amena aquesta terrible malaltia. Parlarem d’història, biologia i medicina per acostar-nos a la recerca en biomedicina, i respondrem preguntes com ara: Què fa un investigador? Com es pot fer carrera científica i quin impacte té això en la societat? Quines són les expectatives de futur de la recerca en els càncers més letal.
Facultat de Geografia i Història
La història, una disciplina útil per a la societat
Per a què serveix la història? Com podem explicar-la? Quins són els errors que no ha de cometre un historiador? Faré una introducció als mètodes de recerca en humanitats i ciències socials, concretament en el camp de la història. També explicaré com interrogar les fonts perquè ens donin respostes que justifiquin les nostres hipòtesis. Per acabar, intentarem fugir de la idea que són matèries memorístiques i posarem de manifest una cosa que molts neguen: la seva utilitat.
Facultat de Psicologia. Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia. Institut de Neurociències
Tenir un cervell més gran quan naixem és un avantatge?
En aquesta sessió s’explorarà com la mida del cervell i les seves diferents regions poden influir en la capacitat dels nadons per percebre i processar els sons del llenguatge des del moment de néixer. S’explicarà per què aquesta relació és important i com pot impactar en el desenvolupament del llenguatge durant els primers anys de vida.Per aprofundir en aquest tema, es farà ús de dues tècniques avançades que permeten estudiar el cervell de manera segura i sense cap risc: la ressonància magnètica, que proporciona informació sobre la seva anatomia, i l’electroencefalograma, que ajuda a entendre com funciona el cervell mentre escolta sons.
Facultat de Filosofia
La Bioètica aplicada a les Ciències de la Salut
Pels més petits (primària a l’ESO), parlarem de conceptes com ara la moral, l’ètica, els valors, les virtuts i els principis. Pels més grans (batxiller o similars), a més de l'anterior, parlarem pròpiament dels principis de la bioètica. L’objectiu és de disposar d’un marc teòric que afavoreix el diàleg al voltant de dilemes ètics de la vida quotidiana.La idea és, per una banda, dinamitzar la xerrada amb situacions reals i dilemàtiques que puguin tenir l’alumnat i, per un altre, jugar a imaginar que per un moment són infermers/es en una unitat de nounats, on se’ls presentarà diferents circumstàncies que requereixen una reflexió i argumentació del que farien per intentar resoldre un dilema ètic.
Facultat de Química
De la vinya a l’aigua: un residu per protegir els recursos hídrics
Actualment, estem patint la pitjor sequera de la història de Catalunya, però en comparació amb la del 2008, tenim menor dependència dels embassaments: en els darrers anys, hem incrementat la producció d’aigua regenerada i dessalinitzada. I com ho farem en un futur on a causa del canvi climàtic, la disponibilitat de recursos hídrics a Catalunya es podrà veure disminuïda en un 18,3% el 2050? Aquest fet, sumat a d’altres com l’augment de la població i les emissions contaminants al medi aquàtic, es traduirà en un increment significatiu de la pressió que exercim sobre aquests recursos. En aquest context, la meva tesi doctoral busca donar una segona vida a un residu agrícola com són les restes de la poda de la vinya, convertint-los en biocarbó, el qual és capaç d’eliminar molts compostos contaminants de les aigües residuals, com pesticides, fàrmacs i restes de productes cosmètics.
Facultat de Biologia
Descobrint la contaminació marina a l’Antàrtida: Una expedició al continent glaçat
L'Antàrtida, el continent més remot i pristí, no escapa a la contaminació marina. Què pensarien els primers exploradors en veure un continent transformat per la pesca, el turisme i la investigació? Allà on hi ha activitat humana, arriben els residus plàstics. Aquesta amenaça global és una de les incògnites que cal resoldre per protegir l'oceà Austral. En aquesta xerrada, us convido acompanyar-me a una campanya antàrtica per descobrir les fonts d'aquesta contaminació.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic)
Neurociència al descobert: com investiguem el cervell humà
Parlarem de per què vaig decidir dedicar-me a la ciència i com he arribat a ser investigadora en neurociència. Aportar una idea sobre com s’inicia una carrera professional en recerca d’una manera dinàmica i propera pot ser clau per despertar l’interès en aquest àmbit. En especial, la sessió es dedica a l’activitat investigadora que duc a terme en el meu grup de recerca, amb una introducció als camps de la neurociència que estudiem: l’estimulació cerebral i la neuroimatge.
Facultat de Física
Entendre les xarxes neuronals
Podem veure com parlen les neurones entre elles? Quina relació hi ha entre el funcionament del cervell i ChatGPT? Pot la física ajudar-nos a entendre malalties com l’Alzheimer o els ictus? Veurem que són les xarxes neuronals i com podem estudiar-les en un laboratori. També comentarem com és treballar en el món de la recerca i desmuntarem uns quants estereotips i mites sobre la ciència i el que cal fer per dedicar-s’hi.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic)
El Repte de Comprendre l'Esquizofrènia: Salut Mental i Recerca
Molta gent parla de salut mental, però, realment, com es fa per estudiar i entendre millor aquests trastorns? Durant la sessió explicaré què són els trastorns mentals, centrant-me en l'esquizofrènia, i com es manifesten els seus diferents símptomes, centrant-me en els símptomes negatius i cognitius, que són els menys coneguts. També parlaré sobre com vaig decidir dedicar-me a la investigació científica en aquest camp i quines altres carreres relacionades amb la salut mental i la neurociència es poden explorar.
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació
Els secrets que amaguen les plantes dels camins
Sabies que molts dels nostres avis i besavis es curaven amb plantes? Doncs sí, sobretot els que vivien al camp i tenien el metge massa lluny. Coneixien les plantes que podien trobar i sabien per a què eren útils. En aquesta xerrada parlarem dels usos populars que la gent ha atribuït a les plantes del territori català al llarg de la història i, fins i tot, aprendrem a reconèixer i a posar nom a algunes de les plantes que trobem als marges dels camins o inclús a les esquerdes de les parets. La botànica és a tot arreu!
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació
Mengem insectes sense saber-ho?
Sabies que existeixen científiques dels aliments? Creus que un aliment es pot investigar? Heu sentit la paraula sostenibilitat relacionada amb l'alimentació? En la meva sessió us explicaré com podem unir sostenibilitat i alimentació dins de la mateixa recerca. La meva tesi consisteix a trobar subproductes alimentaris per l'alimentació animal i tenir aliments segurs i saludables per les persones. A més, podreu veure un oli d'insecte que ara mateix intentem revalorar per alimentació de pollastre i peixos.
Facultat de Geografia i Història
Arqueologia: destruir per a construir
No som ni Indiana Jones ni Lara Croft. Som millors. Tenim una metodologia científica, uns objectius i unes hipòtesis, i descobrint el passat coneixem el nostre present. Però, com ho fem? Amb una petita activitat col·laborativa podem entendre les bases de la metodologia arqueològica, i veure com a partir dels objectes els arqueòlegs podem entendre una societat del passat. Ara bé, aquest exercici ha de venir precedit d’una petita xerrada per a entendre la importància de l’arqueologia en l’actualitat, i com i per què algú pot trobar la seva vocació en una disciplina tan poc habitual. I, de pas, entendre per què Indiana Jones i Lara Croft són una colla d’espoliadors.
Facultat de psicologia
Ciència de l’educació: ensenyar a aprendre i aprendre a ensenyar
T'agradaria conèixer com la recerca pot transformar l'educació? Et convido a una conversa propera i dinàmica on compartiré la meva experiència personal i professional com a investigadora en el desenvolupament de la competència comunicativa oral en la formació del professorat. Explorarem junts com crear aules més participatives, el meu dia a dia com a investigadora i com podem canviar la manera d'ensenyar i aprendre. (Xerrada en castellà).
Facultat de Psicologia
Per què oblidem més del que recordem?
A la primera part de la xerrada, mostraré com les ciències cognitives i la psicologia han anat guanyant un espai en el món de les ciències al llarg dels anys. A la segona part, parlaré de la memòria humana i l’aprenentatge, i de com, malgrat que aquests dos processos estan estretament relacionats, paradoxalment, oblidem més del que recordem.
Facultat de Geografia i Història
Les pedres ens parlen: Descobrint la prehistòria a través de l'arqueologia
Sabeu que les pedres ens parlen? Doncs sí, de les pedres dels nostres avantpassats prehistòrics es pot treure molta informació: d’on venen, com estan fetes, perquè servien... i quan ajuntem tota aquesta informació podem arribar a saber una miqueta com era la gent que va viure fa milers d’anys, ja que, durant la prehistòria no tenim textos escrits que ens expliquin coses sobre la seva vida quotidiana. En la sessió farem un viatge per explicar com podem entendre aquestes societats a partir de la metodologia arqueològica. Veurem com funciona una excavació i de totes les coses possibles que podem fer amb els materials recuperats un cop l’excavació acaba.
Facultat de Filologia i Comunicació
Desxifrem els secrets dels textos medievals
Primer de tot posarem en context la investigació en el camp de la filologia catalana medieval i parlarem de l’espai de treball i les eines del medievalista. La introducció ens ajudarà a entendre com es fa la recerca en el camp de les humanitats. A continuació ens centrarem a entendre què són els còdexs manuscrits: Què és el pergamí i com es prepara? Quines són les eines d’escriptura? Quant triga un copista a copiar un text? Com es transcriu? Resoldrem tots aquests dubtes i veurem algunes imatges molt interessants per entendre el còdex i, per extensió, la transmissió cultural escrita a la baixa edat mitjana. Després serà el moment de fer d’investigadors: a partir de quatre nocions de cal·ligrafia gòtica i abreviatures, desxifrarem per primera vegada unes quantes paraules (i fins i tot frases!) del Llibre de cavalls, que és inèdit. Un cop feta l’activitat, posarem a prova els coneixements dels medievalistes en pràctiques amb un Kahoot paleogràfic. Tancarem la xerrada explicant què és una tesi doctoral (al cap i a la fi, un treball de recerca molt llarg), i quins són els passos per arribar-hi, en qualsevol àmbit d’estudi.
Facultat de Física de la Universitat de Barcelona · Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
Curar el càncer des de la física
Treballo en tractaments per al càncer. Molta gent em pregunta: «Però tu ets física, i no metge, oi?». Sí, soc física, però amb la meva feina ajudo a millorar les teràpies per curar el càncer. Per avançar en la ciència es necessiten equips de persones procedents de carreres molt diferents! No cal ser el «cervell més brillant» d’una generació per col·laborar en el progrés de la ciència. Durant la sessió parlarem de què investigo i com ho faig (què és el càncer, com es combat, etc.), i de com he arribat fins aquí tot i no ser cap Einstein!
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge)
Dianes terapèutiques, així sabem on han d’anar els medicaments
Com sap el paracetamol quina part del cos ens fa mal? I què té a veure això amb el càncer? Durant la sessió parlarem de les teràpies dirigides contra el càncer: què són, per què són importants... Aprofundirem en què és el càncer, per què l’investigo, com es fa aquesta recerca i com he arribat a treballar en aquest àmbit. Us explicaré què és el que més m’agrada de la meva feina i per què em sembla important.
Facultat de Biologia
Maremàgnum: conseqüències d’uns mars plens de soroll
Com es propaga el so a l’aigua? Els animals marins hi senten? Quins sons trobem a l’oceà? En el darrer segle, el nivell de contaminació acústica marina ha augmentat molt a causa de les activitats humanes, la qual cosa ha generat preocupació per l’impacte que pot tenir en els organismes i els ecosistemes marins. Veurem com es propaga el so dins l’aigua, identificarem els diferents sons que podem trobar a l’oceà (naturals i antropogènics), i parlarem de com poden afectar els organismes marins.
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació
La mida sí que importa: nanofàrmacs per tractar malalties
Quina importància té la mida d’un fàrmac? Podem dirigir un medicament a un lloc determinat de l’organisme? Al nostre cos hi ha un gran nombre de barreres molt selectives i amb una mida molt petita, que fan que no tots els fàrmacs puguin arribar on es desitja. Per tant, la nanotecnologia obre un tot un ventall d’alternatives en el tractament dirigit de les malalties. Parlarem d’aquest món i veurem com es treballa i com es pot arribar a ser investigador en aquest camp.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic. Departament de Fonaments Clínics) · Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona · Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
Què hi ha a la nostra femta?
Darrerament, es parla molt del microbioma i la seva importància, però: sabem què és i quines funcions té? Durant la sessió aprofundirem en el microbioma intestinal i el seu paper en la salut i la malaltia. També conversarem sobre el Banc de Microbiota i els donants de microbiota intestinal (donants de femta!), sabrem com s’utilitzen aquestes donacions per tractar malalties, i us explicaré quina recerca duc a terme en aquest camp. Per últim, també parlarem de què implica el dia a dia a la feina dels investigadors, la carrera científica i com vaig escollir aquest camí!
Facultat d’Educació
Viatgem per les llengües: una descoberta màgica i fascinant!
Si jo dic “Le lingue sono il futuro”, oi que enteneu què significa? Com és que heu pogut desxifrar aquest missatge? Serà màgia o un poder innat? Durant la xerrada, parlarem de què investigo i explorarem llengües que potser mai heu estudiat, però que, de segur, podeu comprendre. I com ho farem? A partir d’una nova forma d’aprenentatge anomenada intercomprensió. Gràcies als elements que les llengües comparteixen entre elles, podrem ser capaços de comprendre tot allò que llegim i escoltem. Sona bé, veritat? Que comenci el viatge per les llengües!
Facultat de Psicologia · Hospital Clínic
Com es crea un científic des de zero
Enfocaré la primera part de la sessió a explicar la meva experiència: què he fet i com he arribat al món de la recerca, amb la finalitat de promoure la importància de perseverar en l’assoliment d’objectius propis, i d’«expandir-se» i provar experiències noves com a eina clau per a l’èxit personal i també acadèmic. En la segona part de la xerrada, us explicaré les particularitats, rutines de treball i altres aspectes similars de cursar un doctorat basat en un disseny propi d’investigació. També us presentaré els avantatges, en l’àmbit acadèmic i personal, de fer un doctorat sense beca o contracte predoctoral.
Facultat de Filosofia
Classe social i esperit crític: lliçons des de la filosofia
M’agradaria dedicar aquest espai per fer una introducció reflexiva a dos àmbits diferents però molt importants. El primer és dirigit a preguntar-nos com un o una arriba a estudiar una carrera universitària i si és possible fer-ho essent classe obrera; explicarem i veurem quins camins hi ha per començar una carrera i la vida acadèmica. Per altra banda, ens centrarem a reflexionar sobre la importància de la Filosofia en el desenvolupament com a persones crítiques. Això ho farem a través de la reflexió de com hem d’argumentar bé, quines són les trampes argumentaries que ens hi trobem dia a dia, i com la Filosofia analitza això i ens ajuda a detectar fal·làcies i arguments que no són vàlids.
Facultat de física - Institut de ciències del Cosmos
Quarks: colors i sabors per entendre l’univers
Els científics som, moltes vegades, com detectius que treballen en equip per destapar els molts misteris de l’univers. Si agafem la nostra lupa i l’enfoquem a la matèria que ens envolta, el que veiem són els àtoms. Però, què hi ha més enllà? Els àtoms estan formats per protons i neutrons, però aquests, al seu torn, estan fets de les partícules més petites inimaginables: els quarks. En l’actual Model Estàndard hi ha sis sabors de quarks diferents que, alhora, poden ser de tres colors! En aquestes sessions, m’agradaria introduir el món dels quarks i de la càrrega de color, així com fer alguna activitat basada en la roda cromàtica per veure com és que nosaltres no percebem aquesta “càrrega de color” i com s’enllacen els quarks per formar els hadrons que esdevindran àtoms.
Facultat de Química, secció de Química Física
Els Cristalls Líquids i els seus Misteris
Líquids ordenats? Líquids que poden canviar de color amb la temperatura? Si algun cop ens fem aquestes preguntes ben segur que ens trobaríem davant d’un cristall líquid, un material que es troba a mitges entre el líquid i els sòlids. En aquestes sessions descobrirem les propietats impressionants d’aquests materials: com interactuen amb camps elèctrics i magnètics com la llum, com poden crear partícules imaginàries, com podem fer un píxel o com els podem identificar al nostre entorn. Parlarem de tot això i d’altres temes i aplicacions d’interès per entendre una mica més el món dels fluids complexos.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic) · Institut de Recerca Germans Trias i Pujol
Un viatge de la mà de la ciència
La biologia em va fer decidir que havia de descobrir món. En aquesta sessió m’encantaria compartir què em va animar a emprendre aquest viatge, i trencar, així, amb prejudicis sobre què pots i què no pots fer, independentment d’on vinguis i cap a on vagis. L’objectiu és aportar una visió més propera sobre els investigadors i valorar la recerca, en aquest cas, des d’una perspectiva biomèdica. Ho farem amb un enfocament més informatiu sobre les malalties infeccioses i el càncer, i donant informació de primera mà sobre les diferències que presenta la recerca a diferents països, així com parlant de diverses vivències que he tingut treballant en aquest àmbit.
Facultat de Biologia
Nous models per estudiar els trastorns del neurodesenvolupament
Com podem estudiar una malaltia que afecta el neurodesenvolupament? No podem accedir al cervell dels pacients i agafar-ne una mostra, i els models animals tenen moltes limitacions. En els darrers anys s’han desenvolupat nous models generats específicament a partir de cèl·lules de la pell dels pacients que, primer, són transformades en cèl·lules mare i, posteriorment, en les que calgui segons l’estudi (neurones, múscul, etc.). Durant la xerrada explicaré què em va portar a interessar-me per la ciència i ens centrarem en la possibilitat de generar models cel·lulars, com es poden obtenir al laboratori i quines aplicacions tenen.
Facultat de Física
El món nano ja és al nostre dia a dia
Donarem un cop d’ull al món nano, i veurem com són els materials presents en el nostre dia a dia, però a escales molt petites, com n’estudiem les propietats físiques i químiques, què ens aporta el seu estudi, i quines eines fem servir per veure el nostre entorn a escala nanomètrica.
Facultat de Química
Com funciona el cos? Els secrets de les molècules actives
Una cèl·lula es pot imaginar com una petita empresa, dividida en seccions on cadascuna realitza diferents tasques per assegurar que la cèl·lula sobrevisqui, i, per tant, nosaltres també. Però, us heu preguntat mai com es comunica cada secció d’aquesta empresa amb les altres? Dins del cos i en altres sistemes, hi ha partícules diminutes que es mouen constantment: és la matèria activa. En les cèl·lules, les kinesines, molècules que actuen com petits robots caminant sobre els microtúbuls, de manera similar a com una persona camina pel carrer, transporten paquetets d’informació essencials per a funcions vitals com pensar o respirar. A més, en experiments artificials, aquestes molècules poden formar patrons dinàmics, com remolins o balls en grup. L’estudi d’aquests moviments ens ajuda a entendre processos essencials del cos humà i de la física biològica.
Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Secció de Química Física
Un futur verd i circular: de residus a productes d’alt valor afegit
El canvi climàtic és un repte global, i la necessitat de trobar alternatives als combustibles fòssils és cada cop més urgent. A la meva tesi, treballo en la transformació de residus forestals, en productes d'alt valor afegit, com combustibles o medicaments.Per aconseguir-ho, desenvolupo catalitzadors mitjançant processos químics que permeten fabricar materials de manera eficient i sostenible. Així, aprofitem recursos naturals de forma intel·ligent per ajudar a construir un futur més verd.
