La UNESCO, la UE i l'OCDE no acaben de concretar com integrar la IA generativa en educació per fomentar el pensament crític
Publicació
19/11/2025
La UNESCO, la UE i l'OCDE no acaben de concretar com integrar la IA generativa en educació per a fomentar el pensament crític. Aquesta conclusió, entre d'altres, es presenten en el següent article del monogràfic "Aceleración de la Inteligencia Artificial y la Transformación Digital de la Industria EdTech Global" de la Revista Española de Educación Comparada (REEC), coordinat pel professor Geo Saura (Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Facultat d'Educació UB):
Fuertes-Alpiste, M. (2025). Un imaginario sociotécnico de la IA generativa en educación para la colaboración cognitiva. Revista Española de Educación Comparada, (48), 292–310. https://doi.org/10.5944/reec.48.2025.45379
Resum: La irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAg) en educació genera un gran interès per les seves potencialitats. Organismes com la UE, la UNESCO i l'OCDE estan creant documents de referència per poder ajudar a integrar aquestes aplicacions a nivell de política educativa però també a nivell d'aula. Aquests documents amaguen imaginaris sociotècnics de com integrar aquesta tecnologia en educació. La IAg pot ser contemplada com una tecnologia pensada per substituir la figura docent, amb funcions tutorials i de personalització de l'ensenyament -una concepció d'aprendre "de" la tecnologia digital-, o bé entesa com una eina per a la cognició (HPC), amb la qual poder tenir una col·laboració cognitiva -l'aprendre "amb" la tecnologia, que deriva de la teoria sociocultural i de la teoria de l'activitat-. L'objectiu d'aquesta investigació és presentar aquesta segona visió i analitzar com els documents guia d'aquests organismes promouen l'imaginari sociotècnic de la IAg com a eina per a la cognició, una visió d'apoderament de l'estudiant i del pensament crític davant de la visió de la IAg com a tecnologia purament tutorial. S'han analitzat qualitativament quatre documents (UE, UNESCO i OCDE). Els resultats indiquen que la visió de la cognició distribuïda és present en tots els documents analitzats, que indiquen canvis del rol docent a partir del repartiment de tasques persona-IAg, liderades per la persona, però amb un risc de pèrdua d'habilitats cognitives. S'esmenta la necessitat de promoure escenaris d'ensenyament-aprenentatge on es fomenti la capacitat crítica dels estudiants, però gairebé no es concreta com fer-ho. Està en risc la integració de la IAg en educació per a una col·laboració cognitiva i el pensament crític si no s'identifiquen clarament els usos de la IAg com a HPC en aquests documents.
Fuertes-Alpiste, M. (2025). Un imaginario sociotécnico de la IA generativa en educación para la colaboración cognitiva. Revista Española de Educación Comparada, (48), 292–310. https://doi.org/10.5944/reec.48.2025.45379
Resum: La irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAg) en educació genera un gran interès per les seves potencialitats. Organismes com la UE, la UNESCO i l'OCDE estan creant documents de referència per poder ajudar a integrar aquestes aplicacions a nivell de política educativa però també a nivell d'aula. Aquests documents amaguen imaginaris sociotècnics de com integrar aquesta tecnologia en educació. La IAg pot ser contemplada com una tecnologia pensada per substituir la figura docent, amb funcions tutorials i de personalització de l'ensenyament -una concepció d'aprendre "de" la tecnologia digital-, o bé entesa com una eina per a la cognició (HPC), amb la qual poder tenir una col·laboració cognitiva -l'aprendre "amb" la tecnologia, que deriva de la teoria sociocultural i de la teoria de l'activitat-. L'objectiu d'aquesta investigació és presentar aquesta segona visió i analitzar com els documents guia d'aquests organismes promouen l'imaginari sociotècnic de la IAg com a eina per a la cognició, una visió d'apoderament de l'estudiant i del pensament crític davant de la visió de la IAg com a tecnologia purament tutorial. S'han analitzat qualitativament quatre documents (UE, UNESCO i OCDE). Els resultats indiquen que la visió de la cognició distribuïda és present en tots els documents analitzats, que indiquen canvis del rol docent a partir del repartiment de tasques persona-IAg, liderades per la persona, però amb un risc de pèrdua d'habilitats cognitives. S'esmenta la necessitat de promoure escenaris d'ensenyament-aprenentatge on es fomenti la capacitat crítica dels estudiants, però gairebé no es concreta com fer-ho. Està en risc la integració de la IAg en educació per a una col·laboració cognitiva i el pensament crític si no s'identifiquen clarament els usos de la IAg com a HPC en aquests documents.