Història

La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

La Llei de 17 de juliol del 1953, desenvolupada en el Decret de 16 de juny del 1954, va crear la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials. El curs 1954-1955 es va iniciar la docència del primer curs i cada any s'implantava un curs dels cinc que componien la llicenciatura.

La docència es va fer inicialment a les aules del Pati de Lletres de l'Edifici Històric i en horari de tarda. Posteriorment, el 28 de setembre del 1967 es va inaugurar l'edifici propi de la Facultat al campus de la Diagonal, obra dels arquitectes Subías, Giráldez i López Iñigo.

A partir del curs 1972-1973 ja va passar a denominar-se Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, quan la llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials tenia quatre cursos comuns i en el cinquè curs s'elegia especialitat entre General, Economia de l'Empresa i Assegurances. A partir d'aquell curs es va iniciar un canvi en el Pla d'estudis en què només era comú el primer curs i s'obrien quatre especialitats des de segon: Economia General, Economia de l'Empresa, Administració Pública, i Sociologia.

Amb posterioritat s'han anat produint diversos canvis de plans d'estudis, com els dels cursos 1976-1977 i el 1980-1981, fins als canvis del 1992 i 1999 que van donar lloc a tres llicenciatures completes (Economia, ADE i Sociologia), dues llicenciatures de només segon cicle (Ciències Actuarials i Financeres, i Investigació i Tècniques de Mercat) i una diplomatura (Estadística).

La primera tesi doctoral es va defensar a la Facultat el curs 1963-1964 i el ritme de tesis ha estat creixent des d'aleshores.

L'Escola Universitària d'Estudis Empresarials

La Junta de Comerç de Barcelona ja va impulsar al segle XVIII i principi del XIX estudis d'economia política, i de comptabilitat i tenidoria de llibres, i és l'antecedent directe dels primers estudis comercials institucionalitzats primer en l'Escola de Comerç (1850) i després en l'Escola Superior de Comerç (1887), convertida posteriorment en Escola d'Alts Estudis Mercantils. Aquesta última aleshores ja era molt important, com demostra el fet que el 1902 hi havia matriculats més de mil alumnes. L'any 1961 es va construir el nou edifici al campus de la Diagonal, obra dels arquitectes Carvajal Ferrer i García de Castro.

Finalment, el 1971 l'Escola s'integrà a la Universitat de Barcelona com a Escola Universitària d'Estudis Empresarials, i posava en marxa la diplomatura en Ciències Empresarials de forma experimental. El curs 1974 es va implantar el Pla d'estudis que va durar gairebé dues dècades, fins que el 1992 es va aprovar el Pla nou.

La Facultat d'Economia i Empresa

La fusió que va donar lloc a la nova Facultat d'Economia i Empresa es va dur a terme just abans de l'aprovació i la implantació de les noves titulacions que derivaven de l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior. D'aquesta manera, la creació dels nous graus i màsters es va dur a terme amb la voluntat de construir un projecte amb la complicitat de tots els agents, amb voluntat de sumar i compartir, convençuts que les persones són l'actiu més important i el coneixement, l'element fonamental de valor.

Després de deu anys des de la fusió, el balanç és molt positiu. De fet, la integració en la nova Facultat s'ha fet de forma plenament satisfactòria i ningú ja no fa referència als antics centres. La dimensió de la nova Facultat i la potenciació de la seva diversitat han estat la clau de la fusió.
 

Bibliografia:

• Pont Clemente, Joan Francesc. Memòria d'un sexenni renovador 1992-1998. Barcelona: Escola Universitària d'Estudis Empresarials, 1999.
• Pascual, Jordi. «Petita història dels ensenyaments d'Economia i Empresa». A: La Universitat de Barcelona: Història dels Ensenyaments (1450-2010). Barcelona: Publicacions i Edicions de la UB, 2010.