Objectius i competències
El programa interuniversitari de doctorat en Història Econòmica de les universitats de Barcelona, Carles III (Madrid) i València té com a objectiu essencial formar investigadors especialitzats en les diverses branques de la història econòmica. El programa desenvolupa la capacitat d’analitzar, comprendre i resoldre problemes relacionats amb el desenvolupament econòmic de les societats a llarg termini a partir de l’anàlisi de la informació històrica disponible, i crear coneixement en les àrees de la història econòmica i el desenvolupament econòmic a molt llarg termini. L’objectiu del programa és que els estudiants adquireixin el domini de les habilitats, tècniques i metodologies corresponents a una àrea, com la història econòmica, clarament específica en l’àmbit de les ciències socials, a causa del caràcter interdisciplinari i transversal i la ubicació entre l’economia i la història. És precisament aquest caràcter transversal el que distingeix l’especialista en història econòmica de l’economista i l’historiador, i el que el situa en una posició privilegiada per poder respondre a preguntes relacionades amb el desenvolupament de les societats a molt llarg termini.
Dades bàsiques
| Tipus | Doctorat |
|---|---|
| Centre de gestió | Facultat d'Economia i Empresa |
| Àmbit de coneixement |
|
| Places | 10 |
| Idioma de docència | Català, Castellà, Anglès |
| Coordinació | Sergio Espuelas Barroso |
| Adreça electrònica | admissions.fee@ub.edu |
| Telèfon | 934021931 |
| Dades de l'EDUB | Indicadors |
| Interuniversitari | Sí |
| Universitats | Universitat Barcelona ( Coordinadora ) Universitat Carlos III Universitat València Estudi General |
Objectius i competències
Objectius
Entre els reptes socioeconòmics als quals s'enfronta Europa i que han estat identificats per l'Estratègia 2020, 2030 i 2050, estan alguns dels objectes d'anàlisis habituals dels especialistes en Història Econòmica, com l'efecte del clima, l'energia, la creixent interdependència econòmica, l'envelliment i el canvi demogràfic, l'exclusió social i la pobresa, la integració i la desintegració, les desigualtats o els fluxos migratoris. Com s'indica en la pròpia Estratègia 2020, es tracta de reptes de gran envergadura que exigeixen un plantejament europeu comú, basat en el coneixement científic compartit que poden oferir, entre altres coses, les ciències socials i les humanitats.
L'Estratègia indica que aquests reptes, a més, han d'abordar-se conjuntament i de manera innovadora i multidisciplinària, ja que interaccionen de maneres complexes i amb freqüència imprevistes. En aquest marc, la Història Econòmica, gràcies a la seva perspectiva interdisciplinària i de llarg termini, aporta un complement necessari a les aproximacions d'altres disciplines de les ciències socials, i els seus especialistes poden constituir peces bàsiques en equips multidisciplinaris que s'acostin de manera transversal a aquests problemes i les seves causes i intentin dissenyar propostes per a la seva solució.
La Història Econòmica està especialment adaptada per a contribuir a les prioritats que es planteja la Comissió Europea. En primer lloc, la Història Econòmica ajuda a aconseguir l'objectiu "Societats Inclusives", a través del qual es busca aconseguir una major comprensió dels canvis de la societat europea i les seves conseqüències en termes de cohesió social. En segon lloc, la Història Econòmica pot contribuir a l'assoliment de l'objectiu "Societats Innovadores", en la mesura en què aquest cerca, entre altres coses, entendre la manera en què totes les formes d'innovació es desenvolupen, aconsegueixen els seus fins o fracassen. Finalment, la Història Econòmica és una peça essencial en l'assoliment de l'objectiu "Societats reflexives", que pretén contribuir a la comprensió de la base intel·lectual d'Europa (la seva història i les diverses influències europees i extra-europees), com a inspiració per a la nostra vida actual, i que presta una atenció especial a l'accessibilitat i conservació del patrimoni cultural europeu, la qual cosa inclou els recursos arxivístics que són un dels materials de treball fonamentals de l'historiador econòmic, com a agent que els posa en valor i que els atorga significat, en el marc de l'explicació dels orígens de les nostres societats.
Però, més enllà d'aquests objectius específics, com s'ha indicat, la Història Econòmica representa un material bàsic per a entendre l'origen de la major part de problemes socials, i una contribució essencial per al disseny de solucions als problemes socials en el marc d'equips interdisciplinaris.
Competències
a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i els mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a ampliar les fronteres del coneixement a través d'una investigació original.
d) Capacitat de fer una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i els idiomes d'ús habitual a la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l‟avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins una societat basada en el coneixement.
g) Capacitat de fomentar la Ciència Oberta i la Ciència Ciutadana com a manera de contribuir a la consideració del coneixement científic com un bé comú.
Vies d’accés
Vies i condicions d'accés
Amb caràcter general, per accedir a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió d'un títol oficial espanyol de grau, o equivalent, i d'un títol de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, almenys, tres-cents crèdits ECTS en el conjunt dels dos ensenyaments. Així mateix, hi pot accedir qui es trobi en algun d'aquests supòsits:- Estar en possessió de títols universitaris oficials espanyols o títols espanyols equivalents, sempre que s'hagin superat almenys 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests ensenyaments, i acreditar un nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior.
- Estar en possessió d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers pertanyents a l'espai europeu d'educació superior (EEES), sense necessitat que estigui homologat, que acrediti un nivell 7 del Marc europeu de qualificacions, sempre que aquest títol faculti per accedir a estudis de doctorat al país d'expedició. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ del qual estigui en possessió l'interessat ni el reconeixement a altres efectes que el d'accedir a ensenyaments de doctorat.
- Estar en possessió d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers aliens a l'EEES, sense necessitat que estigui homologat, amb la comprovació prèvia per la Universitat de Barcelona que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que, al país d'expedició, faculta per accedir a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ del qual estigui en possessió l'interessat ni el reconeixement a altres efectes que el d'accedir a ensenyaments de doctorat.
- Estar en possessió d'un altre títol de doctor.
- Igualment, hi poden accedir els titulats universitaris que, prèvia obtenció d'una plaça en formació mitjançant la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, hagin superat amb avaluació positiva almenys dos anys de formació en un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
- Els llicenciats, arquitectes o enginyers que estiguessin en possessió del diploma d'estudis avançats obtingut d'acord amb el que s'estableix en el Reial decret 778/1998, de 30 d'abril, o que haguessin assolit la suficiència investigadora regulada en el Reial decret 185/1985, de 23 de gener.
Requisits d’admissió
Perfil d'ingrés
El perfil d'ingrés recomanat per al programa de doctorat d'Història Econòmica és el d¿estudiants amb interès pels problemes del desenvolupament econòmic a llarg termini, amb motivació per a l'activitat de recerca, amb capacitat per a la reflexió i l'anàlisi crítica i amb un esperit creatiu que els porti plantejar-se qüestions i problemes nous.
Els estudiants han de tenir coneixements avançats en l'àmbit de la realitat històrica o econòmica, com també coneixements en mètodes de recerca en ciències socials, i una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a la iniciació en tasques de recerca. Aquesta formació coincideix amb la que generalment s'adquireix en els estudis de màster universitari de les àrees d'història, economia i altres ciències socials, i en particular en el màster interuniversitari d'Història Econòmica de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Saragossa. A més a més, han de tenir un bon coneixement d'anglès, amb bona capacitat de comprensió oral i escrita.
Requisits específics d'admissió al programa
La Comissió Acadèmica del programa de doctorat ha acordat els següents requisits específics d'admissió tenint en compte les vies d'accés establertes:
1. Per entrar al programa de doctorat, els estudiants procedents del màster interuniversitari d'Història Econòmica de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Saragossa o del màster universitari de Desenvolupament i Creixement Econòmic de la Universitat Carlos III de Madrid, han d'haver obtingut, com a mínim, una nota mitjana igual o superior a 7 en els estudis de màster, i una nota igual o superior a 7 en el treball final de màster. Als estudiants que sol¿liciten l'accés al doctorat des d'altres titulacions d¿origen se'ls exigeix un nivell equivalent de formació. La Comissió Acadèmica del programa de doctorat és l¿encarregada d'avaluar l'expedient acadèmic dels sol¿licitants i de decidir si n'acredita el nivell.
2. Per entrar al doctorat és necessari tenir uns coneixements suficients de llengua anglesa (nivell B1 o equivalent), que s'ha d'acreditar documentalment. En cas que no es puguin acreditar documentalment, la Comissió d'Admissió pot fer reunions presencials o en línia amb els estudiants per valorar-ne els coneixements de llengües.
3. Per entrar al programa, les sol¿licituds dels candidats han d'assolir una valoració de la Comissió Acadèmica superior al 70 %, d'acord amb el barem indicat a continuació, en la descripció dels criteris d'admissió.
Criteris de selecció dels candidats al programa
Les sol¿licituds dels candidats que compleixen els requisits d¿accés esmentats més amunt es valoren d'acord amb els criteris següents, que es presenten de manera prioritzada i amb la ponderació atorgada:
1. Expedient acadèmic obtingut pel candidat en la titulació o titulacions prèvies. Es revisa especialment la Universitat de procedència, com també la formació prèvia en les assignatures d'Economia, Història, i Història Econòmica, i en assignatures que incloguin crèdits de recerca. Els candidats han de mostrar una formació suficient per iniciar una recerca en l'àmbit de la història econòmica. Ponderació: 45 %.
2. Currículum. Es valoren els coneixements previs d'economia, història i història econòmica. També es tenen en compte la participació i assistència a cursos i conferències acadèmiques, la participació en activitats d'introducció a la recerca (treballs de recerca, participacióen projectes de recerca, publicacions, etc.), i l'experiència acadèmica internacional. Finalment, es valora l'experiència docent tant en economia, història i història econòmica com en altres àmbits. Ponderació: 30 %.
3. Carta de motivació. La carta de motivació del candidat ha de reflectir clarament els motius de l'interès per fer un doctorat d¿Història Econòmica. Es valora positivament que el candidat presenti algun tipus de projecte de recerca o àrea d'interès en què vulgui treballar en el futur. També es valora l'interès en el treball d'algun professor dels departaments implicats en la docència del doctorat. La carta de motivació es pot completar, si escau, amb una entrevista personal. Ponderació: 20 %.
4. Cartes de recomanació d'antics professors o de persones que hagin tingut una relació estreta amb el candidat. Es valoren positivament les cartes de recomanació d'antics professors en què s'expliqui quin va ser el rendiment del candidat, tant en l¿assignatura del professor com en la titulació que va cursar (habitualment es demana al professor que expliqui en quina posició situa el candidat respecte de la resta d'alumnes als quals ha impartit docència en el passat). Les cartes han de reflectir tant la capacitat analítica del candidat com la formació i motivació. Ponderació: 5 %.
Línies de recerca i professorat
Línies de recerca
- 101472 - Institucions i desenvolupament
Objectius generals
L'objectiu d'aquesta línia de recerca és analitzar el creixement i el desenvolupament econòmic a llarg termini des d'una perspectiva històrica, prestant atenció tant als factors estrictament econòmics com al paper de l'Estat i de les institucions en la configuració de l'activitat econòmica. S'estudien les relacions econòmiques internacionals comerç i mobilitat de factors i els seus efectes sobre el creixement econòmic i la desigualtat. L'expansió de les polítiques redistributives, el desenvolupament dels mercats financers, les crisis econòmiques, les polítiques macroeconòmiques i els efectes sobre el creixement i l'estabilitat econòmica.
Objectius específics
a) Anàlisi dels diferents aspectes del creixement i el desenvolupament econòmic a llarg termini, incloent-hi l'estimació d'indicadors històrics de creixement, el desenvolupament i el canvi estructural, l'estudi de l'evolució històrica dels factors de creixement econòmic (amb una atenció especial a la intervenció de l'Estat a l'economia) i la caracterització detallada dels processos de creixement, desenvolupament i canvi estructural a llarg termini.
b) Anàlisi històrica de les relacions econòmiques internacionals, incloent-hi lestudi de les relacions comercials i els moviments de factors productius. Estudi dels factors determinants i les conseqüències sobre el creixement i la desigualtat.
c) Anàlisi històrica de la desigualtat, tant des del punt de vista espacial-regional com personal, com també de la història de les polítiques públiques amb efectes redistributius, incloent-hi les polítiques socials i totes les polítiques que afecten la distribució de la renda entre grups socials i territoris.
d) Anàlisi històrica de l'evolució dels mercats financers, les crisis i les polítiques econòmiques, incloent-hi l'estudi de l'impacte que factors com la inflació, l'escassetat o l'abundància de crèdit, o els nivells de deute han afectat tant el creixement econòmic com l'estabilitat macroeconòmica.
e) Anàlisi històrica del marc institucional i la seva interacció amb el creixement i el desenvolupament econòmic, incloent-hi l'estudi de la formació històrica dels mercats (de treball, de capitals i de productes), la seva regulació per part del sector públic, el desenvolupament de la capacitat estatal i totes les institucions socials que tinguin una influència sobre l'activitat econòmica. - 101473 - Sectors productius i empreses
Objectius generals
Aquesta línia de recerca analitza, des d'una perspectiva històrica, l'evolució dels principals sectors productius i l'organització empresarial i la seva relació amb els processos de desenvolupament econòmic. En particular, estudia el paper del sector agroalimentari i la seva interacció amb els canvis demogràfics i econòmics a les societats rurals. Així mateix, examina el desenvolupament del sistema financer i l'evolució dels diferents subsectors industrials en el marc de les revolucions tecnològiques, així com les transformacions històriques de les empreses i la seva tipologia i la construcció de capacitats organitzatives vinculades al creixement econòmic.
Objectius específics:
a) Anàlisi del sector agroalimentari a llarg termini, i de les relacions entre aquest i els processos de desenvolupament econòmic en perspectiva històrica, tant des del punt de vista del paper del sector agroalimentari en el desenvolupament econòmic com des del punt de vista de limpacte dels canvis demogràfics i econòmics sobre el funcionament de les societats rurals.
b) Anàlisi històrica del funcionament i els determinants del desenvolupament del sector financer, així com de les institucions financeres i el teixit empresarial dedicat a activitats financeres en general, així com la seva contribució al creixement econòmic i al desenvolupament empresarial.
c) Anàlisi de l'evolució dels diferents subsectors industrials, dins de les successives revolucions tecnològiques, en els diferents contextos i en els diferents vessants (tecnològic, de demanda, d'estructura sectorial, de localització, etc.), com també la relació entre desenvolupament industrial i creixement econòmic.
d) Anàlisi des d'una perspectiva microeconòmica de les diferents realitats empresarials que s'han desenvolupat al llarg de la història, com també els factors determinants (canvi tecnològic, dotació de recursos, demanda potencial, estructura de mercat, marc institucional, etc.) de les transformacions en magnitud, estructura i organització.
e)Anàlisi de la relació entre empresa i creixement econòmic, amb una atenció especial a la construcció de capacitats organitzatives en àmbits espacials i temporals concrets.
Professorat
- Alfonso Herranz Loncan
- Alfonso Díez Minguela - Universitat de València
- Anna Carreras Marin
- Ana María Moragues Faus
- Antonio Cubel Montesinos - Universitat de València
- Aurelia Mañe Estrada
- Carlos Santiago Caballero - Universidad Carlos III de Madrid
- Carlos Alvarez Nogal - Universidad Carlos III de Madrid
- Concha Betran - Universitat de València
- Dácil Juif - Universidad Carlos III de Madrid
- Daniel A. Tirado - Universitat de València
- Daniel Walton O'Neill
- David Gonzalez-Agudo - Universitat de València
- Emiliano Travieso Barrios - Universidad Carlos III de Madrid
- Enric Tello Aragay
- Enrique Jorge Sotelo
- Esteban A. Nicolini - Universidad Carlos III de Madrid
- Federico Demaria Griffone
- Federico Tadei
- Francesc Amat Maltas
- Francisco Javier San Julian Arrupe
- Giacomo Benati
- Joaquim Cuevas Casaña - Universitat de València
- Jordi Domènech Feliu - Universidad Carlos III de Madrid
- José Alejandro Peres Cajias
- Juan Carmona - Universidad Carlos III de Madrid
- Julio Martinez Galarraga
- M. Angeles Pons Brias - Universitat de València
- Marc Prat Sabartes
- Marc Badia Miro
- María Gómez León - Universitat de València
- María Teresa Sanchis Llopis - Universitat de València
- Miguel Artola Blanco - Universidad Carlos III de Madrid
- Oriol Sabate Domingo
- Pablo Martinelli Lasheras - Universidad Carlos III de Madrid
- Patricia Garcia-Duran Huet
- Ramon Ramon Muñoz
- Sergio Espuelas Barroso
- Sergio Lozano Pérez
- Stefano Battilossi - Universidad Carlos III de Madrid
- Yadira Gonzalez de Lara Mingo - Universitat de València
- Alejandro Sanchez Suarez
- Alfonso Herranz Loncan
- Alfonso Díez Minguela - Universitat de València
- Alicia Gómez Tello - Universitat de València
- Ana María Moragues Faus
- Antonio Tena Junguito - Universidad Carlos III de Madrid
- Carlos Alvarez Nogal - Universidad Carlos III de Madrid
- Dácil Juif - Universidad Carlos III de Madrid
- Daniel Walton O'Neill
- Emiliano Travieso Barrios - Universidad Carlos III de Madrid
- Enric Tello Aragay
- Enrique Jorge Sotelo
- Esteban A. Nicolini - Universidad Carlos III de Madrid
- Eva Fernández - Universidad Carlos III de Madrid
- Federico Demaria Griffone
- Francisco José Medina Albaladejo - Universitat de València
- Gregori Galofre - Universitat de València
- Joaquim Cuevas Casaña - Universitat de València
- Jordi Planas Maresma
- Jordi Catalan Vidal
- Jordi Domènech Feliu - Universidad Carlos III de Madrid
- José Alejandro Peres Cajias
- Josep Colome Ferrer
- Julio Martinez Galarraga
- Marc Prat Sabartes
- Marc Badia Miro
- María Gómez León - Universitat de València
- Miguel Gutierrez Poch
- Pablo Martinelli Lasheras - Universidad Carlos III de Madrid
- Paloma Fernandez Perez
- Ramon Ramon Muñoz
- Salvador Calatayud - Universitat de València
- Stefan Houpt - Universidad Carlos III de Madrid
- Tomas Fernandez de Sevilla Mansanet
- Yolanda Blasco Martel
Pla de recerca i seguiment
Podeu trobar tota la informació als següents enllaços:
- Pla de recerca i pla de formació personal
- Document d'activitats
- Seguiment i avaluació anual del pla de recerca i DAD
- Guia de bones pràctiques en la direcció i tutorització de tesis doctorals
- Codi de bones pràctiques de l'Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona
Activitats de formació
Llistat de les activitats formatives específica del programa:
Temàtica de la formació que s’ofereix:
economia, història, història econòmica, programari, metodologia.
Activitats de formació
Sortides professionals
De què podràs treballar ?
La formació que s'ofereix des del programa facilita que els/as diplomats/as del programa siguin professionals capaços de fer tasques de recerca de qualitat sobre temes d'Història Econòmica en universitats o centres de recerca, tant públics com privats, i que estiguin així mateix preparats/as per a la realització de treballs amb un component de recerca important en l'Administració Pública, les empreses i el tercer sector, com ara els que es duen a terme en consultories o serveis d'estudis.Egressats del Doctorat en Història Econòmica es troben en universitats, institucions i centres tant a nivell internacional (Colòmbia, Suïssa, Costa Rica, Xile, Suècia) com a Espanya (Alacant, País Basc o en la pròpia Universitat de Barcelona).