The Formation of Agricultural Governance

Institucional
Aquest llibre desentranya com el sector agrari i el món rural a Europa es van anar organitzant cada vegada més dins del capitalisme en els anys 1870-1940, i això amb la finalitat de fer front als importants reptes de l'època. L'atenció no se centra tant en la miríada d'accions individuals dels agricultors, sinó en els esforços col·lectius empresos a través de la interacció entre l'Estat i la societat civil agrària.
Una gran varietat d'actors, des d'associacions de terratinents, sindicats d'agricultors, cooperatives, institucions científiques i investigadors fins als propis agricultors (o la societat civil) van exercir un paper fonamental en el procés d'elaboració d'una agenda política, el desenvolupament de polítiques agrícoles i van ser decisius a l'hora d'aplicar-les en estreta relació amb l'Estat. El resultat va ser una metamorfosi des de la mobilització i representació dels interessos agraris fins a una forma d'autogovern o cogovern del sector agrari a escala nacional, que només aconseguiria el seu punt àlgid després de la Segona Guerra Mundial.
Aquestes qüestions són explorades per historiadors rurals consagrats, abastant un període de set dècades (1870-1940). Els treballs ofereixen una àmplia perspectiva geogràfica, des del nord d'Europa fins al Mediterrani.
03/07/2025
Jordi Planas edita el llibre The Formation of Agricultural Governance. The interplay between State and Civil Society in European Agriculture, 1870-1940 (Turnhout, Brepols)
ResumAquest llibre desentranya com el sector agrari i el món rural a Europa es van anar organitzant cada vegada més dins del capitalisme en els anys 1870-1940, i això amb la finalitat de fer front als importants reptes de l'època. L'atenció no se centra tant en la miríada d'accions individuals dels agricultors, sinó en els esforços col·lectius empresos a través de la interacció entre l'Estat i la societat civil agrària.
Una gran varietat d'actors, des d'associacions de terratinents, sindicats d'agricultors, cooperatives, institucions científiques i investigadors fins als propis agricultors (o la societat civil) van exercir un paper fonamental en el procés d'elaboració d'una agenda política, el desenvolupament de polítiques agrícoles i van ser decisius a l'hora d'aplicar-les en estreta relació amb l'Estat. El resultat va ser una metamorfosi des de la mobilització i representació dels interessos agraris fins a una forma d'autogovern o cogovern del sector agrari a escala nacional, que només aconseguiria el seu punt àlgid després de la Segona Guerra Mundial.
Aquestes qüestions són explorades per historiadors rurals consagrats, abastant un període de set dècades (1870-1940). Els treballs ofereixen una àmplia perspectiva geogràfica, des del nord d'Europa fins al Mediterrani.