Val més curar-se en salut
El nivell socioeconòmic, una alimentació equilibrada i la qualitat del son condicionen absolutament la nostra salut. No és pas nou, ho sabem de sobres; però probablement no donem a cap dʼaquests tres aspectes la importància que mereixen. Va quedar palès ahir, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, en una taula de debat organitzada per la Universitat de lʼExperiència i la Fundació Agrupació, que duia per títol «La salut, un concepte molt ampli. Parlem-ne».
Més dʼun centenar dʼassistents interessats a conèixer les claus dʼun envelliment saludable van poder seguir les explicacions de M. Carmen Vidal i Isabel Sánchez, coordinadores acadèmiques dels programes dʼAlimentació i Gastronomia i de Ciències de la Salut de la Universitat de lʼExperiència, respectivament, així com del neurofisiòleg i especialista en medicina del son Javier Albares, i després van participar en un torn obert de paraules amb moltes intervencions.
El nivell socioeconòmic, una alimentació equilibrada i la qualitat del son condicionen absolutament la nostra salut. No és pas nou, ho sabem de sobres; però probablement no donem a cap dʼaquests tres aspectes la importància que mereixen. Va quedar palès ahir, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, en una taula de debat organitzada per la Universitat de lʼExperiència i la Fundació Agrupació, que duia per títol «La salut, un concepte molt ampli. Parlem-ne».
Més dʼun centenar dʼassistents interessats a conèixer les claus dʼun envelliment saludable van poder seguir les explicacions de M. Carmen Vidal i Isabel Sánchez, coordinadores acadèmiques dels programes dʼAlimentació i Gastronomia i de Ciències de la Salut de la Universitat de lʼExperiència, respectivament, així com del neurofisiòleg i especialista en medicina del son Javier Albares, i després van participar en un torn obert de paraules amb moltes intervencions.
«La salut és molt més que lʼabsència de malaltia»
La professora Sánchez va posar en relleu que el concepte de salut és molt ampli i és difícil arribar a un acord sobre què vol dir estar sa. Va explicar que la percepció de salut és molt subjectiva i que sovint depèn dʼuna qüestió cultural i, en alguns casos, fins i tot simbòlica.
Centrant-se en el vessant més biològic de la salut, va remarcar que la perspectiva de gènere també és significativa: «Els homes i les dones no vivim igual i el ritme de vida és diferent en cada cas. La doble o triple jornada de la dona i lʼexcés de responsabilitats ens passa molta factura i ens proporciona malestar».
També va destacar que la situació socioeconòmica de cada individu hi té un paper important. «Ens pensem que aquí, a Barcelona, no hi ha desigualtats socioeconòmiques i no és cert. Sí que nʼhi ha. Els estudis conclouen que el risc de desenvolupar malalties no és el mateix per a la població de Pedralbes que per a la de Ciutat Vella».
«Lʼobesitat és tan perjudicial com el tabac»
La Dra. Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia, va centrar la seva intervenció en la importància que té lʼalimentació en la nostra vida: «Avui en dia se sap que, tot i que hi ha factors genètics i de lʼentorn que condicionen la salut, si volem ser persones saludables, és crucial portar un bon estil de vida i, sobretot, seguir una dieta alimentària equilibrada».
Vidal va posar en relleu que, si bé antigament les malalties relacionades amb lʼalimentació normalment les causava la desnutrició, al segle XXI hi ha moltes més patologies relacionades amb lʼexcés dʼalimentació que no pas amb el dèficit alimentari, i va alertar dels riscos que comporta lʼobesitat, que ja afecta mil milions de persones a tot el món: «És un factor de risc en lʼaparició de moltes malalties greus (apnea del son, hipertensió, diabetis, infertilitat...) i, encara que no ens ho sembli, és tan perjudicial com el tabac».
Va explicar que el progrés ha modificat el nostre estil de vida i ens ha abocat a uns hàbits més sedentaris. «Com a conseqüència dʼaixò, lʼactivitat física, que és un dels tres factors que condicionen la despesa calòrica diària de les persones —a més del metabolisme basal (lʼenergia que consumim per a les funcions bàsiques com el batec del cor) i la termogènesi (lʼenergia que necessitem per mantenir la temperatura corporal)¬—, sʼha vist molt reduïda. Això ens obliga, necessàriament, a reduir la ingesta dʼaliments».
A més, va destacar que no hi ha dietes miraculoses i que cal menjar de tot, però que és imprescindible ajustar les quantitats a les necessitats calòriques de cadascú. «Som el que mengem, i tindrem més o menys probabilitats de patir malalties depenent de quina alimentació seguim», va concloure.
«En termes de salut, el son ha estat el gran oblidat»
Lʼexpert en medicina del son Javier Albares va començar la seva intervenció lamentant que, quan es parla de salut, el son és el gran oblidat. «Sempre es diu que cal menjar bé i fer activitat física, però poques vegades es destaca la importància de dormir bé». Segons Albares, «la mala fama del son ve de lluny, des de la Revolució Industrial, en què, per interessos, es va començar a relacionar el fet de dormir amb perdre el temps. I encara avui en dia hi ha algun espot publicitari que menysprea el son dient que és de covards».
També va alertar els assistents de les conseqüències de dormir malament: «Una societat que no dorm bé és una societat malalta, irritable, poc creativa, poc empàtica, amb problemes dʼatenció i de concentració, i que tendeix a la impulsivitat», i va donar alguns consells bàsics que afavoreixen dormir: regular al màxim els horaris dʼanar al llit i de llevar-se; dormir les hores necessàries; no fer activitat física, ni menjar, ni fer ús de dispositius mòbils just abans dʼanar al llit; tenir llum natural de dia i llum molt càlida i tènue a la nit; no prendre estimulants, i restringir lʼús del llit (exclusivament per dormir quan tenim son).
A més, va recordar que les necessitats de son canvien segons lʼedat, i va dir que, en la tercera edat, normalment, es modifica el ritme circadiari: apareix la síndrome de lʼavançament del son (la gent gran té son abans i es lleva més aviat), i augmenten els cops que ens despertem durant la nit. «El son és més fraccionat, i és recomanable fer alguna migdiada durant el dia», va indicar.
Finalment, Albares va esmentar alguna de les vuitanta malalties del son tipificades (insomni, apnees, síndrome de les cames inquietes, narcolèpsia, etc.) i va posar en relleu que la major part són tractables, però que és imprescindible fer-ne un bon diagnòstic.
En el torn obert de paraules, en què els assistents van participar massivament, es va arribar a la conclusió que sʼincideix molt en la informació (tothom en sap la teoria) però molt poc en la formació. Els tres experts van coincidir a reclamar que es donin les eines necessàries perquè la població es conscienciï i adquireixi uns bons hàbits saludables.