Una exposició mostra la tasca de recuperació del català a la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació
Una de les conseqüències de la Guerra Civil va ser la prohibició de lʼús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública. La Universitat no en va ser una excepció. La mostra «Del sobresaliente a lʼexcel·lent. La represa del català a Farmàcia» documenta el procés de normalització lingüística dut a terme a la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB després dels anys de repressió lingüística del franquisme. Un procés lent, i no exempt dʼobstacles, que va posar de manifest la confrontació entre els sectors que lluitaven a favor de lʼús del català en la docència, la recerca i lʼadministració, i aquells que no el veien necessari ni oportú. Emmarcada en les activitats de lʼAny Pompeu Fabra, lʼexposició està organitzada per la Facultat i els Serveis Lingüístics de la UB, a partir dʼun projecte elaborat per un grup dʼalumnes com a treball final del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. La mostra, que té el suport del Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni de la Universitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sʼinaugurarà aquest dimecres, 12 de desembre, coincidint amb la celebració de la festa patronal de Farmàcia, i es podrà visitar fins al 5 dʼabril de 2019. Lʼentrada és lliure.
Una de les conseqüències de la Guerra Civil va ser la prohibició de lʼús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública. La Universitat no en va ser una excepció. La mostra «Del sobresaliente a lʼexcel·lent. La represa del català a Farmàcia» documenta el procés de normalització lingüística dut a terme a la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB després dels anys de repressió lingüística del franquisme. Un procés lent, i no exempt dʼobstacles, que va posar de manifest la confrontació entre els sectors que lluitaven a favor de lʼús del català en la docència, la recerca i lʼadministració, i aquells que no el veien necessari ni oportú. Emmarcada en les activitats de lʼAny Pompeu Fabra, lʼexposició està organitzada per la Facultat i els Serveis Lingüístics de la UB, a partir dʼun projecte elaborat per un grup dʼalumnes com a treball final del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. La mostra, que té el suport del Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni de la Universitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sʼinaugurarà aquest dimecres, 12 de desembre, coincidint amb la celebració de la festa patronal de Farmàcia, i es podrà visitar fins al 5 dʼabril de 2019. Lʼentrada és lliure.
El rector de la UB, Joan Elias, presidirà la inauguració de lʼexposició, a les 12 h, al vestíbul principal de lʼedifici B de la Facultat. Lʼacompanyarà la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, i el degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació, Jordi Camarasa. En el decurs de la inauguració, també es presentarà el vídeo Memòria oral de la Universitat de Barcelona. El català a Farmàcia, realitzat per estudiants del grau de Comunicació Audiovisual de la UB amb entrevistes a membres del PDI i del PAS que van viure el període de la represa del català a la Facultat. La projecció tindrà lloc a les 12.45 h, a lʼAula Magna de lʼedifici A.
Quaranta anys sense català a les aules
«Del sobresaliente a lʼexcel·lent. La represa del català a Farmàcia» planteja al visitant un recorregut cronològic per lʼevolució històrica del català a la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació (de la repressió franquista als primers moviments de recuperació del català, fins al retorn a lʼoficialitat de la llengua amb la democràcia), mitjançant textos, fotografies i documentació original.
Lʼexposició arrenca als anys trenta del segle XX. Lʼaixecament militar del 1936 i lʼinici de la guerra tenen repercussions funestes que afecten tots els àmbits de la vida pública i privada, i la vida acadèmica no nʼés una excepció. Lʼany 1940 lʼaleshores Facultat de Farmàcia reprèn lʼactivitat acadèmica amb la normativa vigent suspesa, professors depurats o empresonats i la llengua prohibida. Les classes sʼimparteixen exclusivament en castellà i lʼús científic de la llengua catalana es converteix en una activitat il·legal. Només alguns científics continuen publicant articles en català, però de manera clandestina.
A partir dels seixanta, sorgeixen les primeres iniciatives particulars que aprofiten les escletxes del règim franquista per recuperar el català a les aules. El curs 1976-1977, professors i estudiants aconsegueixen que, per primera vegada, sʼimparteixin classes de Bioquímica en català. Lʼany 1977 es creen grups de foment de la llengua catalana que sʼagrupen sota la denominació de grups dinamitzadors del català, constituïts fonamentalment per estudiants. A les classes, professors i alumnes col·laboren diàriament en la fixació de terminologia científica i en lʼautoformació ortogràfica.
Després de la mort de Franco, es produeixen, encara de manera continguda, accions de recuperació del català en la vida acadèmica. És a partir de lʼany 1978, amb lʼelecció dʼAntoni Maria Badia i Margarit com a rector de la Universitat de Barcelona, quan sʼinicia de manera més clara el període de recuperació democràtica i de normalització lingüística a la Universitat, i també a la Facultat de Farmàcia. Un any després, comencen els cursos de llengua catalana per a tots els col·lectius. Lʼany 1978 es presenta la primera tesi doctoral en català. El mateix any, amb motiu de la festa patronal, Jaume Bech llegeix el primer discurs acadèmic en català, que esdevé també la primera publicació institucional en català de la Facultat. Finalment, el 1985 sʼaproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona: es restableix el règim dʼautonomia universitària i sʼinstaura lʼoficialitat del català. Malgrat això, després dʼuna absència de quaranta anys, la utilització de la llengua encara no assoleix, ni de lluny, la normalitat. En aquest punt, la mostra destaca la voluntat compartida de professors, estudiants i personal dʼadministració i serveis per normalitzar la presència del català a la Facultat, així com la tasca dels Serveis Lingüístics de la UB, que dona suport al manteniment i la millora de lʼús actual de la llengua a tota la Universitat.