Una expedició científica estudiarà la població de goril·les del Congo afectada per lʼepidèmia dʼEbola del 2003
Estudiar lʼimpacte de lʼepidèmia del virus de lʼEbola del 2003 sobre les poblacions actuals de goril·les a la Reserva de Fauna de Lossi, a la República del Congo, és lʼobjectiu dʼuna expedició científica de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) coordinada per la investigadora Magdalena Bermejo i en la qual participaran els experts José Domingo Rodríguez-Teijeiro i Àlex Barroso.
La campanya, que tindrà lloc dʼagost a setembre del 2019, estudiarà els efectes de lʼepidèmia dʼEbola a mitjà termini —és a dir, quinze anys després dels brots infecciosos— sobre la població actual dʼaquest simi amenaçat.
Estudiar lʼimpacte de lʼepidèmia del virus de lʼEbola del 2003 sobre les poblacions actuals de goril·les a la Reserva de Fauna de Lossi, a la República del Congo, és lʼobjectiu dʼuna expedició científica de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) coordinada per la investigadora Magdalena Bermejo i en la qual participaran els experts José Domingo Rodríguez-Teijeiro i Àlex Barroso.
La campanya, que tindrà lloc dʼagost a setembre del 2019, estudiarà els efectes de lʼepidèmia dʼEbola a mitjà termini —és a dir, quinze anys després dels brots infecciosos— sobre la població actual dʼaquest simi amenaçat.
Amb una perspectiva global, lʼobjectiu final és analitzar de quina manera alguns esdeveniments catastròfics —com el brot dʼEbola— poden condicionar a llarg termini la dinàmica social i la viabilitat genètica i demogràfica de les poblacions de goril·les.
Lʼexpedició científica és una iniciativa dʼun consorci internacional impulsat per lʼentitat Sabine Plattner African Charities (Congo Basin Conservation Research Network), en què participen el govern de la República del Congo, la Universitat Marien Ngouabi (R. D. Congo), la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), lʼEstació Biològica de Doñana (CSIC), la Universitat de Princeton (Estats Units) i la Universitat de Rennes 1 (França).
Gorilla gorilla: una espècie en perill de desaparició al continent africà
El goril·la occidental (Gorilla gorilla) és un gran simi en perill crític de desaparició segons la Llista Vermella dʼespècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). La caça, el comerç dʼespècies, la pèrdua de lʼhàbitat natural, les epidèmies i els efectes dels conflictes armats al continent africà posen en risc extrem la supervivència de les poblacions salvatges dʼuns primats que comparteixen més del 98 % del material genètic amb lʼespècie humana.
A la natura, els episodis catastròfics solen ser força impredictibles i els seus efectes també són difícils de precisar per la falta de seguiment científic a llarg termini. A més, és habitual desconèixer quin era lʼestat inicial de les poblacions abans de lʼarribada de lʼepisodi extrem. En el cas de la Reserva de Fauna de Lossi, es coneixia lʼestat inicial de la població de goril·les gràcies a campanyes de monitorització que sʼhavien fet abans de la irrupció del virus de lʼEbola el 2003 i el 2004. Segons els experts, aquests brots epidèmics dʼextrema gravetat van causar la desaparició del 95 % dels exemplars de goril·la.
Durant lʼepidèmia, Magdalena Bermejo, José Domingo Rodríguez-Teijeiro i Àlex Barroso van fer un treball de camp in situ que va revelar el comportament social del goril·la com a factor decisiu en la transmissió de la malaltia en la població. La gravetat de les crisis epidèmiques va interrompre el programa de recerca a la Reserva de Fauna de Lossi, una iniciativa finançada des del 1994 per la Unió Europea —amb una forta implicació també de la població nativa— i dirigida per la investigadora Magdalena Bermejo en col·laboració amb Germán Illera (Great Apes Conservation/Research Odzala-Lossi i SPAC gGmbH, República del Congo).
El 2007, una nova campanya (finançada pel programa ECOFOR, del Govern de França, i la Fundació Barcelona Zoo) va constatar que la densitat poblacional de goril·les havia minvat un 95 % en relació amb lʼetapa prèvia a lʼepidèmia dʼEbola (és a dir, de 5 a 0,5 goril·les/km2). Els brots també havien reduït el nombre dʼindividus per família, mentre que la proporció dʼindividus solitaris era superior al de les àrees no afectades pel virus. Aquest patró demogràfic també es va trobar el 2007 en la població de goril·les de Lokoué, al Parc Nacional dʼOdzala-Kokoua, afectat el 2004 per un episodi dʼEbola.
Rere la pista dels grans simis a la Reserva de Fauna de Lossi
En el marc de la nova expedició científica organitzada per lʼAfrican Parks Network (APN) i subvencionada per lʼentitat Sabine Plattner African Charities i la Fundació Barcelona Zoo, lʼequip de la UB i els tècnics Alberto Fernández i Jacinto Román, de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), repetiran el seguiment fet el 2007 per conèixer lʼestat actual de la població de goril·les en comparació amb les dades de la campanya del 2007. Amb aquest seguiment científic, que implica la localització de punts de pernoctació dels simis i la recollida de mostres biològiques de pèls i excrements, es pretén conèixer la distribució espacial de les famílies, així com la seva composició numèrica i la proporció de sexes mitjançant estudis genètics.
Aquesta xarxa acadèmica internacional en què participen els experts del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio desplega diversos projectes de protecció de la biodiversitat al Parc Nacional dʼOdzala-Kokoua, al Centre de Recerca Ngaga i a la Reserva de Fauna de Lossi.
El consorci centra els esforços a estudiar tres poblacions de goril·les, amb característiques ecològiques i comportamentals diferents en relació amb lʼepidèmia de lʼEbola que podrien condicionar les seves estratègies socials segons lʼús de lʼhàbitat i lʼespai. En síntesi, lʼobjectiu és analitzar la variabilitat de la dinàmica social dels goril·les en diferents hàbitats, els efectes a llarg termini dels episodis extrems i la influència de les dinàmiques socials sobre el flux gènic en lʼescala espaciotemporal.