Una disfunció del canal de clorur en els astròcits, implicada en la leucoencefalopatia megaloencefàlica

Translocació de ClC-2 en astròcits en condicions despolaritzants.
Translocació de ClC-2 en astròcits en condicions despolaritzants.
Recerca
(08/05/2017)

Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i publicat a Human Molecular Genetics ha permès comprendre millor un procés fisiopatològic que es produeix en els astròcits i que està implicat en la leucoencefalopatia megaloencefàlica (MLC), un tipus rar de leucodistròfia. El treball l'han codirigit els investigadors de la UB Xavier Gasull, de l'Institut de Neurociències de la UB i de l'IDIBAPS, i Raúl Estévez, investigador de l'IDIBELL-UB, tots dos membres del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER).

Translocació de ClC-2 en astròcits en condicions despolaritzants.
Translocació de ClC-2 en astròcits en condicions despolaritzants.
Recerca
08/05/2017

Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i publicat a Human Molecular Genetics ha permès comprendre millor un procés fisiopatològic que es produeix en els astròcits i que està implicat en la leucoencefalopatia megaloencefàlica (MLC), un tipus rar de leucodistròfia. El treball l'han codirigit els investigadors de la UB Xavier Gasull, de l'Institut de Neurociències de la UB i de l'IDIBAPS, i Raúl Estévez, investigador de l'IDIBELL-UB, tots dos membres del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER).

La recerca conclou que les proteïnes ClC-2 (canal de clorur), GlialCAM i MLC1 (les dues últimes, alterades en la MLC) s'associen formant un complex ternari quan els astròcits estan despolaritzats, com passa en situacions d'alta activitat neuronal. Aquesta associació canvia l'activació per voltatge del canal ClC-2, fet que el porta a estar obert a potencials positius, i a poder participar en la compensació de càrregues positives en les cèl·lules glials introduint-hi clorur. Els investigadors suggereixen que un defecte en aquesta compensació pot contribuir a la patogènesi de la MLC.

A més de formular una hipòtesi sobre quina podria ser la funció bioquímica de les proteïnes GlialCAM i MLC1, aquest treball assigna una funció fisiològica al canal ClC-2 i permet descriure un procés fisiopatològic alterat en la MLC, que s'ha de tenir en compte per dissenyar futures intervencions terapèutiques.

 

Referència de l'article:

Sònia Sirisi, Xabier Elorza-Vidal, Tanit Arnedo, Mercedes Armand-Ugón, Gerard Callejo, Xavier Capdevila-Nortes, Tania López-Hernández, Uwe Schulte, Alejandro Barrallo-Gimeno, Virginia Nunes, Xavier Gasull, Raúl Estévez. «Depolarization causes the formation of a ternary complex between GlialCAM, MLC1 and ClC-2 in astrocytes: implications in megalencephalic leukoencephalopathy». Human Molecular Genetics, abril de 2017. Doi: 10.1093/hmg/ddx134