Un nou estudi sobre economia ambiental ajuda a millorar la conservació dels amfibis a la Mata Atlântica brasilera
El 90 % de la biodiversitat associada a les poblacions d'amfibis de la Mata Atlântica brasilera —una de les selves tropicals més amenaçades del planeta— encara es troba fora de les àrees protegides, segons un article publicat a la revista Science Advances. El nou treball, en el qual participen els experts Gustavo Llorente i Felipe Siqueira Campos, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, alerta de la necessitat crítica de més esforços en la conservació de la biodiversitat de la regió, que és lʼhàbitat natural de més de cinc-centes espècies dʼamfibis, el 90 % dels quals són espècies endèmiques.
El 90 % de la biodiversitat associada a les poblacions d'amfibis de la Mata Atlântica brasilera —una de les selves tropicals més amenaçades del planeta— encara es troba fora de les àrees protegides, segons un article publicat a la revista Science Advances. El nou treball, en el qual participen els experts Gustavo Llorente i Felipe Siqueira Campos, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, alerta de la necessitat crítica de més esforços en la conservació de la biodiversitat de la regió, que és lʼhàbitat natural de més de cinc-centes espècies dʼamfibis, el 90 % dels quals són espècies endèmiques.
Economia ambiental: protegint la biodiversitat a la Mata Atlântica brasilera
La pèrdua de l'hàbitat natural és l'amenaça més important per a la supervivència de les espècies. Per això, seleccionar de manera eficient les àrees que cal protegir és fonamental per dissenyar una bona planificació sistemàtica en la conservació de la biodiversitat.
Les conclusions del treball, signat també per Ricardo Lourenço-de-Moraes (Universitat Federal de Goiás) i Mirco Solé (Universitat Estatal de Santa Cruz, Bahia), al Brasil, es basen en un protocol innovador de mesures efectives de conservació que defineix noves prioritats per avaluar la biodiversitat a la Mata Atlântica, una extensa àrea geogràfica amb una de les taxes de biodiversitat més altes del planeta. Aquest nou enfocament de l'economia ambiental, que té els amfibis com a objecte dʼestudi, també es podria aplicar en regions riques en biodiversitat on habiten espècies en perill de extinció.
El nou protocol pren en consideració les espècies amenaçades, les àrees protegides i els respectius valors relacionats amb el cost econòmic de la terra. En concret, detalla el professor Gustavo Llorente, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), «el nostre estudi aporta tres models complementaris d'estimacions econòmiques per representar els components de biodiversitat —la diversitat funcional, la filogenètica i la taxonòmica— en relació amb la seva capacitat de protecció».
Estudiant les múltiples perspectives de la biodiversitat
La diversitat funcional és una dimensió de la biodiversitat que representa el grau de diferències entre espècies segons les característiques morfològiques, fisiològiques i ecològiques. Al seu torn, la diversitat filogenètica afegeix valor a la distinció de les espècies segons les seves històries evolutives, i és un concepte que reflecteix el temps i el procés de divergència evolutiva en l'arbre de la vida. Finalment, la diversitat taxonòmica representa el nombre d'espècies atribuït a una determinada regió. En aquest context, combinar els indicadors sobre diversitat funcional, filogenètica i taxonòmica és una eina metodològica que ajuda a predir efectes diferencials de competència i filtratge ambiental en comunitats ecològiques.
Tal com explica lʼinvestigador de la UB Felipe S. Campos, primer autor de lʼestudi, «aquest disseny innovador mostra que els models de priorització centrats en la diversitat funcional, filogenètica i taxonòmica també poden incloure els valors econòmics cost-efectiu de la terra.
«El missatge principal —continua— és que els costos econòmics de la terra atribuïts en els nostres models poden funcionar com un mecanisme efectiu de pagament pels serveis ambientals. En comparació amb les activitats agràries brasileres, aquest valor es correspon a 24,13 % del lucre mitjà d'una terra agrícola local».
Àrees desprotegides, espècies en perill
Per elaborar els models, els autors han inclòs les àrees desprotegides —que són prioritàries per a la conservació de la biodiversitat— amb almenys una espècie en perill d'extinció. El càlcul del cost econòmic de la terra es basa en el valor mitjà dels pagaments anuals que fa el Ministeri de Medi Ambient del Brasil als propietaris de romanents forestals a la Mata Atlântica com a compensació ecològica (en concret, 13.273 dòlars per quilòmetre quadrat) pels serveis ambientals.
Els autors alerten que el 90 % de la diversitat funcional, filogenètica i taxonòmica d'amfibis de la Mata Atlântica encara estan fora de les àrees protegides disponibles. A més, també han identificat una alta diversitat funcional i filogenètica a l'est de la Mata Atlântica del Brasil, en un gradient de valors creixents que avancen des de la regió central cap al nord-est del bioma. La nova investigació també descriu alguns desajustos espacials a les regions estudiades, a banda dʼuna alta correspondència entre els components de la biodiversitat avaluats pels autors.
Més informació:
Felipe S. Campos, Ricardo Lourenço-de-Moraes, Gustavo A. Llorente, Mirco Solé. «Cost-effective conservation of amphibian ecology and evolution». Science Advances, juny del 2017. DOI: 10.1126/sciadv.1602929