Un nou estudi revela com els 'Homo sapiens' feien roba fa 39.000 anys

El suport de 39.600 anys d’antiguitat trobat als Canyars (a dalt) i rèplica de la tècnica de perforació per fer una costura lineal (a baix). Font: Francesco d’Errico i Luc Doyon.
El suport de 39.600 anys d’antiguitat trobat als Canyars (a dalt) i rèplica de la tècnica de perforació per fer una costura lineal (a baix). Font: Francesco d’Errico i Luc Doyon.
Notícia | Recerca
(13/04/2023)

La revista Science Advances ha publicat un estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, sobre la troballa, a Catalunya, d’un os que, ara fa 39.600 anys, servia de suport per perforar la pell amb burins. La recerca revela que aquesta tècnica per perforar peces gruixudes de cuir abans d’acoblar-les es remunta, com a mínim, a principis del Paleolític superior. I és una tècnica que es fa servir encara actualment per treballar la pell.

El suport de 39.600 anys d’antiguitat trobat als Canyars (a dalt) i rèplica de la tècnica de perforació per fer una costura lineal (a baix). Font: Francesco d’Errico i Luc Doyon.
El suport de 39.600 anys d’antiguitat trobat als Canyars (a dalt) i rèplica de la tècnica de perforació per fer una costura lineal (a baix). Font: Francesco d’Errico i Luc Doyon.
Notícia | Recerca
13/04/2023

La revista Science Advances ha publicat un estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, sobre la troballa, a Catalunya, d’un os que, ara fa 39.600 anys, servia de suport per perforar la pell amb burins. La recerca revela que aquesta tècnica per perforar peces gruixudes de cuir abans d’acoblar-les es remunta, com a mínim, a principis del Paleolític superior. I és una tècnica que es fa servir encara actualment per treballar la pell.

Un grup d’investigadors liderats per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, entre els quals hi havia Montserrat Sanz i Joan Daura, de la Universitat de Barcelona, han revelat el descobriment d’un suport per perforar el cuir. S’ha trobat al jaciment de Canyars, a Gavà. Aquest suport és el fragment d’un os coxal de mamífer, probablement d’un cavall o un gran bòvid, en la superfície del qual s’observen 28 perforacions fetes, segons l’anàlisi microscòpica i les rèpliques experimentals, amb burins lítics. La distribució d’aquestes perforacions suggereix que l’objectiu era fer una puntada lineal consistent en, com a mínim, 10 forats equidistants amb una mitjana de 5 mm entre cadascun. Així mateix, a la superfície òssia s’hi observen 5 marques més de perforació, cadascuna de les quals produeix dos o tres forats. La seva morfologia, orientació i disposició fa descartar la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d’informació numèrica. Els arqueòlegs argumenten que l’explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o reparació d’articles de cuir.

 

Els punxons d’ossos ja estaven documentats a l’Àfrica del Sud —datats de fa uns 73.000 anys— i en jaciments de neandertals tardans a Europa, però res no fa pensar que s’utilitzessin per perforar el cuir. «El que s’ha trobat ara per primer cop és l’evidència de la utilització dels burins per perforar la pell; és a dir, a l’os de Canyars ha quedat l’empremta d’aquesta activitat. A partir de la forma de les perforacions, així com de la distància entre elles, juntament amb tot el treball experimental, podem afirmar que tenien la tecnologia suficient per perforar la pell i així elaborar vestits ajustats, sabates, tendes…», explica Montserrat Sanz.

 

La manufactura de roba ajustada va ser fonamental per a la supervivència de les poblacions del Paleolític que vivien en ambients de clima fred. Tanmateix, es disposa de molt poca informació sobre les eines i tècniques emprades per fer roba ajustada abans de la invenció de les agulles de cosir fetes d’os. Aquestes agulles, que tradicionalment els arqueòlegs equiparen l’aparició de roba ajustada, no són prou resistents per perforar repetidament el cuir gruixut, de manera que devien utilitzar-se principalment per cosir roba interior fina, la qual augmentava les propietats d’aïllament tèrmic de la roba. A més, són relativament recents: les primeres van aparèixer a Sibèria i al nord de la Xina fa entre 45.000 i 35.000 anys, mentre que a Europa ho van fer fa uns 26.000 anys. Això plantejava la pregunta de quines eines i tècniques utilitzaven els grups prehistòrics per fer roba ajustada abans de la invenció de les agulles de cosir.

 

Les restes arqueològiques trobades al jaciment, atribuïdes al període aurinyacià, i les datacions per radiocarboni obtingudes indiquen que la tècnica de perforació observada la utilitzaven fa 39.600 anys els humans moderns que vivien a la costa est de la península Ibèrica. Així doncs, l’estudi revela que, 14.000 anys abans de la introducció de les agulles de cosir a Europa, els caçadors-recol·lectors paleolítics podien fabricar articles de cuir ajustats i utilitzar-los durant els episodis climàtics rigorosos. Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques —d’altra manera inaccessibles—, mitjançant l’estudi de les eines emprades per perforar la pell.

 

«El jaciment de Canyars es correspon amb un moment climàtic fred; de fet, correspon a un moment de màxima rigorositat climàtica, amb temperatures més baixes i més aridesa. Per aquest motiu, la confecció de peces de vestir va ajudar les poblacions humanes a suportar les baixes temperatures», explica Joan Daura.

 

Les excavacions al jaciment han estat a càrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Gavà.

Galeria multimèdia

El jaciment dels Canyars durant els treballs d’excavació el 2007. Font: Montserrat Sanz i Joan Daura.