Un llibre sobre art, religió i poder a Catalunya durant lʼèpoca moderna, a la Setmana del Llibre en Català
El proper 10 de setembre, dins dels actes de la Setmana del Llibre en Català, es presentarà lʼobra Art, devoció i identitat a lʼèpoca moderna, de Sílvia Canalda i Cristina Fontcuberta (ed.). El llibre ens mostra la manera com les reformes religioses de lʼèpoca moderna van influenciar les arts visuals dʼaquests segles al nostre país i també a dʼaltres territoris de la Corona catalanoaragonesa —com ara Sardenya i Nàpols—, i com el poder polític va buscar legitimar-se a través de les imatges, tot analitzant casos tan coneguts com la Guerra dels Segadors o la veneració de la Verge de Montserrat.
El proper 10 de setembre, dins dels actes de la Setmana del Llibre en Català, es presentarà lʼobra Art, devoció i identitat a lʼèpoca moderna, de Sílvia Canalda i Cristina Fontcuberta (ed.). El llibre ens mostra la manera com les reformes religioses de lʼèpoca moderna van influenciar les arts visuals dʼaquests segles al nostre país i també a dʼaltres territoris de la Corona catalanoaragonesa —com ara Sardenya i Nàpols—, i com el poder polític va buscar legitimar-se a través de les imatges, tot analitzant casos tan coneguts com la Guerra dels Segadors o la veneració de la Verge de Montserrat.
Lʼobra, que Publicacions i Edicions de la UB coedita amb la Universitat Autònoma de Barcelona i amb la col·laboració de la Universitat de Nottingham, recull articles dʼespecialistes de les tres universitats que analitzen casos concrets sobre com la religió va afectar el llenguatge visual —lʼart, en definitiva— en la Catalunya de lʼedat moderna, tot creant nous temes iconogràfics, com ara la Passió i la Vida de la Verge, amb un tractament emocional de la imatge i cercant la persuasió com a principal objectiu.
Sílvia Canalda, professora dʼHistòria de lʼArt de la UB, estudia el cas de la Verge de Montserrat, i constata lʼantiguitat i lʼarrelament de la seva devoció en lʼàmbit català, i les raons i els usos que expliquen la proliferació dʼuna determinada representació seva durant aquest període. També aprofundeix en aquest sentit lʼarticle de Cristina Fontcuberta, professora també dʼHistòria de lʼArt de la UB, que estudia com la Guerra dels Segadors i la revolta popular que va comportar van produir tot un gavadal dʼimatgeria —que inclou també la del culte a la Verge— en què per primer cop trobem elements de caràcter identitari català, contraposat a lʼenemic castellà.
En una línia dʼinvestigació semblant, lʼassaig de José A. Díaz, amb el suggeridor títol Lʼenemiga obedient? Les exèquies reials a Catalunya en lʼèpoca moderna, mostra quina era la implicació de la societat catalana en les exèquies reials a lʼèpoca moderna, ja que la mort també tenia un significat polític. El treball explica com es van organitzar els funerals, que avui en diríem dʼestat, des de Pau Claris fins a Carles III, passant per Lluís XIII de França i Felip V de Borbó, i mira dʼescatir les actituds i les intencionalitats polítiques de la societat barcelonina i catalana de lʼèpoca.
També cal destacar lʼarticle dʼAlejandro Coroleu, que analitza la desconeguda identitat de Baptista Mantuanus, un dels catalans més internacionals del segle XVI, que fins i tot va arribar a ser esmentat pel mateix Shakespeare, i que va ser traduït a diverses llengües, i consultat per lectors de diferents confessions religioses.
Altres estudis remarcables són els de Ramon Dilla, que analitza el paper del culte a sant Ramon de Penyafort mitjançant lʼart, en la fundació de la congregació religiosa dels mercedaris, representativa de la Corona dʼAragó, o Jean Andrews, que aprofundeix en lʼestudi del dolor de la Verge en la pintura de Luis de Morales, anomenat el Diví. Per la seva banda, Jeremy Roe se centra en el concepte de decorum, una de les idees clau de la literatura artística espanyola de la Contrareforma, per tal de reflexionar sobre les contradiccions existents entre els autors més importants del període. Lʼarticle de Borja Franco analitza la particular atenció i lʼincrement dʼobres artístiques dedicades a la Mare de Déu en la predicació destinada a les minories dissidents, com els moriscos. Darío Velandia, tenint en compte que el factor religiós és fonamental per entendre els esdeveniments i la producció artística del moment a Catalunya, aprofundeix en el paper que va tenir la imatge en la predicació i lʼoratòria, així com en els usos i les estratègies emprades.
Els estudis dedicats a Nàpols i Sardenya, territoris de lʼantiga Corona dʼAragó, estableixen les concordances i diferències en les actituds i en les estratègies de les imatges del període. Així, els articles de Diana Carrió-Invernizzi i de Sara Caredda se centren en la qüestió del patronatge artístic, tant dʼautoritats civils com religioses, i en la seva significació política i identitària a Nàpols i a Sardenya respectivament.
Lʼobra incorpora una selecció de treballs de lʼextens i valuós Fons de Reserva del CRAI, de la Universitat de Barcelona, que volen suggerir una nova mirada a través de dos dels grans conceptes clau que basteixen el llibre: la devoció i la identitat. El recorregut que ens proposen les imatges abasta territoris europeus vinculats políticament i religiosament a la monarquia hispànica durant lʼèpoca moderna, com ara Catalunya, València, Castella, Nàpols o Sardenya.
La 32a edició de la Setmana del Llibre en Català té lloc enguany a la plaça de la Catedral de Barcelona, del 5 al 14 de setembre. Sʼhi exposen un total de vuitanta-tres segells editorials —entre els quals hi ha Publicacions i Edicions de la UB—, disset llibreries, la Institució de les Lletres Catalanes i el Govern dʼAndorra. A lʼespai iQuiosc.cat hi ha una mostra de més de tres-centes revistes editades en català. També hi ha un escenari, on tenen lloc diferents activitats com ara presentacions, debats, lectures, contacontes i recitals, així com una sèrie de circuits de lectura per orientar el visitant i espais on poder descansar i, sobretot, llegir. Lʼeditorial de la UB hi exposa més dʼun centenar de títols i presentarà les principals novetats editorials del mes de setembre.