Un llibre de diversos especialistes recull i analitza la història i les principals fites del disseny de Barcelona

El disseny és un concepte intrínsecament associat a la ciutat de Barcelona, i molt sovint fins i tot banalitzat, sobretot arran de lʼexplosió que va patir en lʼèpoca dels Jocs Olímpics durant tota la dècada dels noranta del segle passat. Però més enllà del tòpic, lʼanomenat Sistema Disseny Barcelona, remunta els seus orígens a les primeres dècades del segle XX, quan durant el Noucentisme, les arts de la modernitat van viure un moment de maduresa excepcional (cartellisme, gràfica, perfumeria, interiorisme, etc.) i els artistes catalans participaven en les avantguardes europees.

El llibre La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat és una recerca col·lectiva de GRACMON, que, a través dʼaportacions de procedències diverses, ofereix una lectura transversal de lʼevolució recent dʼaquest ofici, des de la implementació de la indústria fins a lʼaparició dʼinstitucions creades per dissenyadors o la reivindicació dʼuna professió que aspirava a convertir-se en disciplina.

Dividit en dos grans capítols —«1914-1950. La formació de la modernitat» i «1950-2014. La formació del Sistema Disseny Barcelona: institucionalització i consolidació del fenomen disseny»—, el treball estableix al voltant de la meitat del segle XX el punt dʼinflexió cabdal en la història del disseny a casa nostra. Sense necessitat dʼhaver de retrocedir a la creació de l'Escuela Gratuita de Diseño (1775) per la Junta de Comerç —en què es formaven dibuixants capaços de subministrar dibuixos de flors per estampar i ornaments per aplicar a les diverses indústries artístiques—, és acceptat que els orígens del disseny modern sʼarticulen al voltant de lʼèpoca noucentista, just quan es copsa la necessitat dʼatribuir una identitat als productes. En aquest sentit, Calvera recorda pertinentment en la introducció que lʼorigen del disseny com a nova pràctica professional es troba en el fet de «vetllar per la qualitat estètica de la producció industrial i per la preservació del paisatge en el món del consum de masses», és a dir, lligada a la industrialització. Així és com es traça una història resseguint esdeveniments com ara lʼExposició Internacional del Moble del 1923, la fundació i evolució de lʼempresa de perfumeria Myrurgia de la mà de lʼescultor Esteve Monegal, o les revistes dʼabans de la Guerra Civil Feminal, El Hogar y la Moda o La Dona Catalana, enteses com la construcció dʼun mercat femení a través de nous productes. Totes aquestes iniciatives, així com també les indústries de la ràdio i els electrodomèstics i lʼavantguarda gràfica, configuren la voluntat inicial de lligar una realitat industrial al concepte de good design, de vincular bell amb útil.

Pel que fa al període encetat amb la segona meitat del segle XX, el llibre vindica la tasca fonamental i seminal de dos crítics: Enric Bricall, lligat de sempre a la reconeguda escola Elisava, i Alexandre Cirici, que, amb les seves opinions, articles i ensenyaments, sempre provocadors i originals, va marcar tota una època del disseny a la ciutat, la influència del qual és encara duradora.
A partir de 1950 es reconeix el disseny com a tal, sense necessitat de més adjectius, i el llibre presenta moments molt variats: la fotografia entra com a llenguatge discursiu capaç de construir una imatge per a la ciutat als anys seixanta; es fa un repàs del component artesà del teixit productiu real existent a Catalunya quan va arribar el disseny i com va ser dʼimportant que hi hagués tants artesans encara actius per poder desenvolupar els primers productes de disseny; es revisa la publicació de llibres sobre disseny a través de la història de lʼeditorial Gustavo Gili, que va afavorir la creació dʼuna cultura del disseny local autòctona; i també es fa un repàs de les propostes avançades i dʼavantguarda que van tenir lloc a la Barcelona de la transició i els anys següents, i que van culminar en l'anomenat model Barcelona dels Jocs Olímpics, en què lʼarribada de la nova tecnologia va suposar la mecanització definitiva de la feina de dissenyar i dibuixar gràficament.

El llibre acaba amb la crisi iniciada el 2008, que afecta profundament el món barceloní del disseny, i inicia una nova etapa molt allunyada dels paràmetres que havia establert els sistema industrial de producció. Es complementa amb altres eines i fonts dʼinformació, posades a disposició dels investigadors amb la voluntat de seguir investigant la història barcelonina del disseny. Aquesta obra no només aplega aportacions de diverses procedències, sinó que constitueix, sens dubte, una obra de referència per entendre el paper del disseny en una de les ciutats en què gaudeix de més bona acollida.