Un estudi internacional sobre la COVID-19 ofereix recomanacions pràctiques per acabar amb aquesta amenaça per a la salut pública

Més de 350 experts de diverses disciplines i de més d’un centenar de països arriben a un consens sobre com posar fi a la COVID-19 com a amenaça per a la salut pública.
Més de 350 experts de diverses disciplines i de més d’un centenar de països arriben a un consens sobre com posar fi a la COVID-19 com a amenaça per a la salut pública.
Recerca
(03/11/2022)

El SARS-CoV-2 continua circulant. Encara que alguns governs ja han passat pàgina, un estudi publicat avui a la revista Nature afirma que continua sent necessari fer un esforç i destinar recursos específics per combatre la COVID-19. Aquest és un dels sis eixos principals dʼactuació que ha identificat un ampli grup dʼexperts —de diverses disciplines i de més dʼun centenar de països— que sʼha reunit per establir quines accions podrien posar fi a la COVID-19, que continua sent una amenaça per a la salut pública.

Les conclusions dʼaquest estudi de consens, que ha coordinat Jeffrey V. Lazarus, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, han rebut el suport de més de 150 organitzacions dʼarreu del món.

Més de 350 experts de diverses disciplines i de més d’un centenar de països arriben a un consens sobre com posar fi a la COVID-19 com a amenaça per a la salut pública.
Més de 350 experts de diverses disciplines i de més d’un centenar de països arriben a un consens sobre com posar fi a la COVID-19 com a amenaça per a la salut pública.
Recerca
03/11/2022

El SARS-CoV-2 continua circulant. Encara que alguns governs ja han passat pàgina, un estudi publicat avui a la revista Nature afirma que continua sent necessari fer un esforç i destinar recursos específics per combatre la COVID-19. Aquest és un dels sis eixos principals dʼactuació que ha identificat un ampli grup dʼexperts —de diverses disciplines i de més dʼun centenar de països— que sʼha reunit per establir quines accions podrien posar fi a la COVID-19, que continua sent una amenaça per a la salut pública.

Les conclusions dʼaquest estudi de consens, que ha coordinat Jeffrey V. Lazarus, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, han rebut el suport de més de 150 organitzacions dʼarreu del món.

La COVID-19 és encara una amenaça per a la salut global

Fins a lʼoctubre del 2022, sʼhan registrat més de 630 milions de casos de COVID-19 i més de 6,5 milions de morts a tot el món (tot i que el nombre real sʼha estimat en més de 20 milions). A més, milions de pacients amb càncer i malalties cròniques han patit perillosos retards en lʼatenció mèdica, i la covid perllongada continua sense tractament definitiu, fet que suposa una amenaça constant per als supervivents. Dʼaltra banda, el virus també continua acumulant mutacions que en poden millorar la capacitat per evadir la immunitat prèvia. Per això, un gran nombre de líders de la salut pública, inclosos els autors dʼaquest estudi, consideren que la COVID-19 continua sent una perillosa amenaça per a la salut global.

Tot i els notables avenços científics i mèdics, la resposta global a la COVID-19 sʼha vist obstaculitzada per factors polítics, socials i de comportament més extensos, com ara informació falsa, dubtes sobre les vacunes, manca de coordinació global i distribució desigual dʼequips, vacunes i tractaments. «Cada país hi ha respost de manera diferent i sovint inadequada, cosa que es deu, en part, a una considerable falta de coordinació i dʼobjectius clars», afirma Jeffrey V. Lazarus, que és membre del Departament de Medicina de la UB i de lʼHospital Clínic de Barcelona.

Recomanacions prioritàries en polítiques sanitàries i socials

Per arribar a un consens global sobre com abordar els obstacles esmentats , Lazarus i el seu equip van dur a terme un estudi Delphi, una metodologia de recerca ben establerta que incita els experts a assolir un consens sobre respostes a preguntes de recerca complexes. Un panell multidisciplinari format per 386 experts dels àmbits acadèmic, sanitari, governamental, no governamental i dʼaltres esferes, procedents de 112 països i territoris, va debatre en tres rondes de consultes estructurades. El resultat és un conjunt de 41 declaracions i 57 recomanacions en sis àrees: comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats.

Les tres recomanacions amb més prioritat són les següents: adoptar un enfocament de tota la societat que impliqui múltiples disciplines, sectors i actors per evitar la fragmentació dels esforços; accions de tot el govern (per exemple, coordinació entre ministeris) per identificar, revisar i abordar la resiliència dels sistemes de salut i fer-los més sensibles a les necessitats de les persones, i també mantenir una estratègia de vacunes plus que combini la vacunació contra la COVID-19 amb altres mesures de prevenció estructurals i de comportament, tractaments i mesures de suport econòmic. Tots els membres del panell també van donar prioritat a recomanacions per desenvolupar tecnologies (vacunes, teràpies i serveis) que puguin arribar a les poblacions diana.

Altres recomanacions que van obtenir un acord del 99 % o més van ser les següents: comunicar-se de manera eficaç amb el públic; recuperar la confiança pública, i fomentar la participació de les comunitats en la gestió de la resposta a la pandèmia.

Només sis recomanacions van tenir més dʼun 5 % de desacord, entre les quals hi ha la que proposa incentius econòmics per fer front a la indecisió sobre les vacunes, o un enfocament basat en símptomes per diagnosticar la COVID-19 en entorns amb poc accés a les proves.

Les 57 recomanacions emeses sʼadrecen als governs, els sistemes de salut, la indústria i altres actors clau. «En la mesura del que és possible, els nostres resultats fan èmfasi en recomanacions de polítiques sanitàries i socials que poden implementar-se en mesos, no en anys, per ajudar a posar fi a aquesta amenaça per a la salut pública», afirma Quique Bassat, coautor de lʼestudi i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, investigador ICREA Sènior a lʼISGlobal i membre de lʼHospital Clínic.

«El nostre estudi es fa ressò dʼalgunes recomanacions anteriors, com les del Panel Independent de Preparació i Resposta a la Pandèmia i les del Pla estratègic de preparació i resposta de lʼOMS de 2022», afegeix Lazarus. «El que fa que aquest treball sigui únic, però, és el gran nombre dʼexperts consultats, lʼàmplia representació geogràfica i el disseny de lʼestudi, que posa lʼèmfasi a crear consens i identificar les àrees de desacord. Pot resultar un model per definir respostes a futures emergències sanitàries internacionals», conclou lʼinvestigador.

 

Article de referència:

Lazarus, J. V.; Romero, D.; Kopka, C. J.; Karim, S. A.; Abu Raddad, L. J.; Almeida, G. et al. «A multinational Delphi consensus to end the COVID-19 public health threat». Nature, novembre de 2022. DOI: 10.1038/s41586-022-05398-2