Un congrés internacional estudia el naixement de lʼEuropa cristiana a través de la figura de lʼemperador Constantí

El Congrés està organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya
El Congrés està organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya
(20/03/2012)

Un congrés internacional, amb seu a Barcelona i Tarragona, analitzarà del 20 al 24 de març el naixement de lʼEuropa cristiana a través de la figura de lʼemperador romà Constantí. Una trentena de ponents provinents dʼAlemanya, Àustria, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit estudiaran lʼanomenada qüestió constantiniana, inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la institució del Papat. Organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) de la UB i pel Departament dʼHistòria de lʼEsglésia de la Facultat de Teologia de Catalunya, el congrés serà inaugurat pel rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i pel cardenal Lluís Martínez Sistach, mentre que la conferència inaugural la impartirà el cardenal Raffaele Farina, arxiver de lʼArxiu Secret del Vaticà i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana.

El Congrés està organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya
El Congrés està organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya
20/03/2012

Un congrés internacional, amb seu a Barcelona i Tarragona, analitzarà del 20 al 24 de març el naixement de lʼEuropa cristiana a través de la figura de lʼemperador romà Constantí. Una trentena de ponents provinents dʼAlemanya, Àustria, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit estudiaran lʼanomenada qüestió constantiniana, inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la institució del Papat. Organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) de la UB i pel Departament dʼHistòria de lʼEsglésia de la Facultat de Teologia de Catalunya, el congrés serà inaugurat pel rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i pel cardenal Lluís Martínez Sistach, mentre que la conferència inaugural la impartirà el cardenal Raffaele Farina, arxiver de lʼArxiu Secret del Vaticà i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana.

La trobada internacional, titulada «Constantinus: el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV», dedicarà una atenció especial a les actuacions politicoreligioses de lʼemperador Constantí (272-337). Les sessions del dia 20 tractaran de lʼepisodi crucial que va representar per a lʼemperador la batalla del pont Milvi, moment en què se situa la seva conversió al cristianisme, de la qual enguany fa 1.700 anys. El suport de Constantí al cristianisme va tenir una importància enorme, sobretot a partir de lʼinstant en què esdevé lʼúnic emperador de lʼimperi romà, lʼany 324.

 
El dia 21 sʼanalitzaran els nous espais urbans que sorgeixen amb les primeres grans construccions cristianes. Durant el regnat de Constantí, es va dotar les comunitats cristianes dʼamplis espais per celebrar les seves litúrgies. Igualment, es va cristianitzar el calendari i lʼany 320 el diumenge va ser declarat festa obligatòria. També durant el segon dia del congrés sʼanalitzarà la política constantiniana cap a lʼepiscopat i la relació entre la religió i el poder polític. Val a dir que Constantí va crear la categoria legal dʼheretge i va dictar lleis persecutòries contra les persones considerades culpables dʼaquest delicte. En aquest marc, lʼendemà, el dijous 22, sʼanalitzarà el concili de Nicea, el primer concili ecumènic, que va ser fonamental per fixar el dogma catòlic.
 
En les sessions del dia 23 el protagonisme serà per als aspectes sociopolítics i econòmics de lʼèpoca constantiniana, i es tractaran qüestions vinculades a la fiscalitat, a lʼestatus dels senadors o a la representació del poder imperial. Finalment, el dia 24, el congrés es traslladarà a la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de Tarragona, al municipi que encara porta el nom de Constantí. El conjunt de Centcelles conté un mausoleu que és un monument clau de lʼarquitectura paleocristiana, amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix. La datació dʼaquest monument planteja moltes incògnites i sʼespecula amb la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills de lʼemperador.
 
El congrés, amb la direcció científica de Josep Vilella, catedràtic de la UB, i de David Abadias, cap del Departament dʼHistòria de lʼEsglésia, combinarà ponències dʼacadèmics reconeguts amb una llarga trajectòria i comunicacions de joves investigadors, amb lʼobjectiu de recollir i discutir noves línies de recerca. Les jornades es plantegen bàsicament estudiar els principals fets de la vida i la política de Constantí i els testimonis antics que hi fan al·lusió, així com les vies per les quals ens han arribat aquests testimonis. La figura de lʼemperador Constantí dóna peu a reflexionar sobre qüestions com ara la tolerància i la intolerància religioses i la relació poder-religió entre Estat i Església. Val a dir que la política de Constantí no només va privilegiar lʼEsglésia sinó que sʼhi va recolzar com a instrument per desenvolupar els seus projectes polítics com a emperador. Sota Constantí es desenvolupa la beneficència cristiana, hi ha una ingent activitat constructiva dʼesglésies independents ja no dissimulades en catacumbes o dins dʼaltres edificis, es produeix una cristianització del calendari, etc. En definitiva, el pas de lʼimperi pagà a lʼimperi cristià incideix en totes les estructures, sociopolítiques, econòmiques i culturals.