Un assaig recupera la història de lʼàvia de Jaume I el Conqueridor

Avui dijous, 21 de març, a les 19.30 hores, es presentarà a la llibreria La Central lʼobra La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I, un assaig de Publicacions i Edicions de la UB sobre la vida de lʼàvia de Jaume I el Conqueridor, escrit pel professor de Filologia Grega de la UB Ernest Marcos. El llibre, que presentarà el professor de Literatura Medieval de la UB Anton M. Espadaler, parteix de la història de la princesa grega Eudòcia Comnena, àvia materna del monarca català, per dibuixar un quadre de grans dimensions de lʼEuropa a la baixa edat mitjana.

Avui dijous, 21 de març, a les 19.30 hores, es presentarà a la llibreria La Central lʼobra La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I, un assaig de Publicacions i Edicions de la UB sobre la vida de lʼàvia de Jaume I el Conqueridor, escrit pel professor de Filologia Grega de la UB Ernest Marcos. El llibre, que presentarà el professor de Literatura Medieval de la UB Anton M. Espadaler, parteix de la història de la princesa grega Eudòcia Comnena, àvia materna del monarca català, per dibuixar un quadre de grans dimensions de lʼEuropa a la baixa edat mitjana.
Al Llibre dels fets de Jaume I ja sʼexplica la història de la princesa Comnena, que els trobadors anomenaven lʼEmperadriu. Segons el Conqueridor, lʼavi patern de Jaume I, Alfons dʼAragó, va negociar el seu matrimoni amb Eudòcia, filla de lʼemperador bizantí Manel I Comnè. El rei català, però, va canviar dʼopinió i, segons uns altres pactes, es va casar amb Sança de Castella. En aquest llibre, tanmateix, sʼexplica la història veritable dʼEudòcia, que, dʼuna banda, no era filla de lʼemperador Comnè, sinó una de les seves nebodes, i, de lʼaltra, no sʼhavia de casar amb Alfons dʼAragó, sinó amb un germà seu, el comte Ramon Berenguer IV de Provença. En lʼúltim moment, però, el comte es va desdir del seu compromís i com que lʼemperador grec ja havia enviat la neboda a Occident, la Comnena es va casar amb el senyor de Montpeller Guillem VIII. Els grecs van consentir el matrimoni amb la condició que el fill o filla que naixés de la unió heretés la senyoria de Montpeller. Del matrimoni va néixer Maria de Montpeller, que es va casar precisament amb el fill dʼAlfons dʼAragó i de Sança, Pere dʼAragó. Com és sabut, dʼaquest matrimoni va néixer Jaume I.