Un assaig recupera la història de lʼàvia de Jaume I el Conqueridor

Portada del llibre.
Portada del llibre.
(21/03/2013)

Avui dijous, 21 de març, a les 19.30 hores, es presentarà a la llibreria La Central lʼobra La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I, un assaig de Publicacions i Edicions de la UB sobre la vida de lʼàvia de Jaume I el Conqueridor, escrit pel professor de Filologia Grega de la UB Ernest Marcos. El llibre, que presentarà el professor de Literatura Medieval de la UB Anton M. Espadaler, parteix de la història de la princesa grega Eudòcia Comnena, àvia materna del monarca català, per dibuixar un quadre de grans dimensions de lʼEuropa a la baixa edat mitjana.

Portada del llibre.
Portada del llibre.
21/03/2013

Avui dijous, 21 de març, a les 19.30 hores, es presentarà a la llibreria La Central lʼobra La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I, un assaig de Publicacions i Edicions de la UB sobre la vida de lʼàvia de Jaume I el Conqueridor, escrit pel professor de Filologia Grega de la UB Ernest Marcos. El llibre, que presentarà el professor de Literatura Medieval de la UB Anton M. Espadaler, parteix de la història de la princesa grega Eudòcia Comnena, àvia materna del monarca català, per dibuixar un quadre de grans dimensions de lʼEuropa a la baixa edat mitjana.

Al Llibre dels fets de Jaume I ja sʼexplica la història de la princesa Comnena, que els trobadors anomenaven lʼEmperadriu. Segons el Conqueridor, lʼavi patern de Jaume I, Alfons dʼAragó, va negociar el seu matrimoni amb Eudòcia, filla de lʼemperador bizantí Manel I Comnè. El rei català, però, va canviar dʼopinió i, segons uns altres pactes, es va casar amb Sança de Castella. En aquest llibre, tanmateix, sʼexplica la història veritable dʼEudòcia, que, dʼuna banda, no era filla de lʼemperador Comnè, sinó una de les seves nebodes, i, de lʼaltra, no sʼhavia de casar amb Alfons dʼAragó, sinó amb un germà seu, el comte Ramon Berenguer IV de Provença. En lʼúltim moment, però, el comte es va desdir del seu compromís i com que lʼemperador grec ja havia enviat la neboda a Occident, la Comnena es va casar amb el senyor de Montpeller Guillem VIII. Els grecs van consentir el matrimoni amb la condició que el fill o filla que naixés de la unió heretés la senyoria de Montpeller. Del matrimoni va néixer Maria de Montpeller, que es va casar precisament amb el fill dʼAlfons dʼAragó i de Sança, Pere dʼAragó. Com és sabut, dʼaquest matrimoni va néixer Jaume I.

 
Lʼautor explica en el pròleg del llibre que, «captiva en una xarxa dʼinteressos intricats i contradictoris, Eudòcia fou, com totes les aristòcrates medievals, una peça en el joc diplomàtic de les grans potències». Es tracta de la història dʼuna jove princesa grega, que abandona lʼesplèndid palau on vivia amb el designi de regnar en una prestigiosa cort de la Provença catalana, però que acaba «convertida en lʼesposa dʼun baró occità de segona fila, en una exòtica au del paradís que admiraven i alhora envejaven tots els cavallers i dames de la regió».
 
Val a dir que la seva vida va ser pròdiga en penalitats i humiliacions immerescudes, repudiada per Guillem VIII i reclosa els darrers anys de la seva vida en una abadia benedictina. En tot cas, lʼautor afirma que la història de la princesa i de la seva filla Maria «és un testimoni ben eloqüent de la condició desgraciada de les dones del seu temps». No obstant això, Jaume I sempre va defensar que ell va heretar el títol de monarca gràcies al fet que la seva àvia i la seva mare van lluitar pels seus drets i es van enfrontar a diverses maniobres i conxorxes que li haurien arrabassat el tro.