Trobades restes arqueològiques de Santiago del Príncipe, el primer assentament dʼafrodescendents lliures a Amèrica
«Volviendo a los valientes cimarrones […], porque los caledonios escuadrones no tuviesen victoria allí ninguna […] dieron luego a su Numancia honrada civil fuego». Així explica Lope de Vega en el poema «La Dragontea» el final de Santiago del Príncipe, el primer assentament fundat per negres lliures —antics esclaus fugits dels seus propietaris— a lʼAmèrica de lʼimperi espanyol i en tota lʼexperiència colonial americana. La població va resistir els atacs de Francis Drake com una Numància de procedència africana, segons la metàfora de Lope, i van preferir cremar les pròpies cases abans que deixar-les caure en mans del pirata anglès. Ara, més de quatre-cents anys després, historiadors i arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i del Patronat Panamá Viejo han localitzat les restes de Santiago del Príncipe després dʼun any de treball de camp en un turó panameny. Prèviament, van passar un altre any revisant fonts històriques, des de lʼArxiu dʼÍndies fins a la cartografia històrica o la literatura del Segle dʼOr.
«Volviendo a los valientes cimarrones […], porque los caledonios escuadrones no tuviesen victoria allí ninguna […] dieron luego a su Numancia honrada civil fuego». Així explica Lope de Vega en el poema «La Dragontea» el final de Santiago del Príncipe, el primer assentament fundat per negres lliures —antics esclaus fugits dels seus propietaris— a lʼAmèrica de lʼimperi espanyol i en tota lʼexperiència colonial americana. La població va resistir els atacs de Francis Drake com una Numància de procedència africana, segons la metàfora de Lope, i van preferir cremar les pròpies cases abans que deixar-les caure en mans del pirata anglès. Ara, més de quatre-cents anys després, historiadors i arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i del Patronat Panamá Viejo han localitzat les restes de Santiago del Príncipe després dʼun any de treball de camp en un turó panameny. Prèviament, van passar un altre any revisant fonts històriques, des de lʼArxiu dʼÍndies fins a la cartografia històrica o la literatura del Segle dʼOr.
La troballa, que sʼha presentat en roda de premsa aquest divendres, 19 de setembre, al Centre Cultural dʼEspanya - Casa del Soldado, a Panamà, sʼha produït en el marc del projecte de la UNESCO a Panamà Arqueologia Afrocolonial - Llocs de Memòria de la Ruta de lʼEsclau - Resistència, Llibertat i Patrimoni, impulsat per IBERTUR - Xarxa de Patrimoni, Turisme i Desenvolupament Sostenible, la Universitat de Barcelona —a través del Grup dʼEstudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF) i el Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural (LAB-PATC)— i el Patronat Panamá Viejo. El projecte té el suport i el finançament de lʼInstitut del Patrimoni Cultural dʼEspanya (IPCE) en el marc de la convocatòria dʼajuts a projectes arqueològics a lʼexterior, a més de la col·laboració de lʼInstitut Nacional de Cultura (INAC) de Panamà, la UNESCO, lʼOrganització dʼEstats Iberoamericans (OEI) i la Secretaria General Iberoamericana.
Els antics esclaus africans que aconseguien fugir dels llocs de treball i resistir els atacs de les autoritats colonials espanyoles eren coneguts amb el nom de cimarrons. En el cas de Panamà, la presència dʼaquests antics esclaus dificultava el pas de mercaderies entre les ciutats de Panamà i Nombre de Dios, de manera que la plata que sortia del Perú sovint no estava segura a causa dels atacs dels cimarrons als combois de rècules que la transportaven entre els dos oceans. Els anomenats negres de Portobelo —exesclaus que es movien pel territori de Portobelo— va signar la pau amb la corona espanyola. Aquesta reconeixia la llibertat dels esclaus fugits i els lliurava terres perquè sʼassentessin a canvi de reconèixer lʼautoritat reial i col·laborar amb les autoritats colonials. El primer assentament que van fer va ser el de Santiago del Príncipe, vila erigida el 1579 als voltants de la ciutat de Nombre de Dios. Els habitants de Santiago del Príncipe van mantenir les seves pròpies autoritats, però la corona va nomenar un governador i va imposar una petita tropa per a la defensa de Nombre de Dios. Els antics esclaus van aconseguir així la llibertat per a ells i els seus descendents, i també la propietat de les terres.
Els professors de la UB i membres del CINAF Javier Laviña, Ricardo Piqueras i Jordi Tresserras expliquen que el procés per trobar Santiago del Príncipe va començar amb lʼestudi de les fonts històriques i literàries de lʼèpoca. A partir dʼaquests escrits, van delimitar lʼàrea on sʼhavia de fer la prospecció arqueològica: «Hem hagut de treballar en una zona de muntanya de difícil accés; ho era en lʼèpoca dels atacs de Francis Drake i ho és ara », afirmen. Després dʼun any de treball de camp, van trobar les restes de Santiago del Príncipe, que inclouen una gran quantitat de ceràmica criolla del segle XVI. «Sens dubte, la troballa dʼaquesta Numància negra, a més de tenir gran importància històrica, reforçarà la identitat afrocolonial», conclouen els investigadors, que tenen com a projecte seguir excavant al voltant de les restes descobertes.