Tres investigadors de la UB reben ajuts del Consell Europeu de Recerca

Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química.
Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química.
Institucional
(22/11/2022)

Avui sʼhan conegut els resultats de la convocatòria dʼajuts Starting Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), que financen projectes dʼinvestigadors amb una experiència de recerca dʼentre dos i set anys des de lʼobtenció del doctorat. Dels 15 ajuts concedits a Espanya, 3 han estat per a investigadors de la Universitat de Barcelona: Bart Limburg, Carla Marín i Marta Sánchez de la Torre. Així, la UB és la institució amb més ajuts Starting Grant dʼaquesta convocatòria.

Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química.
Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química.
Institucional
22/11/2022

Avui sʼhan conegut els resultats de la convocatòria dʼajuts Starting Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), que financen projectes dʼinvestigadors amb una experiència de recerca dʼentre dos i set anys des de lʼobtenció del doctorat. Dels 15 ajuts concedits a Espanya, 3 han estat per a investigadors de la Universitat de Barcelona: Bart Limburg, Carla Marín i Marta Sánchez de la Torre. Així, la UB és la institució amb més ajuts Starting Grant dʼaquesta convocatòria.

La recerca de Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química, consistent a imitar sinapsis químiques naturals utilitzant components sintètics, rebrà més dʼ1,6 milions dʼeuros. Limburg assegura que la comunicació entre les neurones del cervell a través dʼaquestes sinapsis és «la base de la intel·ligència i dels sentits». El seu projecte, Synaps, pretén construir un sistema artificial en el qual es produeixi la comunicació entre cèl·lules artificials mantenint lʼaïllament químic. «Això serà un gran avenç en el camp, ja que fins ara només sʼaconseguia la comunicació per difusió de molècules a través de les membranes de les cèl·lules artificials. En lloc dʼaixò, el meu propòsit és utilitzar la llum tant com a actuadora per accionar lʼenviament dʼun missatge com per controlar la sortida del procés mitjançant la producció dʼun senyal fluorescent», indica Limburg.

Lʼinvestigador confia poder construir sinapsis artificials per aplicar-les a estudis sobre comunicació intel·ligent i expandir-les a xarxes que sʼassemblin a un cervell artificial o a un ordinador químic. «Aquests sistemes podrien tenir aplicacions mèdiques, ja que poden interactuar amb teixits biològics i es podrien utilitzar com a sistemes intel·ligents de lliurament de medicaments», conclou.

Carla Marín, professora lectora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i investigadora de lʼInstitut de Ciències del Cosmos (ICCUB), també ha rebut més dʼ1,6 milions dʼeuros, en aquest cas per investigar el comportament dels quarks, partícules fonamentals que formen la matèria. «Lʼobjectiu del projecte CLIMB és explorar desintegracions del quark b molt rares —es produeixen una vegada cada 100 milions— a un quark d —molt més lleuger— i dos leptons. Degut a la seva supressió, pràcticament no tenim informació experimental sobre aquestes desintegracions, que són molt sensibles a lʼexistència de noves forces i la seva natura», explica Marín, que afegeix: «Amb aquest propòsit, el meu equip utilitzarà les dades úniques de lʼexperiment LHCb, situat al gran col·lisionador dʼhadrons del CERN, a Ginebra, que contenen milers de milions de quarks b, i desenvoluparà noves tècniques dʼanàlisi per tal dʼobservar i mesurar les propietats dʼaquestes desintegracions tan esmunyedisses».

Una vegada acabada la recerca, sʼespera «canviar dràsticament el coneixement sobre les transicions b > d ll i comprovar si existeix una nova força de la natura que afecta les seves propietats», conclou Marín.

Marta Sánchez de la Torre, investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós del Departament dʼHistòria i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història i membre de lʼInstitut dʼArqueologia de la UB, ha obtingut 1,5 milions dʼeuros per desenvolupar el projecte SPEGEOCHERT. «Vull analitzar la mobilitat dels grups de caçadors-recol·lectors que van viure fa entre 35.000 i 11.000 anys a lʼoest del continent europeu i esbrinar com van interactuar amb espais de muntanya al llarg del darrer episodi glacial», explica la investigadora, que afegeix: «A través dʼun dels elements més abundants en el registre arqueològic de jaciments prehistòrics, com són les eines lítiques, i en concret les eines fetes en sílex, i aplicant una metodologia innovadora, aportarem nous coneixements sobre les estratègies econòmiques i adaptatives de diferents comunitats dʼHomo sapiens del paleolític superior».
La finalitat de la recerca, detalla Sánchez de la Torre, és «precisar si la mobilitat entre ambdues vessants pirinenques es feu només a través dels extrems de la serralada, o si bé també van existir vies de pas secundàries per creuar els Pirineus per la seva part central».

En aquesta convocatòria de Starting Grants sʼha seleccionat un total de 480 investigadors, per a un finançament global de 636 milions dʼeuros.