El cervell humà és, amb diferència, l’òrgan més complex del cos. La seva arquitectura cel·lular i la seva organització en xarxes neuronals permeten funcions tan sofisticades com el llenguatge, la memòria o la presa de decisions abstractes. Però aquesta mateixa complexitat té un cost: el teixit cerebral té una capacitat de regeneració molt limitada. A diferència de la pell o el fetge, les neurones que moren rara vegada es reemplacen. 

La rehabilitació ajuda a recuperar part de la funció, però en nombrosos casos els pacients conviuen amb limitacions motores i cognitives permanents. A més, després d’un ictus augmenta el risc de patir depressió, demència i altres malalties neurodegeneratives. Però això podria canviar aviat gràcies al desenvolupament de les teràpies basades en cèl·lules mare. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.