Un equip internacional liderat per la UB investigarà la vigència del model cosmològic actual
NOTA DE PREMSA
- Dos membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, Licia Verde i Fred Courbin, colideren el projecte RedH0T, que pretén resoldre la tensió de Hubble, un dels reptes pendents de la cosmologia moderna i motiu de discrepància a l’hora de quantificar la velocitat d’expansió de l’univers.
- El projecte ha rebut un ajut Synergy Grant del Consell Europeu de Recerca i rebrà un finançament de més de 12 milions d’euros.
- Si els resultats confirmen limitacions del model cosmològic actual, seria un dels descobriments més significatius del segle XXI.
(ICREA-ICCUB-IEEC), Licia Verde (ICREA-ICCUB) i Héctor Gil-Marin (ICCUB-IEEC).
Licia Verde, investigadora ICREA de l’ICCUB, és la coordinadora de RedH0T, projecte que també té com a investigadors principals Fred Courbin, investigador ICREA de l’ICCUB i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Julien Lesgourques, de la Universitat d’Aachen, i Adam Riess, de la Universitat Johns Hopkins, guanyador del Premi Nobel de Física el 2011, per demostrar que l’expansió de l’univers s’està accelerant.
«RedH0T pretén respondre un dels desafiaments que té plantejada la cosmologia des de fa anys: la discrepància significativa existent entre les mesures de la constant de Hubble (Ho) es deu a errors observacionals o a limitacions del model cosmològic actual? Si la resposta és la segona explicació, estaríem davant d’un dels descobriments més significatius del segle XXI, amb implicacions profundes per a la física fonamental», afirma Licia Verde.
La investigadora afegeix: «S’espera que RedH0T millori totes les mesures actuals de Ho amb controls creuats i consistència interna i, d’aquesta manera, produir resultats robustos que puguin guiar els cosmòlegs a revisar el paradigma actual».
El projecte també destaca pel seu enfocament innovador, pioner en cosmologia. RedH0T incorpora el mètode de red-teaming, inspirat en el camp de la ciberseguretat. «En l’àmbit de la ciberseguretat i per testar l’eficàcia dels sistemes, hackers ètics porten a terme un ciberatac simulat i no destructiu. En el nostre cas, pretenem que cada metodologia per mesurar la constant de Hubble sigui analitzada per tres equips diferents, cosa que permetrà validar o qüestionar cada mètode amb màxima transparència i rigor, fomentant el consens científic», diu Fred Courbin.
Aquest treball col·laboratiu serà desenvolupat per un equip blau, format per experts que desenvoluparan la metodologia; un equip vermell, compost per especialistes que desafiaran els supòsits i buscaran vulnerabilitats, i un equip blanc, amb figures neutrals que supervisaran el procés.
Institucions internacionals a la cerca d’un objectiu ambiciós
A més de la Universitat de Barcelona (coordinadora del projecte), la Universitat d’Aachen i la Universitat Johns Hopkins, també participen en el projecte l’Alma Mater Studiorum - Universitat de Bolonya, The Chancellor Masters and Scholars de la Universitat d’Oxford i la Universitat de Chicago. L’equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB es completa amb Raúl Jiménez-Tellado (ICREA-ICCUB) i Héctor Gil-Marín (ICCUB-IEEC).
RedH0T i el model cosmològic actual
Malgrat l’espectacular èxit del model cosmològic estàndard durant les darreres dues dècades, observacions recents i mesures de distància amb una àmplia gama d’instruments cosmològics suggereixen fissures en aquest paradigma acceptat científicament. Han aparegut diferències en les mesures de quantitats (tensions) que el model cosmològic actual prediu com a iguals. La tensió més important té a veure amb el paràmetre de Hubble, que quantifica l’expansió de l’univers, uns 13 mil milions d’anys després del big-bang.
L’objectiu de resoldre aquest desafiament cosmològic ha estat mereixedor d’un Synergy Grant, un ajut del Consell Europeu de Recerca que dona suport a equips formats entre dos i quatre investigadors per abordar recerques que necessiten una àmplia col·laboració en diferents disciplines. En total, en aquesta convocatòria s’han reconegut 66 grups de recerca, que rebran un finançament de 684 milions d’euros.
Enllaços relacionats
Contacte
Comunicació Institucional