Novetats d’Edicions UB en la Setmana del Llibre en Català

Edicions de la Universitat de Barcelona participa en la 43a edició de la Setmana del Llibre en Català, que enguany té lloc del 19 al 28 de setembre al passeig de Lluís Companys de Barcelona, amb horari de 10:00 a 20:30. Els llibres es podran trobar tant a l’estand propi de l’editorial (núm. 77) com al de la Xarxa Vives d’Universitats (núm. 1). 
 
El curs comença amb una fita editorial: la publicació dels dos primers volums de Literatura catalana de la postmodernitat, amb edició a cura de Jordi Marrugat, Víctor Martínez Gil i Núria Santamaria, que ofereix la primera gran història general de la literatura catalana produïda entre els anys seixanta i l’actualitat. A la fira, els volums es trobaran en primícia al mòdul d’Edicions UB, i a partir de l’1 d’octubre estaran disponibles a les llibreries. Escrits per una seixantena d’especialistes, s’hi examinen els principals debats i processos de constitució, canvi, desenvolupament i variació d’una de les èpoques més fecundes de la literatura catalana. Emmarcats en la col·lecció també anomenada Literatura Catalana de la Postmodernitat, aquests dos volums, titulats Transformacions, marcs i gèneres narratius i Gèneres de no-ficció, poesia, literatura dramàtica, experimentalisme i recepció, ubiquen internacionalment la producció literària contemporània escrita en català. El dimecres 24 de setembre, a les 18:45, Màrius Serra i els coeditors presentaran l’obra a l’escenari 1. 

Una altra obra fonamental del catàleg és Canvi global. Crisi ecosocial i perspectives futures, editada per Marc Oliva, Jordi Martín Díaz, Carles Barriocanal, Juan Ignacio López Moreno i Josep Bonsoms. Es tracta del primer títol de la Col·lecció Canvi Global, que parteix del concepte de canvi global per comprendre i afrontar les ràpides transformacions del món actual: des dels desafiaments climàtics fins als reptes que plantegen, a escala planetària, problemes com ara la pèrdua de biodiversitat, l’escassetat de recursos o la urbanització accelerada. Amb una visió integradora i transversal que va més enllà del discurs hegemònic, experts en diverses temàtiques analitzen els canvis socioeconòmics recents i els seus efectes en el medi natural, i proposen una síntesi de les actuacions necessàries per revertir la crisi ecosocial. El dissabte 27 de setembre, a les 10:45, els coeditors presentaran l’obra a l’escenari Converses. 
 
També s’inaugura la col·lecció Palestina en Paraules, impulsada per la Secció d’Estudis Àrabs i Islàmics (Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona), amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la literatura palestina i promoure’n la traducció al català i al castellà. En un context marcat per la violència colonial i el genocidi continuat, aquesta col·lecció vol ser un espai de lectura crítica, transmissió cultural i reconeixement de la potència política i poètica de les veus palestines. El primer llibre, titulat   Palestina, literatura i memòria. Reflexions d’Ibrahim Nasrallah, recull la visió vital i una mostra de l’obra d’un dels autors més guardonats i llegits de la literatura àrab contemporània: el poeta, novel·lista, professor, periodista, pintor i fotògraf palestí Ibrahim Nasrallah (1954). Cadascun dels títols de la col·lecció incorpora una obra d’art d’un artista palestí, en aquest cas de Zaid Ayasa, que va néixer el 1984 a Nablus i va créixer a Palestina.

La filosofia de l’escena teatral en Václav Havel, de Jordi Casasampera, s’endinsa en l’evolució personal d’aquest dramaturg, que va passar de dissident a la Txecoslovàquia soviètica a president del govern i que, amb les seves peces, obre nombroses vies de reflexió sobre l’ésser humà i la seva situació al món. L’estudi abraça l’activitat de Havel en política, filosofia i teatre i aprofundeix especialment en el trienni 1975-1978, en què van sortir a la llum títols tan importants com Carta oberta a Gustáv Husák, la trilogia dramàtica formada per  Audiència, Vernissatge i Protesta, el manifest Carta 77  i l’assaig El poder dels sense poder. A través de l’anàlisi d’aquestes obres, la novetat de la col·lecció Filosofia UB és la via obligada per aproximar-se a un home clau de la política i la cultura europees de la segona meitat del segle XX. L’autor signarà exemplars el dimecres 24 de setembre, a les 12:00, al mòdul d’Edicions UB. 
 
En l’àmbit de la divulgació científica, Per què les neurones? La raó de ser biològica de les neurones i del sistema nerviós, de Josep Maria Ferré, és el darrer títol de la col·lecció Catàlisi. El sistema nerviós humà és la culminació de la creixent complexitat organitzativa de la matèria viva, i les neurones, unes cèl·lules amb llargues prolongacions, compleixen la finalitat biològica de transmetre informació de manera ràpida, precisa, eficaç i plàstica en els grans organismes multicel·lulars. De fet, una neurona individual és un sistema nerviós en miniatura que gestiona senyals elèctrics com qualsevol construcció polineuronal de l’encèfal. De manera intuïtiva i planera, el llibre explica quina és la raó de ser d’aquests mecanismes de comunicació intercel·lular i ajuda a interpretar funcions neuronals complexes, com l’emmagatzematge d’informació i el pensament. 

Així mateix, el dijous 25 de setembre, a les 17:30, es presenten a l’escenari 2 de la fira les obres guardonades en els Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària. Enguany han estat premiats tres títols d’Edicions UB: Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre de radiació electromagnètica, de Pere Serra Coromina, com a millor llibre de ciència i tecnologia; Cuidar-se en comunitat. Una aproximació a les llars col·laboratives per a persones grans, de Marta Pi Martín, com a millor llibre de ciències socials, i Filosofia política. Una introducció, amb edició de Sergi Morales Gálvez, Elvira Riera Gil, Lluís Pérez Lozano i Marc Sanjaume Calvet, com a millor llibre d’arts i humanitats. 
 
Pel que fa a les revistes, el dimarts 23 de setembre a les 19:00, l’espai La Revisteria de la Setmana del Llibre en Català —un espai de trobada organitzat per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)— acollirà un diàleg al voltant de la secció «Ciutats» de Compàs d’amalgama. Teresa M. Sala i Francesco Ardolino, directors de la revista, conversaran amb Estanislau Roca Blanch, responsable de la secció, i amb Ludmila Fuster, autora de l’article «La ciutat aeroportuària», que es publicarà en el número 12 de la revista.