Seqüenciat per primer cop lʼADN mitocondrial dels primers agricultors del Pròxim Orient

 

Fa vora 12.000 anys, a la regió del Creixent Fèrtil del Pròxim Orient, sʼiniciaven les primeres pràctiques agrícoles i ramaderes. Aquest conjunt de processos, coneguts com a neolític o revolució neolítica, van originar una profunda transformació social, cultural i econòmica en lʼestructura de les poblacions humanes (producció agrícola, sedentarisme, origen de les primeres ciutats i de les societats modernes, etc.).

 

Tal com explica Eva Fernández, primera autora de lʼarticle i doctorada a la UB, «la revolució neolítica es va expandir ràpidament a altres regions, on els nous patrons de subsistència es van imposar al model caçador recol·lector dominant fins llavors». Conèixer la naturalesa del procés de difusió ―és a dir, si era un procés de migració poblacional o dʼassimilació cultural― ha estat el centre dʼun intens debat científic els darrers cinquanta anys, amb múltiples contribucions des de diversos camps de la recerca, com ara lʼarqueologia, lʼantropologia física, la lingüística, i més recentment, la paleogenètica de poblacions humanes.

 

 

La composició genètica de les primeres poblacions neolítiques era fins avui una incògnita científica, tot i els avenços de lʼúltima dècada sobre la genètica de diverses poblacions neolítiques europees. Tal com remarca el catedràtic Daniel Turbón, els resultats que revela lʼestudi de PLOS Genetics «són els primers que es coneixen dels primers agricultors del Pròxim Orient, és a dir, el que es consideraria lʼestoc genètic neolític original». Ara bé, cal recordar que hi ha altres dades publicades dels primers agricultors a Europa, en concret a les regions de Catalunya (treball de Cristina Gamba i col·laboradors, 2012), el País Basc (Hervella i col·laboradors) i Alemanya (Wolfgang Haak i altres, 2010, i Brandt i altres, 2013). «Les conclusions dʼaquests estudis previs ―explica Turbón― es basen en la comparació amb poblacions actuals del Pròxim Orient, ja que la informació genètica de les primeres societats agrícoles era fins ara desconeguda».

 

 

La recerca publicada a PLOS Genetics proporciona un nou marc de referència adequat per interpretar els resultats dʼaltres estudis sobre població neolítica europea, apunten els autors. Segons les conclusions, lʼADN mitocondrial recuperat dʼaquestes poblacions neolítiques presenta afinitats genètiques amb lʼADN dels primers agricultors que van habitar el que avui és Catalunya i Alemanya. Aquest fet suggereix que el procés de difusió del neolític es va produir probablement mitjançant la migració pionera de petits grups poblacionals. A més, les dues rutes de migració ―mediterrània i europea― haurien estat genèticament connectades.

 

«La conclusió més significativa ―destaca Eva Fernández― és que els patrons de similitud genètica entre les poblacions del Creixent Fèrtil i les illes de Xipre i Creta refermen la hipòtesi que les primeres expansions poblacionals que van portar el neolític a Europa haurien tingut lloc per mar, i no per terra a través dʼAnatòlia, tal com sʼhavia argumentat fins ara».

 

 

Altres estudis científics havien aportat indicis dʼuna via alternativa dʼexpansió poblacional del neolític a Europa diferent de la dʼAnatòlia. Segons Turbón, «troballes arqueològiques recents han documentat que el neolític va arribar a Xipre fa prop de 10.600 anys, poc després que lʼagricultura es documentés per primer cop al Pròxim Orient». Els patrons arquitectònics i dʼenterrament de jaciments de Xipre mostren un paral·lelisme amb els que sʼhan trobat a la vall mitjana de lʼÈufrates, «fet que apunta a una colonització directa des dʼaquests territoris», destaca lʼautor. «A més, la interpolació espacial de les dades de radiocarboni de diferents jaciments neolítics del Pròxim Orient i dʼEuropa també suggereix una primera onada expansiva per via marítima a través de Xipre», conclou.

 

Amb la finalitat de reafirmar aquestes conclusions, lʼequip científic té lʼobjectiu dʼestendre lʼanàlisi a un nombre més gran de mostres humanes neolítiques dʼaltres regions del Creixent Fèrtil, així com dʼampliar el nombre de marcadors genètics estudiats en les mostres.