Identifiquen l’estratègia de selecció genètica més eficient per obtenir varietats de blat més productives

Araus considera que els resultats de l’estudi evidencien que seleccionar varietats en condicions ambientals molt severes «no és la millor estratègia de millora genètica, ja que pot limitar-ne el rendiment». I ho exemplifica: «Seleccionar tenint en compte l’eficiència fisiològica en l’ús de l’aigua (entesa com el quocient de fotosíntesi-transpiració) seria negatiu en termes de productivitat».
​​​​​​​

«En canvi —continua el catedràtic de la UB—, el que és bo en condicions òptimes també ho és en condicions no tan òptimes: un candidat d’alt rendiment triat en el millor entorn normalment sobrepassarà en producció les varietats que no han estat seleccionades pel seu rendiment potencial, i això passarà en un ampli ventall de condicions, com per exemple en sequeres moderades o importants».

Les úniques excepcions es donarien en ambients extremament estressants. Però també en aquest cas, Araus defensa l’estratègia esmentada: «Fins i tot en un entorn de canvi climàtic com l’actual, en què cada cop ens trobarem amb situacions més extremes, cal apostar per aquesta estratègia, ja que la productivitat de les varietats desenvolupades en condicions extremes no seria rendible per als agricultors europeus». 

Una estratègia més econòmica i eficaç

L’estudi ha permès als investigadors establir quina seria l’estratègia més adequada per portar a terme aquest procés de selecció genètica. Segons els resultats, les primeres fases —les sis o set primeres generacions— s’haurien de centralitzar en un entorn agronòmic òptim (amb les millors condicions possibles) i s’hauria de seleccionar les varietats tenint en compte el màxim rendiment possible. En les fases següents, les línies avançades amb bona qualitat agronòmica s’haurien d’enviar per a una selecció final a la zona concreta on s’haurien de cultivar —durant un parell de generacions addicionals— per identificar les varietats més adaptades localment.

Aquest enfocament tindria dos grans avantatges. El primer seria econòmic, ja que «reduir el nombre de llocs on seleccionar línies avançades, prioritzant el desenvolupament de cultius ben gestionats en entorns favorables, també reduiria el cost global de la millora varietal a escala mundial», explica Araus. El segon avantatge seria l’eficiència: seleccionar en entorns òptims és més eficient, ja que minimitza els factors que poden confondre el millorador. «Si les condicions són òptimes, s’expressa millor el potencial genètic de la planta. En canvi, en condicions subòptimes (manca d’aigua, sòls poc fèrtils o temperatures variables) hi ha més soroll ambiental, la qual cosa dificulta la identificació dels millors individus», argumenta el catedràtic de la UB.

Trets agronòmics i fisiològics clau

La recerca també ha identificat característiques agronòmiques i fisiològiques associades a un millor rendiment. «Alguns dels caràcters que fan que les plantes funcionin millor, sobretot considerant que l’aigua és el factor que més limita la productivitat, són els que augmenten la capacitat de captar aigua: no es tracta tant que siguin molt eficaces aprofitant l’aigua, sinó que siguin capaces d’utilitzar-ne més que altres varietats», explica Araus.

Això es pot aconseguir, per exemple, «amb arrels capaces d’explorar el sòl en profunditat quan no hi ha aigua o d’aprofitar l’aigua superficial quan plou o si el cultiu és en regadiu», apunta.

Així mateix, és clau l’arquitectura del cultiu: s’ha de permetre que la llum es reparteixi de la forma més homogènia possible entre les capes superiors i inferiors de les plantes. «Per tal que totes les fulles contribueixin a l’aprofitament de la llum, les fulles superiors han de ser al més verticals possible per deixar passar la radiació i que arribi a les parts més basals», detalla l’investigador.

Altres factors determinants serien la producció de més espigues per unitat de superfície, l’augment del nombre de grans i una taxa més alta de fotosíntesi de la capçada per unitat de radiació solar. «Tot això s’aconsegueix amb una arquitectura adequada i amb bones condicions de captació d’aigua que mantinguin els estomes oberts», destaca.

Segons Araus, «no hi ha cap panacea ni característica única», sinó un conjunt de trets que permeten millorar l’eficiència de l’ús de la radiació i de l’aigua.

Finalment, l’estudi també ha analitzat les vies transgèniques per incrementar el rendiment, però «fins ara no han donat resultats significatius». A més, «els resultats d’adaptació a condicions concretes d’estrès com ara la sequera són més aviat modestos», conclou l’investigador.  
​​​​​​​

Article de referència:

del Pozo, Alejandro et al. «Yield potential and stress adaptation are not mutually exclusive: wheat as a case study». Trends in Plant Science, setembre de 2025. DOI: 10.1016/j.tplants.2025.07.012.

​​​​​​​