Els treballadors especialitzats i amb sous baixos, els més vulnerables davant la globalització
NOTA DE PREMSA
- Dues recerques liderades per la UB mostren que l’impacte de la competència xinesa depèn del tipus d’ocupació i que els convenis col·lectius poden agreujar les pèrdues salarials.

Sergi Basco, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.
Notícia
|
Recerca
29/09/2025
La globalització no afecta tots els treballadors per igual. El sector en què es treballa hi té molt a veure, però no és l’únic factor. Ho demostren dues recerques liderades per Sergi Basco, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de Maxime Liégey, de la Universitat d’Estrasburg; Martí Mestieri, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i el Barcelona School of Economics, i Gabriel Smagghue, del Banc de França.

Sergi Basco, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.
Notícia
|
Recerca
29/09/2025
La globalització no afecta tots els treballadors per igual. El sector en què es treballa hi té molt a veure, però no és l’únic factor. Ho demostren dues recerques liderades per Sergi Basco, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de Maxime Liégey, de la Universitat d’Estrasburg; Martí Mestieri, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i el Barcelona School of Economics, i Gabriel Smagghue, del Banc de França.
En el cas francès, els resultats són clars: els més exposats a la competència de les importacions xineses són els professionals amb perfils molt especialitzats, difícils de traslladar a altres àmbits, i que a més treballen en sectors fortament regulats per convenis col·lectius. Aquest patró, per la similitud entre França i Espanya, apunta també al mercat laboral d’aquí. El debat és evident: com mantenir els beneficis del comerç internacional i, alhora, reduir les desigualtats que pot provocar?
Per respondre aquesta pregunta, els investigadors han estudiat les trajectòries de més de 163.000 treballadors del sector privat francès entre 1993 i 2015. La metodologia combina dades administratives i model teòric. El més interessant és que, a diferència d’altres estudis centrats només en sectors, aquest posa l’accent en el tipus concret de feina com a element clau per explicar la vulnerabilitat davant de xocs comercials com ara el China shock, un augment sobtat i intens de la competència internacional derivat de l’increment de les importacions xineses, que afecta negativament els ingressos dels treballadors en determinades ocupacions o sectors.
El primer article, publicat al Journal of International Economics, introdueix fins i tot un índex d’exposició ocupacional que permet mesurar fins a quin punt cada professió queda més o menys afectada per la pressió de les importacions xineses. Els resultats mostren que perfils com el de tècnic o enginyer pateixen un impacte molt més alt que altres ocupacions més transversals, com les administratives. La raó és que, quan la producció baixa, aquests professionals especialitzats tenen més dificultats per traslladar-se a altres àmbits. L’estudi conclou que les pèrdues salarials acumulades per exposició ocupacional són tan grans com les que fins ara s’havien atribuït a diferències entre sectors, cosa que qüestiona visions simplificadores basades només en la formació o el nivell educatiu.
Per respondre aquesta pregunta, els investigadors han estudiat les trajectòries de més de 163.000 treballadors del sector privat francès entre 1993 i 2015. La metodologia combina dades administratives i model teòric. El més interessant és que, a diferència d’altres estudis centrats només en sectors, aquest posa l’accent en el tipus concret de feina com a element clau per explicar la vulnerabilitat davant de xocs comercials com ara el China shock, un augment sobtat i intens de la competència internacional derivat de l’increment de les importacions xineses, que afecta negativament els ingressos dels treballadors en determinades ocupacions o sectors.
El primer article, publicat al Journal of International Economics, introdueix fins i tot un índex d’exposició ocupacional que permet mesurar fins a quin punt cada professió queda més o menys afectada per la pressió de les importacions xineses. Els resultats mostren que perfils com el de tècnic o enginyer pateixen un impacte molt més alt que altres ocupacions més transversals, com les administratives. La raó és que, quan la producció baixa, aquests professionals especialitzats tenen més dificultats per traslladar-se a altres àmbits. L’estudi conclou que les pèrdues salarials acumulades per exposició ocupacional són tan grans com les que fins ara s’havien atribuït a diferències entre sectors, cosa que qüestiona visions simplificadores basades només en la formació o el nivell educatiu.
Dues recerques liderades per la UB mostren que l’impacte de la competència xinesa depèn del tipus d’ocupació i que els convenis col·lectius poden agreujar les pèrdues salarials.
El segon article, publicat a Economics Letters, analitza el paper de la regulació col·lectiva. La recerca constata que, en lloc d’amortir l’impacte, els convenis col·lectius poden intensificar les pèrdues, sobretot entre treballadors amb sous baixos. Els treballadors qualificats veuen que, en sectors molt regulats, els ingressos se’ls redueixen més que en entorns amb menys regulació. En canvi, en el cas d’executius i enginyers, la diferència segons el grau de regulació pràcticament desapareix. Els ajustos es produeixen tant per rebaixa directa del salari com per una reducció de les hores treballades, i és aquest segon mecanisme el que sol tenir més pes. Els autors insisteixen, però, que no es tracta d’una crítica als convenis, sinó d’una evidència empírica que convida a repensar-ne l’eficàcia en el context actual.
Les implicacions van més enllà del cas francès. «El nostre treball és extrapolable a Espanya, que té un mercat laboral molt similar, i també ajuda a entendre què passaria davant mesures com ara els aranzels proposats als Estats Units: una caiguda de les exportacions té efectes molt semblants a un increment de les importacions xineses», explica el professor Basco. Davant d’aquest escenari, l’equip investigador subratlla la necessitat que les polítiques tinguin en compte la diversitat d’ocupacions i el paper real de la regulació. La requalificació professional, la mobilitat entre sectors i l’adaptació dels convenis apareixen com a eines essencials per afrontar amb més equitat els reptes de la globalització.
Aquestes dues publicacions s’inscriuen en una línia de recerca consolidada del professor Sergi Basco, expert en economia internacional i desigualtats, i membre del Barcelona Economic Analysis Team (BEAT). En el marc de la seva tasca docent i investigadora a la UB, Basco ja havia analitzat en treballs anteriors l’impacte del comerç internacional sobre l’habitatge o la productivitat. Les noves recerques refermen el seu compromís amb una economia oberta i socialment més justa.
Les implicacions van més enllà del cas francès. «El nostre treball és extrapolable a Espanya, que té un mercat laboral molt similar, i també ajuda a entendre què passaria davant mesures com ara els aranzels proposats als Estats Units: una caiguda de les exportacions té efectes molt semblants a un increment de les importacions xineses», explica el professor Basco. Davant d’aquest escenari, l’equip investigador subratlla la necessitat que les polítiques tinguin en compte la diversitat d’ocupacions i el paper real de la regulació. La requalificació professional, la mobilitat entre sectors i l’adaptació dels convenis apareixen com a eines essencials per afrontar amb més equitat els reptes de la globalització.
Aquestes dues publicacions s’inscriuen en una línia de recerca consolidada del professor Sergi Basco, expert en economia internacional i desigualtats, i membre del Barcelona Economic Analysis Team (BEAT). En el marc de la seva tasca docent i investigadora a la UB, Basco ja havia analitzat en treballs anteriors l’impacte del comerç internacional sobre l’habitatge o la productivitat. Les noves recerques refermen el seu compromís amb una economia oberta i socialment més justa.
Referències
Els articles complets es poden consultar als enllaços següents:
«The effect of import competition across occupations». Journal of International Economics, gener de 2025. <https://doi.org/10.1016/j.jinteco.2024.104001>.
«Import competition and labor regulation: Worker-level evidence». Economics Letters, agost de 2025. <https://doi.org/10.1016/j.econlet.2025.112421>.
Contacte
Comunicació Institucional
Telèfon
Correu electrònic