El ritme i l’entonació de la parla són fonamentals en l’aprenentatge del llenguatge en nadons
Adquirir la capacitat de la parla és un procés complex que exigeix diferents habilitats neuronals i cognitives des de la primera infància. Per als infants, un dels grans reptes en l’aprenentatge del llenguatge és distingir quines paraules es relacionen entre elles gramaticalment, encara que les sentin seguides una darrere l’altra. Entenem fàcilment que a l’oració «Ella, que mai beu cafè, dorm bé», «ella» és el subjecte del verb «dormir», igual que a l’oració molt més senzilla «Ella dorm bé», encara que a la primera frase aquestes dues paraules estan separades per molts altres mots. Ara bé, com afronta el cervell de l’infant la tasca de trobar regularitats entre les paraules que estan separades en una frase? Com que hi ha infinites paraules possibles que podrien romandre juntes, sembla impossible fer-ne un seguiment de totes.
Adquirir la capacitat de la parla és un procés complex que exigeix diferents habilitats neuronals i cognitives des de la primera infància. Per als infants, un dels grans reptes en l’aprenentatge del llenguatge és distingir quines paraules es relacionen entre elles gramaticalment, encara que les sentin seguides una darrere l’altra. Entenem fàcilment que a l’oració «Ella, que mai beu cafè, dorm bé», «ella» és el subjecte del verb «dormir», igual que a l’oració molt més senzilla «Ella dorm bé», encara que a la primera frase aquestes dues paraules estan separades per molts altres mots. Ara bé, com afronta el cervell de l’infant la tasca de trobar regularitats entre les paraules que estan separades en una frase? Com que hi ha infinites paraules possibles que podrien romandre juntes, sembla impossible fer-ne un seguiment de totes.
Fins ara, es pensava que els bebès no eren capaços de reconèixer aquestes regularitats distanciades en el senyal de la parla fins després del primer any de vida. Ara, un estudi publicat a la revista Science Advances revela que els nadons de nou mesos ja són sensibles a les regularitats gramaticals no adjacents que contenen els components del llenguatge. Les conclusions també destaquen la importància de la prosòdia —el ritme, l’accent melòdic, l’entonació, les pauses, etc.— que faciliten l'aprenentatge del llenguatge en els nadons.
Lideren el treball els professors Ruth de Diego Balaguer i Ferran Pons, de la Facultat de Psicologia i de l'Institut de Neurociències de la UB (UBneuro). També hi participen les investigadores Anna Martínez Álvarez i Judit Gervain, de la Universitat de Pàdua (Itàlia).
Prosòdia i aprenentatge del llenguatge en nadons
La prosòdia, coneguda també com la música de la parla, té un paper fonamental en la funció comunicativa entre les persones i en la comprensió del llenguatge. Segons el nou estudi, quan la prosòdia està present en l’acció de la parla, millora la capacitat dels nadons per identificar regularitats gramaticals separades, i això es reflecteix tant en l'activitat cerebral dels nadons com en el seu comportament.
En el marc del treball, els autors van avaluar la sensibilitat dels nadons de nou mesos a regularitats gramaticals no adjacents —amb prosòdia o sense— mitjançant la inclusió d’un to elevat a les síl·labes que contenien aquests components del llenguatge. «Les dependències en l’estructura de la parla es van crear mitjançant seqüències trisil·làbiques que s’incorporaven a una estructura reglada, en contraposició amb una altra seqüència en què les síl·labes s’organitzen de manera aleatòria», explica la professora Ruth de Diego, investigadora ICREA i membre del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
L’equip va aplicar la tècnica d'espectroscòpia d'infraroig proper (NIRS) per estudiar la resposta neuronal dels nadons d’una manera no invasiva. Amb aquesta metodologia, capaç de detectar les diferències en els canvis de consum d’oxigen en el flux sanguini a través de la llum infraroja, és possible identificar quines regions del cervell responen a les diferents condicions.
Les capacitats dels infants per discriminar el llenguatge
Quan es va exposar els nadons a una parla plana (sense to), no es van detectar signes de comportament relacionat amb l'aprenentatge, tot i que el seu cervell encara era capaç de detectar-los. «Ara bé, quan la parla contenia senyals de to que destacaven aquestes regularitats, es van observar tant respostes neuronals com mesures de comportament, fet que indica que els nadons podien millorar el seu aprenentatge en aquest nou context», detalla el professor Ferran Pons.
Els nadons tenen mecanismes d'aprenentatge potents que els permeten aprendre el llenguatge de manera eficient fins i tot abans del primer any de vida, apunten els autors. Així, els nadons de nou mesos ja poden ser sensibles a regularitats gramaticals no adjacents, però assolir un aprenentatge robust i fiable en aquesta franja d’edat només és possible quan hi ha regularitat estadística i prosòdica en la parla, uns elements que ajuden el cervell infantil a detectar els blocs gramaticals que formen una dependència no adjacent.
«Aquestes troballes aporten llum sobre la comprensió del paper de la prosòdia en l’adquisició del llenguatge i proporcionen evidència de l’impacte crucial dels canvis de to subtil en el processament de la informació estadística en la primera infància», conclouen els investigadors Ruth de Diego i Ferran Pons.
Article de referència:
Martínez-Álvarez, A.; Gervain, J.; Koulaguina, E.; Pons, F.; Diego-Balaguer, R. «Prosodic cues enhance infants’ sensitivity to nonadjacent regularities». Science Advances, abril de 2023. Doi: 10.1126/sciadv.ade4083
Galeria multimèdia
Els investigadors Ferran Pons, Anna Martínez Álvarez i Ruth de Diego Balaguer.
