Diferències entre homes i dones en els efectes del risc genètic de l’esquizofrènia
Segons la visió dimensional dels trastorns mentals, la psicosi s’expressa en un continu que va des de trets i experiències subclíniques lleus presents en la població general (esquizotípia) fins a símptomes clínics en pacients diagnosticats de la malaltia. Nombrosos estudis han explorat el vincle genètic entre l’esquizofrènia i les seves expressions subclíniques, però els resultats han estat inconsistents.
Segons la visió dimensional dels trastorns mentals, la psicosi s’expressa en un continu que va des de trets i experiències subclíniques lleus presents en la població general (esquizotípia) fins a símptomes clínics en pacients diagnosticats de la malaltia. Nombrosos estudis han explorat el vincle genètic entre l’esquizofrènia i les seves expressions subclíniques, però els resultats han estat inconsistents.
Un treball publicat a la revista Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry ha abordat aquesta qüestió i ha analitzat també el paper del sexe en la relació entre la genètica i les expressions subclíniques de l’esquizofrènia, en una mostra de gairebé 1.200 alumnes de la universitat. Les investigadores Araceli Rosa, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, i Neus Vidal-Barrantes, de la Facultat de Psicologia de la UAB, ambdues membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM, per les sigles en castellà) lideren l’equip de recerca col·laboratiu i interdisciplinari que ha dut a terme l’estudi.
L’estudi no va trobar una associació clara entre la càrrega genètica relacionada amb l’esquizofrènia, estimada a través de puntuacions de risc poligènic —una mesura del risc individual per desenvolupar la malaltia, que és causada per la presència de múltiples variants genètiques de risc relacionades amb l’esquizofrènia—, i els trets subclínics. No obstant això, en analitzar les diferències entre sexes es va observar que, en els homes, el risc genètic d’esquizofrènia s’associa específicament amb la dimensió positiva de l’esquizotípia, que inclou, per exemple, tenir creences estranyes i experiències perceptives inusuals. Aquest patró no es va observar en les dones, fet que suggereix que l’expressió subclínica del risc genètic podria diferir segons el sexe.
Importància de considerar les diferències de sexe
Els resultats, que formen part de la tesi doctoral de Patricia Mas Bermejo (UB-IBUB), destaquen la necessitat de considerar les diferències de sexe en futurs estudis genètics i clínics. Tal com indiquen les autores, «l’associació específica observada en homes podria estar relacionada amb diferències en factors no genètics, com l’entorn, que modularia l’expressió del risc genètic. A més, aquestes diferències reflecteixen patrons observats en pacients amb esquizofrènia, en què els homes tendeixen a presentar símptomes clínics diferents dels de les dones, un pitjor funcionament premòrbid i un inici més precoç de la malaltia».
Tot i que no es va trobar una evidència concloent d’una forta base genètica compartida entre l’esquizofrènia i els seus fenotips subclínics, aquest estudi planteja noves preguntes i direccions per investigar com les variants genètiques i els factors ambientals interactuen de manera diferenciada segons el sexe.
Un pas endavant en la investigació de l’esquizofrènia
Aquesta recerca no només amplia la comprensió sobre el continu de la psicosi, sinó que també posa en relleu la importància d’abordar l’impacte del sexe en la investigació genètica. Explorar les especificitats del sexe en el rerefons genètic compartit entre l’esquizofrènia i els seus fenotips subclínics «ha de ser una prioritat en aquest camp», conclouen les autores. La recerca representa un exemple del paper clau de la investigació interdisciplinària per desxifrar els complexos mecanismes subjacents als trastorns psiquiàtrics i obre la porta a enfocaments més personalitzats per comprendre’ls i tractar-los.
En l’estudi hi han participat les investigadores Patricia Mas Bermejo i Araceli Rosa, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IBUB; Neus Vidal-Barrantes, Pilar Torrecilla i Valeria Lavín, del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB, amb la participació de l’IBUB i el CIBERSAM, i la col·laboració de l’investigador Sergi Papiol, de l’Institut de Fenòmica i Genòmica Psiquiàtrica (IPPG) i l’Institut de Psiquiatria Max Planck (Múnic, Alemanya), i del professor Thomas R. Kwapil, de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign, als Estats Units. La recerca forma part del projecte Barcelona Longitudinal Investigation of Sensitivity and Schizotypy (BLISS-2; ref. PID2020-119211RB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat i dirigit per la professora Neus Vidal-Barrantes (UAB).
Article de referència
Mas Bermejo, Patricia; Papiol, Sergi et al. «Sex-specific association between schizophrenia polygenic risk and subclinical schizophrenia-related traits». Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry, octubre de 2024. DOI: 10.1016/j.pnpbp.2024.111161