Quan la Mediterrània era una immensa salina

Va dessecar-se completament la Mediterrània fa sis milions dʼanys? Quins fenòmens tectònics explicarien aquest episodi geològic? Què en sabem, fins ara, de la gran crisi salina al Mare Nostrum? «La gran salina Mediterránea de la crisis Mesiniense. ¿Se desecó el Mediterráneo durante el Mesiniense?» és el títol de la conferència que inaugurarà el curs acadèmic 2013-2014 de la Facultat de Geologia, adscrita al campus dʼexcel·lència internacional BKC. Lʼacte, que tindrà lloc a lʼAula Magna de la Facultat dimecres vinent, 30 dʼoctubre, a les 12 hores, estarà presidit pel degà, el Dr. Lluís Cabrera, i la conferència serà a càrrec del geòleg Daniel Garcia Castellanos, investigador de lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), autor de diferents estudis sobre els mecanismes que van dur al canvi mediambiental més important documentat a la Mediterrània.

Va dessecar-se completament la Mediterrània fa sis milions dʼanys? Quins fenòmens tectònics explicarien aquest episodi geològic? Què en sabem, fins ara, de la gran crisi salina al Mare Nostrum? «La gran salina Mediterránea de la crisis Mesiniense. ¿Se desecó el Mediterráneo durante el Mesiniense?» és el títol de la conferència que inaugurarà el curs acadèmic 2013-2014 de la Facultat de Geologia, adscrita al campus dʼexcel·lència internacional BKC. Lʼacte, que tindrà lloc a lʼAula Magna de la Facultat dimecres vinent, 30 dʼoctubre, a les 12 hores, estarà presidit pel degà, el Dr. Lluís Cabrera, i la conferència serà a càrrec del geòleg Daniel Garcia Castellanos, investigador de lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), autor de diferents estudis sobre els mecanismes que van dur al canvi mediambiental més important documentat a la Mediterrània.
La història geològica de la Mediterrània està plena de capítols de gran interès per a la recerca en ciències de la terra. Fa vora sis milions dʼanys, els moviments tectònics de convergència entre Europa i Àfrica tancaven el passadís de connexió entre les conques marines de la Mediterrània i lʼAtlàntic. Quan lʼentrada dʼaigües atlàntiques es va bloquejar, la Mediterrània ―amb una configuració similar a lʼactual― va esdevenir una immensa salina. Ara com ara, aquest és el principal argument científic per explicar la gran crisi salina del Messinià i la posterior reconnexió del flux entre lʼAtlàntic i la Mediterrània en el Pliocè.
La petjada geològica dʼaquest capítol fascinant de la història de la Mediterrània es pot trobar a bona part del litoral mediterrani: una formació salina ―sobretot guix cristal·lí― de centenars de metres dʼespessor de fa prop de sis milions dʼanys, i, a les conques mediterrànies més profundes, alguns dipòsits equivalents ―amb més de dos quilòmetres dʼespessor― que també contenen halita. Tots aquests dipòsits són coneguts i explotats comercialment des de lʼantiguitat però encara no hi ha consens científic sobre els mecanismes que van convertir la Mediterrània en un territori salí i dessecat. El mar es va dessecar totalment? Van arribar a aflorar les grans fondalades marines? Quines són les evidències científiques de la gran crisi salina? Com es va inundar després la Mediterrània?
Durant la conferència, Daniel Garcia Castellanos revisarà lʼestat de coneixements actuals de la crisi salina del Messinià, amb un èmfasi especial en els resultats més recents de models numèrics que quantifiquen el paper de lʼerosió i dels moviments tectònics verticals en aquests espectaculars episodis geològics.
Enllaços dʼinterès: