La UB impulsa nous projectes que potencien la cooperació i la sostenibilitat en el territori pirenaic
La geotèrmia en zones rurals de muntanya, la lluita contra la leishmaniosi, l’evolució del permafrost al Pirineu i l’impacte del mar en la salut i el benestar són les temàtiques dels quatre projectes vinculats a la Universitat de Barcelona que han estat finançats en la segona convocatòria del programa POCTEFA 2021-2027. En aquesta edició, s’han aprovat un total de 68 nous projectes de cooperació transfronterera entre França, Espanya i Andorra que impulsaran la innovació, la sostenibilitat i la cohesió social per un futur més equilibrat, verd i inclusiu a banda i banda dels Pirineus.
La geotèrmia en zones rurals de muntanya, la lluita contra la leishmaniosi, l’evolució del permafrost al Pirineu i l’impacte del mar en la salut i el benestar són les temàtiques dels quatre projectes vinculats a la Universitat de Barcelona que han estat finançats en la segona convocatòria del programa POCTEFA 2021-2027. En aquesta edició, s’han aprovat un total de 68 nous projectes de cooperació transfronterera entre França, Espanya i Andorra que impulsaran la innovació, la sostenibilitat i la cohesió social per un futur més equilibrat, verd i inclusiu a banda i banda dels Pirineus.
Geotèrmia i energies renovables
Explorar el potencial de la geotèrmia com a font d’energia renovable en zones de muntanya del Pirineu és l’objectiu del projecte PIROS, dirigit per la professora Irene Cantarero, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra. També hi participen l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Andorra Recerca i Innovació, el Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS) i la Universitat de París-Saclay (França).
PIROS vol consolidar el coneixement i el potencial de la geotèrmia com a recurs natural del territori per impulsar-ne l’ús generalitzat i contribuir així a la sobirania energètica i a la mitigació del canvi climàtic al Pirineu. Aquesta iniciativa avaluarà el potencial geotèrmic associat als sistemes d’aigües termals presents al territori per determinar els possibles usos d’aquest recurs segons el lloc (generació d’electricitat, de calor o altres usos directes) i el seu impacte socioeconòmic en el desenvolupament sostenible d’aquestes zones. Combinarà estudis geològics, geofísics i hidrogeològics amb l’anàlisi de factors socioeconòmics, i reforçarà la cooperació científica i tècnica entre Espanya, Andorra i França per impulsar un canvi en la percepció i l’ús de la geotèrmia. Establirà, així, les bases científiques i tècniques per integrar la geotèrmia en les polítiques energètiques locals amb una perspectiva d’explotació sostenible.
El projecte té un pressupost total d’1.493.733,14 euros (cofinançament inclòs) i s’emmarca en la prioritat 1 de la convocatòria, que es defineix per crear un espai comú de coneixement i innovació.
El mar guareix
El projecte SEAHEALS emergeix del concepte de salut blava com a nova perspectiva i integra la salut i el benestar amb l’entorn marí. Està dirigit pel catedràtic David Gallardo, director del Grup de Recerca Individual Differences Lab (IDLab), de la Facultat de Psicologia, i de l’Institut de Neurociències (UBneuro), i Jordi Renom, professor titular del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa de la Facultat de Psicologia de la UB. Hi col·laboren també la Unió Sanitària i Social per a l’Acompanyament i la Prevenció (USSAP) i l’associació SomMar. La iniciativa vol crear una xarxa transpirinenca de salut blava per estudiar i validar científicament els beneficis psicològics i fisiològics de les activitats marines, i difondre’ls mitjançant una plataforma digital que doni visibilitat a aquesta plataforma territorial. Aplicant estratègies innovadores, SEAHEALS beneficiarà la ciutadania en general, i millorarà la qualitat de vida de les persones amb alguna malaltia física o mental.
El projecte, que també segueix la prioritat 1 de la convocatòria, permetrà compartir metodologies i sumar sinergies entre equips i reforçar la connexió entre ciència, salut pública, sostenibilitat i cohesió a les zones costaneres, en un context que impulsarà la conservació del medi marí com a font de salut i donarà valor al turisme sostenible vinculat al benestar. En paral·lel, contribuirà al desenvolupament de l’Àrea Funcional Litoral Est entre Catalunya i la Costa Vermella, amb la participació d’agents científics, sanitaris i socials.
Aquesta iniciativa que situa l’element blau com a línia poc explorada té un pressupost global d’1.060.643,05 euros (cofinançament inclòs).
Permafrost en un entorn canviant
Avui encara se sap molt poc del permafrost —el sòl permanentment congelat en entorns freds: polars o de muntanya— al Pirineu, la cadena muntanyosa més elevada del sud d’Europa. I encara se sap molt menys de la seva dinàmica recent i com pot respondre a l’augment tèrmic projectat en el futur. El projecte PERMAPYRENEES-2 analitzarà la distribució actual del permafrost al Pirineu, en monitoritzarà l’evolució i n’avaluarà la resposta en el context climàtic actual, marcat per l’augment de les temperatures. Aquesta iniciativa és la continuació del projecte en actiu PERMAPYRENEES, té un pressupost total d’1.764.287,71 euros (cofinançament inclòs) i està en línia amb la prioritat 2 de la convocatòria, adreçada a protegir i consolidar els valors ecològics.
Lidera el projecte el professor Marc Oliva, del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història i investigador ICREA Acadèmia. PERMAPYRENEES-2 pretén proporcionar un millor coneixement del territori i la gestió dels riscos naturals associats a l’escalfament global en els cims més elevats del Pirineu, en particular la degradació del permafrost, que comporta inestabilitat de vessants, esllavissades, despreniments de roques, etc. Els darrers anys ha afectat rutes de muntanya molt freqüentades, així com algunes infraestructures.
Lluitant contra la leishmaniosi
La leishmaniosi és una malaltia tropical desatesa, present en diverses zones de les Amèriques, Àsia i la Mediterrània, amb una incidència creixent a Espanya i França a causa de factors ambientals i socioeconòmics. Els tractaments actuals són escassos i presenten problemes de toxicitat i resistència, fet que posa de manifest la necessitat de disposar de nous fàrmacs i sistemes d’administració. En aquest context, la UB és una de les entitats que participen en el projecte RudraLeT-Nano, una iniciativa liderada pel Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS, França) per identificar i analitzar els factors ambientals, socioeconòmics i de salut pública que impulsen la leishmaniosi a les regions transfrontereres entre Espanya i França.
L’investigador principal a la UB és el professor Patrick Gámez, del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química. RudraLeT-Nano també impulsarà el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques innovadores contra la leishmanionsi mitjançant els recursos de la química mèdica (disseny i síntesi de nous candidats a fàrmac), la biologia (recerca dels mecanismes d’acció i estudis genètics i in vivo per avaluar-ne l’eficàcia i la seguretat) i la nanomedicina (creació de sistemes nanoestructurats biocompatibles per millorar l’estabilitat del fàrmac, la seva selectivitat i els resultats clínics en els pacients).
El projecte, que segueix la prioritat 1 de la convocatòria, té un pressupost total de 961.794,79 euros (cofinançament inclòs).