Descobert el primer dipòsit d’ambre del mesozoic amb insectes preservats a l’Amèrica del Sud
NOTA DE PREMSA
Un equip científic ha descobert el primer dipòsit d’ambre del mesozoic amb insectes preservats de tota l’Amèrica del Sud a la província de Napo (Equador). La descoberta, publicada a la revista Communications Earth & Environment, revela que fa 112 milions d’anys hi havia un bosc tropical humit amb falgueres, cicadals i plantes angiospermes, i descriu un escenari únic per conèixer la rica biodiversitat i els ecosistemes cretacis a l’hemisferi sud, poc estudiats fins ara en el registre de l’ambre fòssil.
Un equip científic ha descobert el primer dipòsit d’ambre del mesozoic amb insectes preservats de tota l’Amèrica del Sud a la província de Napo (Equador). La descoberta, publicada a la revista Communications Earth & Environment, revela que fa 112 milions d’anys hi havia un bosc tropical humit amb falgueres, cicadals i plantes angiospermes, i descriu un escenari únic per conèixer la rica biodiversitat i els ecosistemes cretacis a l’hemisferi sud, poc estudiats fins ara en el registre de l’ambre fòssil.
«Aquest és el dipòsit d’ambre mesozoic més gran de l’Amèrica del Sud i un dels més rics de Gondwana amb bioinclusions. Forma part d’un dipòsit recentment descobert a la formació Hollín —uns nivells de roques sedimentàries detrítiques de la Conca d’Orient, a l’Equador—, està datat en el període Albià del cretaci inferior i presenta restes d’artròpodes terrestres ben preservats (insectes i restes de teranyina)», detalla el catedràtic Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i primer autor de l’article.
L’ambre prové d’un entorn fluvial-lacustre al jaciment de la pedrera Genoveva (a la regió de Tena, a la zona amazònica). Els arbres productors de resina probablement eren coníferes araucariàcies, segons les anàlisis geoquímiques i palinològiques. «Tot indica que l’antic ecosistema era boscós, humit i divers, i presenta l’associació més antiga de fulles d’angiospermes coneguda al nord-oest de Sud-amèrica», detalla Delclòs, membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.
El treball perfila un nou marc de referència per conèixer els ecosistemes equatorials durant el cretaci i les relacions biogeogràfiques dels seus components quan els continents moderns van separar-se del supercontinent Gondwana.
També han participat en la recerca equips de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC), l’Institut Smithsonià de Recerques Tropicals (Panamà), la Universitat de Rosario (Colòmbia), l’Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) i el Museu Senckenberg d’Història Natural (Frankfurt, Alemanya), entre altres institucions.
Un bosc dens i humit amb arbres productors de resina
En l’estudi s’han analitzat 60 mostres d’ambre que han permès identificar 21 bioinclusions, amb representants de cinc ordres d’insectes, incloent-hi dípters (mosques), coleòpters (escarabats) i himenòpters (formigues i vespes), juntament amb un fragment de teranyina. No s’han trobat restes vegetals dins de l’ambre, però s’ha identificat una àmplia varietat de fòssils de plantes a les mostres de roca, incloent-hi espores, pol·len i fulles.
L’equip ha analitzat mostres d’ambre i de la roca circumdant de la pedrera Genoveva a l’Equador i ha identificat dos tipus diferents d’ambre: un de format sota terra al voltant de les arrels de les plantes productores de resina (sense inclusions) i un altre que es va formar quan la resina va quedar exposada a l’aire (amb inclusions).
«Aquest ambre és químicament madur i està alterat per l’exposició al petroli, ja que la formació Hollín és una roca mare de petroli, i actualment s’explota comercialment», indica César Menor Salván, professor de la Universitat d’Alcalá de Henares.
«S’hi han trobat sobretot dípters quironòmids i ceratopogònids, així com col·lèmbols, coleòpters, himenòpters, tricòpters, hemípters i un fragment de teranyina. Els insectes apunten a la presència de cossos d’aigua dolça i a un bosc tropical humit en què destaca la presència de famílies rares, com ara les vespes †Stigmaphronidae», apunta Enrique Peñalver, investigador de l’IGME a València.
Carlos Jaramillo, de l’Institut Smithsonià, explica que «el pol·len i els macrofòssils identificats a les roques que contenien l’ambre revelen un bosc amb pteridòfits (falgueres i afins), coníferes araucariàcies i queirolepidiàcies, cicadals i angiospermes primerenques», i afegeix que «també s’han detectat fongs epifítics sobre les fulles fòssils i fongs resinícoles».
Aquestes característiques contrasten amb les condicions àrides observades en altres jaciments sud-americans de la mateixa edat, com ara la formació Crato, al marge oriental de Sud-amèrica. En aquest cas, no s’hi ha trobat cap evidència d’incendis, a diferència de molts jaciments d’ambre coetanis de l’hemisferi nord, probablement per l’elevada humitat ambiental.
Els experts subratllen que el descobriment d’aquest jaciment d’ambre és de gran rellevància científica per a futurs estudis d’aquest període. «Futures excavacions podrien ajudar a connectar la biodiversitat sud-americana amb altres regions de Gondwana, com ara l’Antàrtida, Austràlia i Sud-àfrica, on també s’ha trobat ambre cretaci», conclou Mónica Solórzano Kraemer, del Museu Senkenberg.
Article de referència:
Delclòs, Xavier et al. «Cretaceous amber of Ecuador unveils new insights into South America’s Gondwanan forests». Communications Earth & Environment, setembre de 2025. DOI: 10.1038/s43247-025-02625-2.
Galeria multimèdia
D'esquerra a dreta, els experts Enrique Peñalver (IGME-CSIC) i Xavier Delclòs (UB) al nivell G3 de la pedrera Genoveva.
L’equip ha analitzat mostres d’ambre i de la roca circumdant de la pedrera Genoveva a l’Equador.
El catedràtic Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i primer autor de l’article.
Els experts Mónica Morayma Solórzano-Kraemer (Museu Senckenberg d’Història Natural de Frankfurt, Alemanya), Edwin Cadena (Universitat de Rosario, Colòmbia), Xavier Delclòs (Universitat de Barcelona) i Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME-CSIC).
Flickr
Descobert el primer dipòsit d’ambre del mesozoic amb insectes preservats a l’Amèrica del Sud
Biodiversitat i ecosistemes cretacis a l’hemisferi sud
Contacte
Comunicació Institucional