Edicions UB obté tres guardons en els premis Joan Lluís Vives de la Xarxa Vives d’Universitats

La Universitat de Barcelona ha acollit avui, dijous 17 de juliol, l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2025 de la Xarxa Vives d’Universitats a l’escriptor i lingüista Albert Jané i Riera i a la bioquímica Fàtima Bosch i Tubert, així com l’entrega dels VII premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària, en què Edicions UB s’ha endut tres guardons. L’acte, que ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, l’ha presidit el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat, Joan Guàrdia —que també ha recollit els reconeixements aconseguits per Edicions UB—, i ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila.

La Universitat de Barcelona ha acollit avui, dijous 17 de juliol, l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2025 de la Xarxa Vives d’Universitats a l’escriptor i lingüista Albert Jané i Riera i a la bioquímica Fàtima Bosch i Tubert, així com l’entrega dels VII premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària, en què Edicions UB s’ha endut tres guardons. L’acte, que ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, l’ha presidit el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat, Joan Guàrdia —que també ha recollit els reconeixements aconseguits per Edicions UB—, i ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila.
L’obra de la col·lecció de divulgació científica Catàlisi de la UB titulada Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre de radiació electromagnètica, de Pere Serra Coromina, s’ha endut el premi al millor llibre de ciència i tecnologia. Narra la descoberta de l’espectre electromagnètic, la realitat intangible que s’estén des de les ones de ràdio fins als raigs gamma i de la qual només veiem una ínfima part, la llum visible.
Cuidar-se en comunitat. Una aproximació a les llars col·laboratives per a persones grans, de Marta Pi Martín, ha estat designat el millor llibre de ciències socials. Es tracta d’una monografia pionera que aprofundeix en un nou paradigma de convivència que ha viscut una expansió considerable tant en l’àmbit europeu com en l’estatal: el cohabitatge sènior.
Finalment, Filosofia política. Una introducció, de Sergi Morales Gálvez, Elvira Riera Gil, Lluís Pérez Lozano i Marc Sanjaume Calvet (ed.), s’ha endut el premi al millor llibre d’arts i humanitats. L’obra reflexiona sobre la diversitat de respostes possibles a preguntes com ara què caracteritza el bon govern i com es pot assolir, o quins sistemes polítics es poden considerar justos.
Els premis Joan Lluís Vives tenen com a objectiu donar a conèixer el paper de l’edició universitària en la transferència del coneixement en català, i el valor i la qualitat de la tasca que desenvolupen les editorials universitàries de la Xarxa Vives.
Durant l’acte també s’ha homenatjat dues figures cabdals per a la llengua, la recerca i el progrés social: Albert Jané i Fàtima Bosch.
Albert Jané acumula dècades de dedicació a la llengua catalana des de diversos àmbits, especialment en la lingüística i la traducció. Durant l’acte s’ha recordat amb estima la seva etapa al capdavant de la revista Cavall Fort, des d’on va contribuir a fer créixer diverses generacions de lectors en català. L’escriptor, que no ha pogut recollir el guardó per raons de salut, ha agraït el premi a través d’un vídeo.
Fàtima Bosch, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica des que es va crear el 2003, ha estat reconeguda com una de les investigadores més influents en teràpia gènica a escala mundial, especialment en l’estudi i el tractament de la diabetis. Bosch s’ha declarat profundament agraïda per aquest reconeixement, que ha volgut compartir amb totes les persones i equips que l’han acompanyat en la seva trajectòria investigadora.
Joan Guàrdia ha tancat l’acte reivindicant les universitats «com a agents de canvi en la dimensió més simbòlica»: «Continuem sent un punt de referència ineludible. La ciència és la resposta als dubtes i incerteses. La llum i el coneixement que generem fan front a la foscor que alguns ens volen imposar».
Galeria multimèdia

Un moment de l'acte.
