Edicions UB recull tres guardons als Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària
Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, ha guanyat el premi al millor llibre d’arts i humanitats. Aquesta genealogia, de què s’acaba de publicar la tercera edició, omple un buit en la història del pensament, atès que situa les dones filòsofes i pensadores al centre del debat, en reconeix les aportacions i en normalitza la presència en la transmissió del coneixement. Amb l’objectiu de reivindicar la vigència del seu llegat, ofereix una síntesi equilibrada de la biografia i l’obra de Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva.
Quant al premi al millor llibre de ciències socials, el guardonat ha estat El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas, coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Fruit d’anys de recerca, reflexió i escriptura, aquesta obra magna d’història contemporània ressegueix i analitza els episodis que han format l’escenari internacional des de la segona meitat del segle xx fins a l’actualitat i ofereix, les dades i explicacions necessàries per comprendre el passat immediat a fi de no repetir-ne col·lectivament els errors. El reconeixement coincideix amb la publicació de la segona edició.
Pel que fa al millor llibre de ciència i tecnologia, en aquest cas ex aequo, ha estat per a Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, de Jordi Casanova i Roca. L’obra aborda una qüestió d’actualitat candent —la relació entre el sexe i el gènere— des de la perspectiva biològica. L’autor defensa que cal desmuntar l’argument d’un model social imposat per la biologia, però sense negar la realitat biològica, sinó que cal ser-ne plenament conscients: és important conèixer les característiques biològiques i saber com operen per poder superar els condicionants que ens imposen. La segona edició ja és a les llibreries.
Les altres obres guardonades han estat Librorvm Fragmenta. Incunables i manuscrits reutilitzats en la Biblioteca Històrica, de Francisco M. Gimeno Blay, Susana Gonzàlez Martínez i Mónica Pintado Antúnez, com a millor edició (Publicacions de la Universitat de València); Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut, d’Isabel Rosich Martí, com a millor llibre de ciència i tecnologia ex aequo (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), i Desterrats per ordre de Carles III, de Francesc J. Monjo i Dalmau, com a millor coedició interxarxa (Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de la Universitat d’Alacant).
Els membres del jurat d’aquesta sisena convocatòria han estat Oriol Amat i Salas, vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats; Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista i escriptora; Caterina Mercè Picornell Belenguer, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i Miquel Àngel Pradilla Cardona, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.