Edicions UB recull tres guardons als Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària

D'esquerra a dreta, José Antonio Moreno Villanueva (Comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), el rector, Joan Guàrdia i Antoni Segura i Mas, catedràtic d'història contemporània de la UB.
D'esquerra a dreta, José Antonio Moreno Villanueva (Comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), el rector, Joan Guàrdia i Antoni Segura i Mas, catedràtic d'història contemporània de la UB.
Notícia | Cultura
(10/07/2024)
Els Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària reconeixen les obres publicades en català per l’interès, la rellevància i l’oportunitat en la transmissió del coneixement, així com per la qualitat de l’edició i l’impacte en mitjans de comunicació i publicacions especialitzades. El rector, Joan Guàrdia, ha recollit els guardons que s’han lliurat aquest dimecres, 10 de juliol, a la Universitat Politècnica de Catalunya, coincidint amb l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats.
D'esquerra a dreta, José Antonio Moreno Villanueva (Comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), el rector, Joan Guàrdia i Antoni Segura i Mas, catedràtic d'història contemporània de la UB.
D'esquerra a dreta, José Antonio Moreno Villanueva (Comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), el rector, Joan Guàrdia i Antoni Segura i Mas, catedràtic d'història contemporània de la UB.
Notícia | Cultura
10/07/2024
Els Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària reconeixen les obres publicades en català per l’interès, la rellevància i l’oportunitat en la transmissió del coneixement, així com per la qualitat de l’edició i l’impacte en mitjans de comunicació i publicacions especialitzades. El rector, Joan Guàrdia, ha recollit els guardons que s’han lliurat aquest dimecres, 10 de juliol, a la Universitat Politècnica de Catalunya, coincidint amb l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats.

Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, ha guanyat el premi al millor llibre d’arts i humanitats. Aquesta genealogia, de què s’acaba de publicar la tercera edició, omple un buit en la història del pensament, atès que situa les dones filòsofes i pensadores al centre del debat, en reconeix les aportacions i en normalitza la presència en la transmissió del coneixement. Amb l’objectiu de reivindicar la vigència del seu llegat, ofereix una síntesi equilibrada de la biografia i l’obra de Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva.

Quant al premi al millor llibre de ciències socials, el guardonat ha estat El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas, coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Fruit d’anys de recerca, reflexió i escriptura, aquesta obra magna d’història contemporània ressegueix i analitza els episodis que han format l’escenari internacional des de la segona meitat del segle xx fins a l’actualitat i ofereix,  les dades i explicacions necessàries per comprendre el passat immediat a fi de no repetir-ne col·lectivament els errors. El reconeixement coincideix amb la publicació de la segona edició.

Pel que fa al millor llibre de ciència i tecnologia, en aquest cas ex aequo, ha estat per a Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, de Jordi Casanova i Roca. L’obra aborda una qüestió d’actualitat candent —la relació entre el sexe i el gènere— des de la perspectiva biològica. L’autor defensa que cal desmuntar l’argument d’un model social imposat per la biologia, però sense negar la realitat biològica, sinó que cal ser-ne plenament conscients: és important conèixer les característiques biològiques i saber com operen per poder superar els condicionants que ens imposen. La segona edició ja és a les llibreries.

En aquesta edició dels premis, que convoca la Xarxa Vives d’Universitats, s’han reconegut obres d’Edicions de la Universitat de Barcelona en tres de les cinc categories convocades: millor llibre d’arts i humanitats, millor llibre de ciències socials, i millor llibre de ciència i tecnologia.

Les altres obres guardonades han estat Librorvm Fragmenta. Incunables i manuscrits reutilitzats en la Biblioteca Històrica, de Francisco M. Gimeno Blay, Susana Gonzàlez Martínez i Mónica Pintado Antúnez, com a millor edició (Publicacions de la Universitat de València); Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut, d’Isabel Rosich Martí, com a millor llibre de ciència i tecnologia ex aequo (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), i Desterrats per ordre de Carles III, de Francesc J. Monjo i Dalmau, com a millor coedició interxarxa (Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de la Universitat d’Alacant).

Els membres del jurat d’aquesta sisena convocatòria han estat Oriol Amat i Salas, vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats; Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista i escriptora; Caterina Mercè Picornell Belenguer, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i Miquel Àngel Pradilla Cardona, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.


Galeria multimèdia

El rector, Joan Guàrdia i el professor Jordi Casanova i Roca.

Núria Sara Miras Boronat, premi al millor llibre d’arts i humanitats.

Imatge dels llibre guanyadors.