Premi José Manuel Blecua. Què cal fer per atreure talent?
Si Catalunya vol atreure talent dʼaltres països ha de reforçar la seva presència en xarxes internacionals de cooperació tecnològica; fer créixer la massa crítica de talent que ja existeix al territori i minimitzar la fuga de cervells, i oferir unes condicions laborals i econòmiques dʼacord amb els estàndards europeus. Això és el que es desprèn de lʼestudi guanyador de lʼedició 2015 del Premi José Manuel Blecua, en el qual sʼanalitza la mobilitat geogràfica de científics i enginyers a Europa a partir de les dades dʼinventors de què disposa lʼOficina Europea de Patents. La recerca, publicada a la revista Journal of Regional Science amb el títol «What attracts knowledge workers? The role of space and social networks», arriba a conclusions com ara que la distància geogràfica entre lʼorigen i la destinació de lʼinvestigador té un paper cabdal (igual que succeeix en el cas de treballadors menys qualificats), que les oportunitats laborals i les consideracions econòmiques tenen més importància que lʼoferta dʼoci, i que les xarxes de col·laboració internacional són clau a lʼhora dʼexplicar la mobilitat de talent.
Si Catalunya vol atreure talent dʼaltres països ha de reforçar la seva presència en xarxes internacionals de cooperació tecnològica; fer créixer la massa crítica de talent que ja existeix al territori i minimitzar la fuga de cervells, i oferir unes condicions laborals i econòmiques dʼacord amb els estàndards europeus. Això és el que es desprèn de lʼestudi guanyador de lʼedició 2015 del Premi José Manuel Blecua, en el qual sʼanalitza la mobilitat geogràfica de científics i enginyers a Europa a partir de les dades dʼinventors de què disposa lʼOficina Europea de Patents. La recerca, publicada a la revista Journal of Regional Science amb el títol «What attracts knowledge workers? The role of space and social networks», arriba a conclusions com ara que la distància geogràfica entre lʼorigen i la destinació de lʼinvestigador té un paper cabdal (igual que succeeix en el cas de treballadors menys qualificats), que les oportunitats laborals i les consideracions econòmiques tenen més importància que lʼoferta dʼoci, i que les xarxes de col·laboració internacional són clau a lʼhora dʼexplicar la mobilitat de talent.
Ernest Miguélez, guanyador del premi i actualment investigador del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) a la Universitat de Bordeus (França), explica que és interessant que la distància geogràfica «tingui tant de pes també per a aquest subgrup de treballadors que se suposa que són més mòbils». Dʼaltra banda, «això té com a conseqüència immediata que les regions i ciutats que no pertanyen al centre geogràfic i tecnològic dʼEuropa —com Catalunya— tenen menys marge per atreure talent forà». Pel que fa al factor de la massa crítica de talent com a tret atractiu dʼuna regió, Miguélez diu que «és ben lògic que les persones amb talent vulguin anar on hi ha altres persones amb talent de qui poden aprendre, amb qui poden treballar, obtenir idees o col·laborar. Està bé atraure grans estrelles de la ciència a Catalunya, però la producció dʼidees és un procés col·laboratiu, fruit de la suma dʼesforços de molta gent, i per tant, cal centrar-se tant en la qualitat dʼaquest talent, com també en la quantitat».