Una tesi sobre l’ús del so a la Catalunya medieval guanya el Premi Claustre de Doctors
El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona ha estat enguany per a Laura Castellet per la tesi El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV), un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so, en què s’analitza l’activitat sonora humana a l’alta edat mitjana en territori català. La recerca, que ha inclòs la restitució d’instruments i sons de l’època, tracta qüestions com ara la funció de les campanes de les esglésies o, en l’àmbit de la comunicació militar, com el so passava d’un castell a un altre a través d’objectes com els corns.
El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona ha estat enguany per a Laura Castellet per la tesi El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV), un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so, en què s’analitza l’activitat sonora humana a l’alta edat mitjana en territori català. La recerca, que ha inclòs la restitució d’instruments i sons de l’època, tracta qüestions com ara la funció de les campanes de les esglésies o, en l’àmbit de la comunicació militar, com el so passava d’un castell a un altre a través d’objectes com els corns.
Es tracta d’una recerca interdisciplinària en la qual, després d’obtenir dades procedents de fonts molt diverses, s’ha dut a terme un exercici d’arqueologia experimental: la restitució tant d’instruments i objectes sonors com de tècniques d’expressió del so i de la música. D’aquesta manera, s’han pogut entendre elements bàsics de comunicació a la Catalunya medieval: la funció de les campanes de les esglésies; les estratègies de comunicació militar, amb l’anàlisi de com el so passava d’un indret a un altre a través d’objectes com els corns en castells o torres; els conceptes simbòlics de les imatges, amb recreacions de, per exemple, els instruments que havien de sonar per anunciar l’apocalipsi, o la comprensió de textos literaris a partir de la seva realitat sonora.
Castellet explica que ha analitzat la sonoritat «des d’un punt de vista sobretot social». També apunta que, durant la recerca, ha intentat determinar els noms de les sonoritats i dels instruments en llengua catalana: «He mirat què diu Llull i, en general, els textos catalans», explica. Conclou que la sonoritat «és una eina per entendre un jaciment arqueològic; el paisatge sonor fa aportacions per comprendre el passat».
Ha dirigit la tesi la professora Marta Sancho, del Departament d’Història i Arqueologia.
Galeria multimèdia
